La Seu, com totes les esglésies del món, ha celebrat avui l’ofici de la Passió del Senyor, una celebració litúrgica que commemora la Mort del Senyor, i conclou amb l’adoració de la creu i amb la comunió eucarística, amb les formes consagrades el Dijous Sant. Presidida pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, ha congregat un gran nombre de fidels.

El Divendres Sant ens recorda el viacrucis. Així es diu al camí que Jesús va haver de recórrer portant sobre les seves espatlles la creu en la qual fou crucificat, la seva mort en la creu i la seva sepultura. La litúrgia ens fa reviure la fe, per la proclamació de la Paraula de Déu, per l’adoració de la Creu i la comunió Eucarística, la passió i la mort redemptora de Jesús el Senyor. A part de la celebració del viacrucis, també es pot assistir al Sermó de les Set Paraules, en el qual es recorden les darreres locucions de Jesús durant la Passió fins que mor a la creu.

A la seva homilia, el bisbe Mons. Sebastià Taltavull ha descrit el Divendres Sant com el “Dia en què el silenci es fa revelació”. “Déu calla perquè l’home manté la pretensió orgullosa de fer-lo callar, però el seu silenci, el de la creu, és la proclamació més eloqüent de la Veritat. Però, ¿què és aquest silenci? Aquest silenci és la revelació de l’amor, del seu amor que, com el gra de blat que es desfà en el cor de la terra, comença a donar molt de fruit, a manifestar-se com amor en la seva forma més radical”, ha explicat el Bisbe.

“La contemplació creient de Jesús en la creu pot fer-nos veure l’autèntica cara de la veritat que sovint oblidam i que, fins i tot, molts miram d’esquivar” ha afirmat Mons. Taltavull. I és que el símbol de la creu va ser el centre de la celebració: “La creu de Jesús és sempre actual i constitueix un reclam perquè hi acudim com a font de vida, és la resposta silenciosa a la violència, a la venjança, a tots els totalitarismes que es volen imposar per la força. La veritat de la creu és la veritat de l’amor i l’extrema manifestació del perdó. La història demostra que les més grans revolucions socials realitzades des de l’opressió, els actes terroristes i la por acaben en derrota, de la mateixa manera que cauen les imatges de bronze amb peus de fang”. I ha continuat explicant “Contemplant la creu, podem escollir estimar; només aquesta elecció assegura un futur de pau i de reconciliació. Tot i la nostra vulnerabilitat, podem viure confiats en què la força de la raó imperada per l’amor sempre serà més forta que totes les raons de la força. Jesús ens obre un camí de confiança pel qual podem avançar i diu: «Us he dit tot això perquè trobeu en mi la vostra pau. Enmig del món sereu perseguits, però tingueu confiança, que jo he triomfat del món» (Jn 16,33)”.

En l’Homilia, el Bisbe ha manifestat que la Creu de Jesús no és només l’obra dels seus contemporanis: “És obra dels homes i les dones de tots els temps i més actual que mai. És la creu carregada injustament sobre les persones a les quals se les obliga a dur-la fins el darrer alè. Davant d’aquesta realitat tenim el perill o la temptació de caure en la indiferència, com era la de molts que passaven davant la creu i no reaccionaven o reaccionaven amb insults. És la creu que es carrega sobre noves víctimes innocents en el camí de cada dia”. I ha recordat les paraules del Papa Francesc sobre la cultura del benestar “ens porta a pensar només en nosaltres mateixos, ens fa insensibles als clams dels altres, i són el miratge de la futilitat, d’allò que és provisional, que porta a la indiferència cap a ells, és més, porta a la globalització de la indiferència. Ens hem acostumat al patiment de l’altre i no reaccionam, fàcilment passam de llarg i tornam insensibles. Més encara, la globalització de la indiferència ens ha manllevat la capacitat de plorar!”

Mons. Taltavull ha finalitzat asseverant que hem de recuperar “primer, el sentit d’adoració davant la Creu de Jesús, que és l’acceptació creient de la seva persona i el convenciment que, com a través de la seva entrega per amor, ens ha alliberat de tot mal, del pecat i de la mort”. I segon “hem de recuperar també el reconeixement de la dignitat de l’altre, de tota persona humana, especialment de les més vulnerables, la dels clavats a totes les creus possibles. Que nostra mirada cap a Ell i cap a ells no sigui mai de indiferència, com tampoc no ho ha de ser cap els altres, germanes i germans nostres”.

Pere acabar la celebració, ha tingut lloc l’escenificació del Davallament, considerada la joia del teatre medieval mallorquí. Comença amb el Davallament de Crist de la creu. Es representa com amb martellades per la part posterior de la creu és desclavat. Subjectada dins una tela blanca o sudari, la imatge de Jesús és depositada sobre el llit fúnebre. La imatge de Jesús, seguida per la de la Mare de Déu Dolorosa, presideix una processó en què participen el clergat de la Seu i els representants de la noblesa mallorquina. La processó del sant enterrament recorregué el perímetre interior de la Seu i conclogué a l’altar major, on s’enterrà la imatge de Crist en un sarcòfag.