La Seu ha acollit avui l’ofici de la Passió del Senyor, una celebració litúrgica, presidida pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, que commemora la Mort del Senyor, i conclou amb l’adoració de la creu i amb la comunió eucarística amb les formes consagrades el Dijous Sant. Aquest, i el dissabte sant, són els únics dies de l’any que no se celebra l’Eucaristia, és un vespre de contemplació i adoració.

El Divendres Sant ens recorda el viacrucis amb la lectura de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist segons Sant Joan. Així es diu el camí que Jesús va haver de recórrer portant sobre les seves espatles la creu en la qual fou crucificat, la seva mort en la creu i la seva sepultura. La litúrgia ens fa reviure la fe, per la proclamació de la Paraula de Déu, per l’adoració de la Creu i la comunió eucarística, la passió i la mort redemptora de Jesús, el Senyor. A part de les celebracions del viacrucis, també es pot assistir al Sermó de les Set Paraules, en el qual es recorden les darreres locucions de Jesús durant la Passió fins que mor a la creu.

A la seva homilia, Mons. Sebastià Taltavull, ha explicat que el Divendres Sant “celebram amb fe la «consumació» d’un itinerari de fidelitat. Consumació que és realització plena d’allò que Jesús va complir per al bé de la humanitat: realitzar fins a l’últim moment la voluntat del Pare, solidaritzant-se per amor amb nosaltres, assumint en la seva persona la mort i patint la injustícia de la crucifixió com un blasfem i vulgar delinqüent. Des del seu naixement a Betlem fins a la creu en el Calvari, tota la vida de Jesús es desenvolupa en perfecta sintonia amb qui l’estima des de sempre i a qui Ell, per al nostre coneixement, revela com el «seu» Pare i el «nostre» Pare. Ell explica i realitza aquesta perfecta identitat sempre des de la mateixa perspectiva, la de l’amor. Aquest és el motiu pel qual ens veiem sempre implicats en la tasca de fer visible l’amor de Déu a través de la nostra manera d’estimar, com Jesús”.

“Units a Ell”, ha dit el Bisbe “ens unim a tots els pobles que, en els seus habitants, homes i dones, gent gran, joves i infants, avui son crucificats amb l’assassinat i els bombardejos –especialment a Palestina, la terra de Jesús, a Ucraïna, a Rússia, a Haití, al Sudan, a Nigèria, a Nicaragua i a tants altres llocs– amb qualsevol altre tipus de persecució, també a causa de la seva fe. Els veim a ells quan contemplam Jesús clavat a la creu i pregam intensament per ells i per la pau en aquests paisos i entre nosaltres”. Avui, tota la col·lecta de les esglésies del món anirà destinada als cristians de Palestina.

Mons. Taltavull ha manifestat que “En la historia d’amor que ens narra la Bíblia, Jesús surt al nostre encontre, mira d’atreure’ns i arriba fins al Darrer Sopar, fins el cor traspassat a la creu, fins a les aparicions del Ressuscitat i les grans obres mitjançant les quals, Ell, per l’acció dels Apòstols, ha guiat el camí de l’Església naixent. Més encara, i és important que ho retinguem bé per a l’enfortiment de la nostra vida cristiana, mitjançant la predicació de la Paraula, la celebració dels Sagraments, especialment l’Eucaristia”. I ha dit “El cor de Crist traspassat a la creu ens obre a la veritat i obre també un nou horitzó per a la humanitat i per cadascun de nosaltres”. També ha recordat les darreres paraules de Jesús a la Creu: «Tot s’ha complert» i així, ha afirmat, “L’amor s’ha fet fidelitat”.

Per acabar, el Bisbe ha fet referència a la 1ª lectura d’Isaïes: “davant d’aquell que ha carregat damunt seu el pecat, el mal, la injustícia i la mort, per vèncer de forma definitiva i, així, retornar-nos la dignitat i la llibertat perdudes”. I ha explicat que és “Una dignitat i una llibertat que volem per a tothom i que només s’aconsegueixen des de l’amor que Déu ha sembrat en els nostres cors per estendre’l i comunicar-lo sense diferencies socials ni temps d’espera. Un amor que hem de viure, intensificar i propagar perquè segueixi transformant la humanitat, segons Jesús i l’Evangeli, que és l’aportació que avui els cristians hem de fer al nostre món com a signe de l’amor que, com Déu, li tenim. Que la creu de Jesús sigui font de vida, amor, pau i salvació per a tota la humanitat”.

La celebració a la Seu acaba amb l’escenificació del Davallament, considerada una joia del teatre medieval mallorquí. Comença recordant com dos deixebles de Jesús van demanar el cos del crucificat al governador Ponç Pilat, el van baixar de la Creu, el van amortallar i el van enterrar en un sepulcre. Es representa com, amb martellades per la part posterior de la creu, és desclavat. Subjectada dins una tela blanca o sudari, la imatge de Jesús és depositada sobre el llit fúnebre. La imatge de Jesús, seguida per la de la Mare de Déu Dolorosa, presideix una processó del sant Enterrament en què participen el clergat de la Seu i els representants de la noblesa mallorquina. La processó recorre el perímetre interior de la Seu i conclou a l’altar major, on s’enterra la imatge de Crist en un sarcòfag.