Carta a l’Església de Mallorca

Estiu 2023

Als preveres i diaques, als membres de vida consagrada,

als laics i laiques del Poble de Déu que peregrina a Mallorca,

i a tota persona de bona voluntat que ho llegeixi i hi vulgui col·laborar

Molt estimats germans i germanes en Crist,

En ocasió del començament de l’estiu, permeteu-me que us dirigeixi unes paraules d’afecte i comunió per aquests mesos, en els quals l’activitat pastoral pren un altre ritme, en alguns casos més relaxat i en altres de més intens per haver d’atendre situacions pròpies d’aquest temps, especialment a causa de l’afluència de visitants i turistes.

Igualment, encara que sigui combinant l’atenció pastoral amb alguna ajuda puntual, és bo disposar d’uns dies de vacances per a refer forces i aprofitar el temps lliure per descansar de les habituals activitats i dedicar-se a un temps més reposat de pregària, exercici físic, natura, amistats i reflexió més tranquil·la. Molts m’heu comunicat com vos heu organitzat per deixar ben ateses les parròquies durant alguns dies o setmanes, comptant amb ajudes temporals. Us agraesc l’esforç perquè tot quedi ben atès.

Aprofit aquesta avinentesa per dirigir-me a les parròquies i als llocs de culte que al llarg de l’estiu teniu les festes patronals o altres celebracions amb fort arrelament popular. Són un bon moment per a viure la fe i compartir allò de vertader que neix de la gent dels nostres pobles a partir del seu esperit religiós. En molts casos també ho podeu viure com a experiència d’un cert atri dels gentils, on trobar-nos com a comunitat humana que manté els vincles d’una sincera religiositat. Serà bo que, a partir d’aquest fet, ajudem a avançar sempre cap a una fe adulta que es compromet a fer-se present en la societat en la qual s’ha encarnat. La meva felicitació per a tots aquests moments festius; comptau amb la comunió de la meva pregària.

La meva salutació, en nom de l’Església de Mallorca,  als visitants i turistes, presentada en onze idiomes, amb el desig que us trobeu bé entre nosaltres, que la vostra estada sigui profitosa i pugueu conèixer les nostres viles i ciutats amb els seus costums i tradicions. Gaudiu del patrimoni religiós, cultural i artístic, i d’una ecologia que clama admiració i respecte; compartiu el goig de les festes i tot allò que ens dona identitat. Al llarg del vostre recorregut, trobareu multitud de temples meravellosos, espais de recolliment, on el silenci de l’esperit és ja una pregària i un lloc on Algú us espera. Dedins o defora, dedicau-li uns instants, iniciau un diàleg interior, construïu un pensament o feis una breu pregària, un gest de solidaritat amb qui més el necessita. En aquests llocs, sentiu-vos-hi com a ca vostra i viviu el goig d’una fraternitat sense fronteres, sense exclusions, universal.

Sínode, Visita Pastoral i Pla Pastoral

Encara estam recollint la feina feta al llarg del temps que ens ha precedit i posant les bases per a la pròxima etapa a iniciar després de l’estiu. Em referesc al Sínode que camina cap a la fase final, a la Visita Pastoral, i al Pla Pastoral.

1) en primer lloc, per tot el que fa referència al Sínode en les seves fases diocesana i continental i l’aportació que ha fet la nostra diòcesi de Mallorca enviant tot el material treballat, i sense cap exclusió, a la Secretaria del Sínode a través de la Conferencia Episcopal. Una vegada més, el meu agraïment i el de tota la diòcesi, als qui hi heu treballat responsablement, preveres, diaques, vida consagrada i laïcat, vivint el que comporta la consciència de comunió, de participació i de missió, actituds que el Sínode ha demanat des del primer moment. Com molts heu manifestat, ha estat una experiència d’Església que ha valgut la pena viure, que ens ha animat força en el camí que hem emprès junts i que heu decidit continuar des dels respectius grups. No hi ha dubte que podeu ser un element dinamitzador per a la comunitat cristiana. Serà important seguir al corrent del camí sinodal fins a l’Assemblea del mes d’octubre a Roma, aprofundint en els textos de la seva preparació, en concret l’Instrumentum laboris, que acaba d’ésser publicat. Pot ésser de molta utilitat fer-ne lectura detallada i reflexió durant aquest estiu. Crec que és obligat dir-vos que això ens pot fer molt de bé, ja que necessitam aquesta sintonia amb tota l’Església en el camí sinodal que anam fent junts. Posau-hi il·lusió, interès i temps, és signe de comunió, de participació i consciència de missió i, al mateix temps, eixamplar la nostra visió prou vegades reduïda a maneres de pensar i de fer massa tancades en els propis cercles. Quedem amb aquestes 3 preguntes claus de la preparació de l’Assemblea General del Sínode dels Bisbes: 1) Una comunió que s’irradia. Com podem ser més plenament signe i instrument de la unió amb Déu i de la unitat del gènere humà? 2) Coresponsables en la missió. Com podem compartir dons i tasques al servei de l’Evangeli? 3) Participació, responsabilitat i autoritat. Quins processos, estructures institucions són necessaris en una Església sinodal missionera?

2) en segon lloc, a la Visita Pastoral just iniciada abans de la pandèmia del coronavirus i continuada l’any passat fins avui. Després d’haver visitat gairebé el que ens havíem proposat, ens hi queden algunes parròquies. Seguim amb la Visita Pastoral, que de fet és contínua, per a fer el que hi ha faltava més tot el que hi he volgut afegir i que correspon a altres entitats d’Església, com col·legis, comunitats religioses encara no visitades, llocs de culte, i altres com moviments, associacions, confraries. També, entitats civils que ho han sol·licitat. Ho reprendrem el proper mes de setembre, una vegada ho hàgim organitzat amb els respectius arxiprestats i parròquies, la qual cosa no vol dir que alguna visita es faci durant l’estiu. Vull agrair als rectors i responsables de les parròquies l’acollida, l’acompanyament i la participació en la Visita Pastoral fent-la possible a cada lloc.

3) en tercer lloc, l’elaboració d’un Pla Pastoral, sobre el que ja fa temps que hi estam fent feina i posant els primers fonaments. Ho feim amb un grup col·laborador a partir d’un estudi sobre el moment actual de la nostra Diòcesi i de la societat mallorquina, per tal que la resposta cristiana sigui realista i respongui als anhels, esperances, als reptes i possibilitats que avui tenim. Fet aquest estudi primer sobre la realitat i que conclourà d’aquí a poques setmanes, s’obrirà una àmplia consulta per anar treballant el text que serà presentat i, així, iniciar la posada en pràctica del Pla Pastoral el primer diumenge d’Advent. És un esforç col·lectiu, de posar-hi cadascú la part de responsabilitat que li correspon i il·lusionar-nos amb ardor evangèlic per anar-ho portant a terme entre tots, donant-nos confiança els uns als altres. Tinguem present que som un Cos amb Jesucrist, que és el Cap, que pel nostre compte no podem fer res, més encara, que som Sarments que no es poden separar del Cep si volem viure i no assecar-nos. Per això, edifiquem junts aquesta Església que el Senyor ens ha confiat, estimem-la i rejovenim-la cada dia més, fent que sigui goig i atractiu per a tothom i mostrant la credibilitat que oferim amb el nostre humil i sincer testimoni cristià.

Peregrinació a Lourdes i Jornada Mundial de la Joventut a Lisboa

Ben al començament de l’estiu hi ha alguns esdeveniments que convé tenir presents, tant en la participació diocesana com en la pregària:

1) del 26 al 29 de juny: la peregrinació diocesana al Santuari de Lourdes de l’Hospitalitat de Mallorca, acompanyant els malalts i pelegrins.

2) de l’1 al 6 d’agost: la Jornada Mundial de la Joventut a Lisboa, acompanyant els joves.

Són dos moments forts de vivència cristiana -amb els malalts i amb els joves- que ens poden ajudar molt a la nostra Església de Mallorca en relació amb el treball pastoral a dur a terme en aquests camps concrets entre nosaltres. Han de ser un estímul de renovació interior i de nous plantejaments pastorals. Els qui serem presents a Lourdes i a Lisboa acompanyant els malalts i els joves, vos demanam que ens tingueu molt presents en la pregària i, quan tornem a l’illa, puguem compartir el que haurem après i viscut.

Propostes de Càritas davant les Eleccions Generals

M’ha semblat important, en relació amb el moment que vivim marcat per les Eleccions Generals 2023, fer-vos presents les propostes de Càritas davant aquest esdeveniment i per al temps que segueix, al qual com a ciutadans se’ns demana la nostra resposta de participació coresponsable, expressió d’encarnació de l’Evangeli en la realitat humana, social, econòmica, política i ecològica en la qual estam immersos i compromesos. A la presentació d’aquest document que us adjunt, hi ha les premisses següents que introdueixen les propostes: en el centre de les polítiques, les persones més vulnerables; dignitat, drets humans, bé comú; bases estructurals que protegeixin enfront de la conjuntura; propostes basades en la realitat social; drets prioritzats per les persones en situació d’exclusió; dimensió universal; aconseguir un marc legislatiu que garanteixi els Drets Humans; la millor política posada al servei del bé comú. Segueixen vuit propostes. Us les enumer a continuació, tal com les hem rebudes de Càritas, perquè les completeu amb el text que podeu trobar a la pàgina web de Càritas espanyola.

1. Garantizar la efectividad del derecho internacional de los derechos humanos.
2. Prevención de la exclusión residencial de persones y familias en situación de vulnerabilidad.
3. Generar un Plan Integral de Cuidados que contemple a las personas destinatarias de los mismos, a quienes los proveen y garantice prestaciones que permitan la libertad de elección.
4. Garantizar el Derecho a una buena administración, reconociendo el derecho de las personas administradas a elegir el modo de relacionarse con ella, también a través de medios electrónicos, simplificando los trámites, agilizando los procedimientos.
5. Desarrollar políticas públicas de empleo resilientes e inclusivas que garanticen los derechos de las personas trabajadoras a la vez que se adaptan a un mercado de trabajo dinámico.
6. La política migratoria y las normativas de extranjería deben promover vías que contemplen oportunidades, más allá del mercado laboral.
7. Proteger de manera efectiva a las mujeres que sufren violencia machista, dotando de coherencia al ordenamiento jurídico.
8. Garantizar que las políticas de desarrollo contribuyan al fortalecimiento de la sociedad civil en terceros países.

Si una cosa és important en el nostre caminar cristià, és impregnar d’esperit evangèlic tots els elements de la vida diària. El compromís polític i social és un d’aquells. Fixem-nos com el papa Francesc ens hi anima a fer-ho quan diu a Fratelli tutti que «també en la política hi ha lloc per a estimar amb tendresa. Què és la tendresa? És l’amor que es fa proper i concret. És un moviment que procedeix del cor i arriba als ulls, a les orelles, a les mans. La tendresa és el camí que han recorregut els homes i les dones més valents i forts. Enmig de l’activitat política, els mes petits, els més febles, els més pobres han d’entendrir-nos: tenen dret a omplir-nos l’ànima i el cor. Sí, ells són els nostres germans i com a tals hem d’estimar-los i tractar-los […] En l’activitat política cal recordar que, més enllà de tota aparença, cadascú es immensament sagrat i mereix el nostre afecte i lliurament. Per això, si aconseguesc ajudar una sola persona a viure bé, això ja justícia el lliurament de la meva vida. És bonic ser poble fidel de Déu» (cf. n.194-195).

Apel·lar a la responsabilitat personal en la marxa de la societat ens afecta directament als seguidors de Jesús, als quals el mateix Jesús va encomanar predicar la Bona Notícia d’un Regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d’amor i de pau. El nostre compromís de ser bons cristians i honrats ciutadans ens porta a fer realitat el que el papa Francesc ens proposa quan diu que «el qui estima i ha deixat d’entendre la política com una mera recerca de poder té la seguretat que no es perd cap dels seus treballs realitzats amb amor, no es perd cap de les seves preocupacions sinceres pels altres, no es perd cap acte d’amor a Déu, no es perd cap cansament generós, no es perd cap dolorosa paciència. To això dona voltes pel món com una força de vida» (FT 195).

Crec que en aquests moments també ens afecta a tots creure que «la bona política uneix a l’amor l’esperança, la confiança en les reserves de bé que hi ha en el cor del poble, malgrat tot. Per això l’autèntica vida política, fundada en el dret i en un diàleg lleial entre els protagonistes, es renova amb  la convicció que cada home, cada dona i cada generació enclouen en ells mateixos una promesa que pot alliberar noves energies relacionals, intel·lectuals, culturals i espirituals» (FT 196). Per coherència amb l’Evangeli no podem defugir aquests compromisos. I, perquè sapiguem avaluar-ne els resultats, ens pot anar bé, també de la mà del papa Francesc, plantejar-nos aquests interrogants en vistes a un projecte comú i pensant en el futur: «Per a què? Cap on estic apuntant realment?» Perquè, després d’uns quants anys, reflexionant sobre el propi passat la pregunta no serà: «Quants em van aprovar?, quants em van votar?, quants van tenir una imatge positiva de mi?». Les preguntes, potser doloroses, seran: «Quant d’amor vaig posar en el meu treball?, en què vaig fer avançar el poble?, quina marca vaig deixar en la meva vida de la societat?, quins llaços reals vaig construir?, què vaig provocar en el lloc que em van encomanar?» (FT 197).

Carta apostòlica del papa Francesc «Sublimitas et miseria hominis»

Referint-se a la «Grandesa i misèria de l’home», el papa Francesc acaba de publicar fa dos dies (19 de juny de 2023) aquesta Carta Apostòlica, en el IV centenari del naixement de Blaise Pascal. També en podem fer bona lectura durant l’estiu, ja que ens pot aportar molts bons elements de reflexió i arguments importants per aprofundir sobre aspectes tan importants com el sentit de la vida humana i la seva obertura a Déu. Preguntes inquietants que demanen respostes plenes de veritat, arrelades en el pensament bíblic i projectades a la vida de cada dia. La seva obertura creient a la realitat fa que no es tanqui a la realitat, fins i tot en la seva darrera malaltia, obrint-se a les obres de misericòrdia i ocupant-se al servei dels pobres.

Amb els diferents títols podem percebre la profunditat de missatge que, sens dubte, ens pot arribar al cor. Francesc defineix Pascal com «un enamorat de Crist que parla a tots» capaç de commoure tot el món perquè parla de la condició humana d’una manera admirable. Referint-se a la presentació de la fe, la uneix a l’amor i a la llibertat. En Blaise Pascal hi veu una ment científica excepcional, fa una valoració dels seus escrits filosòfics i la condició humana. Tot això el porta al que serà el nucli de la Carta quan es refereix a les grandeses i misèries de l’home, arribant a la conclusió, després d’estudiar les grans religions, que «no hi ha res que pugui oferir un camí de salvació si no és mitjançant el criteri superior de la veritat de la irradiació de la gràcia en l’ànima». Interessant l’explicació de la conversió, que titula «la visita del Senyor» i la relaciona amb la grandesa de l’ànima humana que experimenta l’amor personal de Déu en la persona de Jesucrist. La reflexió segueix amb «l’ordre del cor i les seves raons per creure». Com a fidel laic -conclou Francesc- «va experimentar l’alegria de l’Evangeli, l’esperit del qual vol fecundar i curar totes les dimensions de l’home i reunir-los a tots en la taula del Regne».

Aquest és un document que, com tots els altres que ens ha regalat el papa Francesc al llarg dels seus 10 anys com a Bisbe de Roma i Successor de Pere, ens pot ajudar a veure la riquesa de magisteri que ens està oferint i que pot ésser un element d’identificació privilegiat en el nostre caminar a ritme de l’Esperit en l’Església. Una Església que, per ésser humana és feble, però forta per tenir Crist, una Església a la qual pertanyem i a la qual volem fer de cada dia més bella i creïble pel testimoni humil d’unitat i pel treball de comunió i participació que se’ns està demanant a través del Sínode, caminant junts.

Amb aquests desitjos expressats en aquesta Carta per a l’Estiu 2023 i el d’un bon temps ben aprofitat, em plau fer-vos arribar una abraçada fraternal, junt amb la meva benedicció, sempre al vostre servei,

+ Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe de Mallorca