Avui dissabte, 4 de juny, ha tingut lloc la celebració de l’Assemblea Sinodal a Mallorca com a conclusió de la primera de fase del Sínode dels Bisbes, que és la diocesana, i tal com el papa Francesc ho havia proposat, s’ha tractat d’una convidada al tota la Església a participar i un procés que involucra en sinergia a tot el Poble de Déu.

L’objectiu d’aquest Sínode ha estat que l’Església pugui aprendre, a partir d’una consulta lo més ampla i variada possible, quins són els processos que poden ajudar-la a renovar-se, a ser realment significativa enmig d’un món i d’una època tan complexos, canviants i plens de desafiaments. L’Església vol caminar al costat de tots els homes i dones del nostre món oferint-los esperança, alegria i sentit. Però, per a fer-ho, necessita escoltar la veu de tothom. En definitiva, com la paraula «Sínode» indica, «fer camí junts», en actitud de diàleg i d’escolta mútua.

Des del mes d’octubre de 2021, prop de 3.200 persones han reflexionat i treballat amb els materials que el Bisbat ha elaborat (fitxes, qüestionaris, etc.) per a treure unes conclusions que, una vegada recopilades per la Secretaria General de Sínode a Mallorca, s’han enviat a la Conferència Episcopal i des d’ella arribarà a Roma juntament amb tot el material rebut a la Diòcesi. En total, s’han constituït 146 grups de tot tipus de persones i sectors, a nivell diocesà, parroquial o d’arxiprestat, de moviments i d’associacions laicals, encara que no tenguin una relació directa amb l’Església. Ha destacat la participació de joves i infants (quasi 1.000) i també un grup de 320 d’interns del Centre Penitenciari de Palma i 17 grups independents entre els quals hi ha polítics, dones feministes, preveres secularitzats, etc.

La sinodalitat és l’estil peculiar que qualifica la vida i la missió de l’Església. El papa Francesc desitja consultar el poble de Déu perquè, avançant i reflexionant junts sobre el camí recorregut, l’Església pugui aprendre quins són els processos que poden ajudar-la a viure la comunió, a realitzar la participació i a obrir-se a la missió. Algunes de les preguntes que s’han respost son: Amb qui feim camí en la nostra comunitat? Quines persones o grups són deixats al marge, expressament o de fet? Quins prejudicis i estereotips obstaculitzen la nostra escolta? Hi ha veus que s’ignoren? Com ajuda l’Església a viure des d’una perspectiva missionera el compromís en tots els àmbits: social i polític, en el món de l’ensenyament i de la investigació científica, la promoció de la justícia social, la tutela dels drets humans? Quines relacions manté la nostra comunitat eclesial amb els membres d’altres tradicions i confessions cristianes? Existeixen espais de sinodalitat, és a dir, de participació i coresponsabilitat realment efectius?

Per tant, la finalitat última d’aquesta fase, «no és produir més documents ni ser un gran esdeveniment eclesial de cara a la galeria. Més bé, pretén inspirar les persones a somniar amb l’Església que estam cridats a ser, fer florir les esperances de la gent, estimular la confiança, embenar ferides, teixir relacions noves i més profundes, aprendre uns dels altres, construir ponts, il·luminar les ments, encalentir els cors i vigoritzar les nostres mans per a la nostra missió compartida» (DP, 32).

Entre les principals conclusions destaquen: que no es dona suficient atenció ni escolta a les dones i col·lectius allunyats de l’Església, com mares solteres, famílies des estructurades, parelles divorciades, no creients, etc. Hem d’escoltar de forma autèntica i oberta, sense perjudicis. Es proposa també reforçar i omplir sentit al Consell Parroquial i obligar a les parròquies a tenir un, amb càrrecs rotatius, per, entre altres objectius, crear més espais d’encontre i diàleg. Reforçar el paper de la dona i els joves a l’Església. Millorar el diàleg Església/Societat/Cultura i tenir una presència positiva i efectiva al món educatiu, la promoció de la justícia social i la denúncia de tot tipus d’abusos. Amb les altres confessions cristianes, se proposa mostrar-se més obert a tot el que ens poden aportar. Se demana també un estil més evangèlic d’exercir l’autoritat, considerant-la un servei i no un poder, un major talant democràtic i anar més enllà amb el voluntariat, contant amb laics alliberats i remunerats per a exercir tasques pastorals. Així mateix els grups ha conclòs que es necessiten mètodes més democràtics per a prendre decisions a la diòcesis facilitant la participació i la necessitat de formació integral a tots el nivells, especialment per accedir a càrrecs de responsabilitat.

El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, que ha fet la cloenda de la l’Assemblea, ha expressat el seu agraïment “ben de cor, la presència i la participació de tots els qui heu format part dels grups sinodals, en què heu pogut dialogar i aportar amb sinceritat i llibertat tot allò que heu cregut convenient per al bé de la nostra Església en la seva missió enmig de la societat”.

El Bisbe ha afirmat que “En tot el treball sinodal fet hi ha hagut moltes coincidències, les quals ens fan veure que no es parteix de zero, sinó que es fa una valoració positiva dels passos que s’han anat donant i són signe d’una Església en comunió, més participativa i amb més consciència de la missió que ha rebut de Jesús. Al mateix temps, i amb molt de realisme i sana autocrítica, ha quedat en evidència tot allò que necessita una profunda renovació, tant en actituds com en actuacions, la qual cosa demana dur a terme canvis urgents. Serà bo que d’ara endavant ho treballem junts”.

Per això, Mons. Taltavull ha fet la petició de seguir treballant els mateixos grups sinodals i ampliant-ho a d’altres “perquè la renovació que volem sigui efectiva i duta a terme entre tots i utilitzant tots els mitjans de participació que tenim a l’abast”.

La següent passa en aquest itinerari sinodal és l’Assemblea de Madrid que tindrà lloc el dia 11 de juny on presentaran el document final que s’enviarà a Roma. En setembre de 2022 començarà la fase continental, fins març del 2023, i la darrera, universal (octubre 2023), que culminarà a Roma amb el Sínode dels Bisbes, on es recolliran totes les experiències i els testimonis d’aquest ampli i profitós camí sinodal.