La realitat acompanyada per Càritas té rostre de dona. Segons les últimes dades, Càritas va acompanyar en 2021 a Espanya a més de 13.834 dones en 28 programes específics relacionats amb la dona. Una de cada quatre dones ateses en aquests projectes (3.500) eren víctimes de violència o es trobaven en contextos de prostitució.

En els últims anys s’ha produït a més un augment en el nombre de dones en situació de sense llar (20% de dones, enfront de 80% d’homes). Aquesta realitat ha obligat les Càritas diocesanes a augmentar els seus recursos. Actualment, una de cada tres compta amb algun projecte específic per a dones a causa de l’augment de les demandes.

A més, el 64 per cent de les persones acompanyades en els programes d’ocupació són dones. “Aquesta tendència es manté al llarg dels anys, fruit de les múltiples barreres i obstacles que enfronten les dones a l’hora d’accedir, mantenir-se i progressar en el mercat laboral”, explica Noelia de Pablo, responsable dels programes de Dona, Tràfic i Prostitució de Cáritas Española.

Les tasques de les cures

Gràcies al treball diari amb milers de dones en situació de vulnerabilitat, Càritas vol commemorar el Dia Internacional de la Dona, el pròxim 8 de març, amb un crit d’atenció sobre els reptes pendents per a avançar en el dret de les dones a la igualtat i a una vida lliure de tota mena de violència.

Entre aquests aspectes, destaca l’actual sistema de benestar, que fa recaure sobre les dones les tasques de les cures. “Aquesta realitat limita la seva inserció laboral i té greus implicacions a nivell personal i social: menor independència econòmica per a decidir sobre les seves vides, menor accés a l’oci i la cultura i menor participació en la vida democràtica de la seva comunitat. A més, són les majors perceptores de pensions no contributives en arribar la jubilació, per això les dones majors tenen major vulnerabilitat econòmica”, destaca Noelia de Pablo.

En relació amb l’ocupació, elles tenen pitjor taxa d’atur i més dificultats per a trobar un treball digne i igualitari. La bretxa salarial se situa en el 9,4%. “A això s’uneix el gran nombre de dones que no treballen ni busquen ocupació per haver d’ocupar-se de les cures”, assenyala De Pablo. La bretxa digital és també una bretxa de gènere que afecta més les dones majors.

Bona part de les ocupacions més precàries recauen en elles. Dins del sector del treball de la llar, a penes 39.852 persones figuren com a cotitzadors a la Seguretat Social. “Gran part de les treballadores realitzen la seva labor sense els drets i la protecció que haurien de tenir. Es tracta d’un sector altament feminitzat que a més manca del reconeixement social que mereix i que situa amb freqüència a les treballadores en situacions de precarietat laboral i desprotecció social”, apunta la responsable dels programes de Dona, Tràfic i Prostitució de Cáritas Española.

Invisibilitat i estigmatització

La violència contra la dona té un impacte major en persones en situació de pobresa i exclusió social. “En el nostre dia a dia, acompanyem a dones que es veuen immerses en diferents manifestacions de violència i en moltes ocasions invisibilitats. Aquesta invisibilitat no sols vulnera, exclou i estigmatitza a les dones que arriben als nostres recursos, sinó que també augmenta el risc que sofreixin abusos, violències i explotació”, apunta.

En l’extrem de l’exclusió social, es troben les dones en situació de sensellarisme, el número de la qual no fa més que augmentar. “Es tracta d’una situació d’especial desprotecció i vulnerabilitat, així com d’una major estigmatització”, afegeix Noelia de Pablo.

Doble victimització en les crisis humanitàries

En l’àmbit internacional, els conflictes, les guerres i les crisis humanitàries agreugen pautes preexistents de discriminació contra dones i nenes i les exposen a majors riscos de patir violacions de drets humans.

Per exemple, en la guerra d’Ucraïna les persones en situació d’ajuda humanitària urgent ascendeixen a 17,7 milions, de les quals 9,5 són dones, segons fonts de DG-ECHO. Així mateix, la realitat de la dona i la nena en el conflicte colombià mostra que la violència contra elles és utilitzada com a estratègia de guerra pels actors armats. Són diferents formes de violència física, psicològica i sexual. En concret, han estat registrades 51.919 dones víctimes d’aquest conflicte armat.

Enfront d’aquesta realitat, Càritas reclama respostes urgents i valentes per a acabar amb la desigualtat de gènere i les violències masclistes. “Els avanços de les últimes dècades han estat importants, però encara queda molt camí per recórrer”, explica Noelia de Pablo.

Iniciativa “Elles som nosaltres”

Amb l’objectiu de visibilitzar les múltiples bretxes i situacions d’exclusió que sofreixen les dones, Càritas ha llançat la iniciativa ´Elles som nosaltres´. A través de la veu de nou dones líders en el seu sector i compromeses públicament amb la igualtat d’oportunitats, la proposta pretén donar a conèixer a la societat la situació de vulnerabilitat que sofreixen les dones a les quals Càritas acompanya i els drets de les quals són vulnerats.

`Elles Som Nosaltres’ busca promoure, a més, la solidaritat econòmica amb els programes d’atenció a dones de Càritas en els quals som presents tant a Espanya com en altres països del món gràcies a projectes de cooperació fraterna amb les Càritas locals.

Sota l’etiqueta #EllasSomosNosotras, aquesta iniciativa anirà donant a conèixer en xarxes socials diferents realitats d’exclusió que Càritas acompanya dins i fora d’Espanya. Entre elles, destaquen la bretxa digital, la precarietat laboral, el sinhogarismo i les violacions de drets que sofreixen les dones en les zones afectades per conflictes.

“Esperem poder donar veu a milers de dones i continuar enfortint la nostra labor gràcies a la solidaritat de totes i tots, perquè elles som nosaltres i nosaltres som elles”, assegura María Ángeles García, coordinadora de l’Equip de Donants i Institucions de Cáritas Española.

Agenda – Pròxims esdeveniments

Campanyes