El passat dia 5 d’abril, al capvespre, les campanes de la Seu començaren a tocar anunciant quelcom extraordinari. A l’hora, arribava a la mateixa església catedral la comunitat de monges Canongesses Regulars Lateranenses del monestir de Santa M. Magdalena. Havia de celebrar-se una missa d’acció de gràcies com a clausura de l’any commemoratiu del 450è aniversari del trànsit de Santa Catalina Tomàs. Aquest, precisament havia succeït el mateix dia de l’any 1574.

Escaient-se l’efemèride en plena Quaresma, la litúrgia combinà molt bé les rúbriques pròpies i indispensables d’aquest temps penitencial, amb espurnes de solemnitat. El presbiteri apareixia ornat amb els tres estendards que mostren els símbols iconogràfics de la santa mallorquina (el lliri de la virginitat, el famós pa de sucre i la cadernera). Vora d’aquells, una talla de la mateixa santa, recentment restaurada, i el reliquiari barroc d’argent, que habitualment es venera dins la clausura, concretament a la cel·la de Santa Catalina i que, per aquesta ocasió, fou traslladat des de la Canònica de Santa M. Magdalena.

Presidí el bisbe, Mons. Sebastià Taltavull, el qual desgranà una magnífica homilia totalment centrada en la vida de Santa Catalina Tomàs i que llavors, impresa en un llibret, fou entregada a tots els presents. El seu contingut esdevé una veritable Carta Pastoral adreçada als cristians de Mallorca. Concelebraren els membres del Capítol de canonges i altres membres del clergat diocesà, entre ells, el capellà del monestir de Santa Maria Magdalena, mossèn Nadal Bernat, i el prevere natural de Valldemossa mossèn Antoni Mercant.

Les actuals germanes de Santa Catalina, per la seva condició de canongesses regulars, ocuparen un lloc de preferència en el cor catedralici, vora l’altar major i, amb elles, la nina que aquest any ha tingut l’honor de representar “la Beateta”. Totes elles no pogueren dissimular el goig i l’emoció amb què vivien aquesta celebració. El lloc de les autoritats estava reservat per a representacions del Consell de Mallorca i dels municipis relacionats amb la vida i la devoció de la Santa. La celebració va acabar amb el cant dels goigs populars de “Sor Tomasseta”. Per aquesta ocasió, la Capella de la Seu acompanyada de l’orgue n’interpretà magistralment la versió polifònica a quatre veus que en el seu moment harmonitzà el P. Francesc Batle, franciscà del Terç Orde Regular. En el mateix moment, el senyor Bisbe, la clerecia, la comunitat monacal, autoritats i tot el poble pogueren venerar el reliquiari de la que hom anomena “la mallorquina més santa, i la santa més mallorquina”.