Els catòlics celebram avui el Diumenge del Ram, preludi de la Setmana Santa i culminació de la Quaresma que s’inicià el Dimecresde Cendra. Som al Diumenge de la Passió del Senyor, el començament de la “gran setmana” durant la qual es recorden els darrers dies de la vida terrenal de Crist. Per una part, la celebració de la vida o el triomf de Jesús mitjançant la processó dels rams; i per l’altra, la commemoració de la mort de Jesús amb la lectura de la Passió.

L’arribada de Jesús a Jerusalem entre la multitud festiva representa el darrer moment d’alegria abans de la crucifixió. Fou aclamat, alçant palmes i rams d’olivera, com el Messies, com el Rei esperat, com el que venia en nom del Senyor. Avui es continua recordant aquest moment en la processó de les palmes. Aquestes es beneeixen i s’hi elabora la cendra que s’usarà el Dimecres de Cendra de l’any següent. El costum és endur-­se’n a casa un dels rams beneïts i col∙locar-­lo en un lloc visible com a signe, testimoni de fe, que es vol que Déu hi sigui present I protegeixi aquella casa i tots els qui hi viuen.

La celebració s’ha iniciat al Palau Episcopal, on el bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, com cada any, ha beneït els rams de tots aquells feligresos que hi han volgut participar. Un acte en què també han intervingut els nins i nines de l’Escolania dels Vermells de la Seu. A continuació, el Bisbe, els canonges i els cantors han anat en processó cap a la Seu per celebrar-­hi la solemne Eucaristia.

A l’homilia, Mons. Sebastià Taltavull, ha explicat que en aquest Diumenge de Rams amb què comença la Setmana Santa, “acollim Jesús que entra en els nostres pobles i en el nostre cor. Els nostres cants de reconeixement, d’alabança, de goig, necessiten el complement de la lluminosa nit de Pasqua per verificar que l’encontre amb Ell significa per a nosaltres la font de la més gran transformació per a la nostra vida personal i per a les estructures de la nostra societat. Sabem que Jesús ve en nom de Déu i que, tot i que l’acceptació de la seva voluntat li sigui un glop amarg, aconseguirà per a tot el gènere humà la més gran de les llibertats, la que assegura la victòria sobre el pecat, la mort i tota mena de mal”.

“Avui, tanmateix”, a dit el Bisbe, “després d’aclamar Jesús, el qui ve en nom del Senyor, la nostra atenció es centra en la seva Passió, per fer-­ne pregària silenciosa, contemplativa. ¿Quin misteri amaga i revela? Sense cap mena de dubte, un misteri d’amor, l’amor del Déu que s’ha enamorat del seu poble i vol dur-­lo al terme més feliç per al qual l’ha escollit, li ha adreçat la paraula, l’ha santificat i s’ha encarnat. Déu s’ha solidaritzat totalment amb la humanitat, l’ha estimada i ho ha donat tot per ella en la persona del seu Fill”.