Les persones acompanyades per Càritas Mallorca durant el 2025 afronten una acumulació de dificultats que resta  greument el seu accés a unes condicions de vida dignes. La progressiva pèrdua de la capacitat protectora d’una ocupació remunerada, la manca d’habitatge assequible, l’elevat cost dels lloguers i la situació administrativa irregular de moltes de les persones ateses són alguns dels principals factors que alimenten els processos d’exclusió social.

Aquesta realitat ja va ser assenyalada per l’Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a les Illes Balears de 2025 , que advertia de l’augment de la pobresa multidimensional i de la necessitat de respostes integrals, coordinades i sostingudes en el temps.

Aquestes són algunes de les conclusions que recull la Memòria 2025 de Càritas Mallorca, sota el lema «Tria estimar, Tria Comunitat», presentada aquest dijous pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull; la directora de Càritas Mallorca, Esther Romero; i l’administrador general de l’entitat, Joan Bassa.

Una pobresa cada vegada més complexa

Durant la seva intervenció, Esther Romero va presentar les principals dades de la realitat social atesa per Càritas al llarg de l’any passat. Un total de 10.187 persones es varen apropar a l’entitat, de les quals 6.976 varen rebre un procés d’acompanyament, seguiment i atenció continuada. D’aquestes, 4.160 eren dones i 2.816 homes, fet que confirma la feminització de la pobresa. A més, 3.080 persones (44%) varen acudir a Càritas per primera vegada.

La directora va destacar que el 48% de les persones ateses es troben en plena etapa laboral, entre els 36 i els 65 anys, mentre que els 1.116 menors acompanyats representen el 16% del total.

L’habitatge continua sent un dels principals factors d’exclusió. Segons les dades de l’entitat, 3.453 persones (49,5%) comparteixen habitatge amb altres persones o famílies, una situació que sovint comporta manca d’intimitat, sobreocupació i conseqüències negatives per a la salut física i emocional. A més, el 40,5% de les persones ateses viuen en règim de relloguer.

Romero va advertir que moltes famílies viuen en autèntics «espais de supervivència», marcats per la manca d’intimitat i per l’impacte que aquestes condicions tenen sobre la salut física i mental.

La situació administrativa és un altre dels factors determinants. El 57% de les persones ateses es troben en situació administrativa irregular, una realitat que limita l’accés a drets bàsics i incrementa el risc de precarietat i exclusió social. Les nacionalitats més presents entre les persones acompanyades són la colombiana, l’espanyola i la marroquina.

La directora també va assenyalar que el 57% dels participants es troben en situació d’atur o en recerca activa de feina. A més, més del 65% disposen d’estudis cursats als seus països d’origen que no han pogut homologar a Espanya, fet que dificulta el seu accés a ocupacions qualificades i els aboca a situacions de vulnerabilitat.

Una resposta integral davant les necessitats socials

Per fer front a aquesta realitat, Càritas Mallorca desenvolupa la seva acció a través de quatre grans programes socials.

El Programa d’Inclusió va oferir serveis d’acollida, cobertura de necessitats bàsiques, suport psicològic i espiritual, assessorament jurídic i acompanyament a famílies, dones, joves, infants i persones grans. Durant el 2025 es varen atendre 5.248 persones als serveis d’acollida i orientació; 2.744 varen rebre suport per cobrir necessitats bàsiques; 423 varen ser acompanyades psicològicament o espiritualment; 599 varen rebre assessorament jurídic i 903 persones grans varen participar en activitats destinades a combatre la soledat i promoure un envelliment digne.

Pel que fa al Programa d’Habitatge i Persones Sense Llar, l’entitat va continuar donant resposta a una crisi residencial que afecta greument les Illes Balears, on el preu mitjà del lloguer arriba als 1.598 euros mensuals. Durant l’any, Càritas va acompanyar 210 persones en recursos residencials i va concedir ajudes econòmiques per a l’habitatge a 235 persones.

El Programa d’Economia Solidària va continuar promovent la inserció laboral i un model econòmic centrat en la persona. Durant el 2025, 207 persones varen participar en accions formatives, assolint una taxa d’inserció laboral del 62%. A més, 1.127 persones varen rebre orientació laboral i 209 varen aconseguir una feina. També 129 participants varen formar part de tallers prelaborals. Mitjançant l’empresa d’inserció Eines x Inserció es varen gestionar 1,14 milions de quilos de roba usada i es varen generar 16 contractes d’inserció.

Finalment, el Programa de Mobilitat Humana i Cooperació Fraterna va acompanyar persones migrants i va impulsar projectes de cooperació internacional. Destaca el Projecte Lligams, que va oferir atenció integral a 193 persones acabades d’arribar a Mallorca. Paral·lelament, es varen

desenvolupar projectes a Burkina Faso, Mali i el Marroc, així com accions de resposta davant emergències humanitàries a Terra Santa, Haití i les zones afectades per les inundacions a Espanya.

Reclam de mesures estructurals

A la seva intervenció, Esther Romero va remarcar que les respostes puntuals no són suficients per afrontar les causes estructurals de l’exclusió social. En aquest sentit, va reclamar l’ampliació del parc públic d’habitatge, mesures per contenir l’augment dels lloguers, una major protecció de la infància, la reforma dels sistemes de garantia d’ingressos i l’impuls d’acords polítics estables que situïn les persones i el medi ambient al centre de les polítiques públiques.

Un resultat econòmic positiu després de cinc anys d’esforç

Pel que fa a les dades econòmiques, Joan Bassa va explicar que Càritas Diocesana de Mallorca ha tancat el 2025 amb un resultat positiu després de cinc anys en què l’entitat ha acumulat pèrdues superiors als 1,1 milions d’euros per haver prioritzat l’atenció a les persones davant les limitacions de finançament.

Durant aquest període, l’entitat ha mantingut i reforçat serveis essencials com l’acompanyament social, el suport psicològic, l’assessorament jurídic, la formació laboral, els tallers ocupacionals i els menjadors socials, realitzant una inversió global que ha arribat als 3.895.508 euros.

Bassa va destacar que aquest resultat extraordinari ha estat possible gràcies a l’herència rebuda del professor Josep Antoni Grimalt, que va confiar en Càritas Mallorca per continuar ajudant les persones més vulnerables.

Els recursos obtinguts es destinaran principalment a tres àmbits estratègics: ajudes directes a famílies durant els pròxims cinc anys, projectes d’inserció sociolaboral i economia social, i iniciatives vinculades a l’habitatge, una de les principals causes d’exclusió social actualment.

La memòria també constata una disminució del finançament públic, mentre que les aportacions privades ordinàries han augmentat respecte de l’any anterior. Actualment, prop del 75% dels recursos de Càritas Mallorca provenen de fonts privades, una realitat que permet a l’entitat mantenir la seva independència i capacitat d’incidència social.

Agraïment i compromís

Per acabar, Càritas Mallorca va expressar el seu agraïment a socis, donants, empreses col·laboradores i a totes les persones que contribueixen, mitjançant donacions, herències i llegats, a fer possible una tasca basada en la transparència, el rigor i la defensa de la dignitat humana.

L’entitat recorda que les situacions de pobresa i exclusió no responen a una única causa, sinó a l’acumulació de dificultats que afecten milers de persones. Per això, insisteix en la necessitat d’impulsar polítiques públiques que garanteixin el dret a l’habitatge, l’accés a una ocupació digna i la protecció de les persones més vulnerables.

Per la seva banda el Bisbe, Mons. Sebastià Taltavull , ha parlat que les persones pobres haurien d’estar al centre de les polítiques socials de l’administració però també de cada persona. El volum  de pobresa es grossa perquè hi ha una injustícia  global que no ajuda i que necessita d’accions i solucions estructurals . S’ha de fer feina plegats,  i ha recordat que la caritat és justícia, no beneficiència.