Una emocionant i austera celebració marcà l’ofici de la Passió del Senyor a totes les esglésies de Mallorca. També a la Seu, on ha estat presidida pel bisbe Mons. Sebastià Taltavull i on es congregà un gran nombre de fidels. La celebració litúrgica commemora la Mort del Senyor, i conclou amb l’adoració de la creu i amb la comunió eucarística, amb formes consagrades el Dijous Sant.

El Divendres Sant ens recorda el viacrucis. Així es diu al camí que Jesús va haver de recórrer portant sobre les seves espatlles la creu en la qual fou crucificat, la seva mort en la creu i la seva sepultura. Constitueix el nucli central de la Setmana Santa. És el dia de màxim dolor per la mort de Jesús. Dia de rigorós dol on no se celebra missa, sinó un ritu d’oració, únic dia de l’any amb el Dissabte Sant, en què no se celebra l’Eucaristia per expressar el dol de l’Església. El matí d’aquest dia es dedica a pràctiques piadoses com el Viacrucis, la visita als monuments (Cases Santes), les processons penitencials, etc. A part de la celebració del viacrucis, també es pot assistir al Sermó de les Set Paraules, en el qual es recorden les darreres locucions de Jesús durant la Passió fins que mor a la creu.

A la seva homilia, el bisbe Mons. Sebastià Taltavull recordà les darreres paraules de Jesús a la creu: «Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres del capvespre. I a primera hora del capvespre Jesús va cridar amb tota la força: -Eloí, Eloí, ¿lemà sabactaní? -que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?». Son paraules, diu el Bisbe “que no són un crit de desesperació, sinó una pregària plena de humanitat i de solitud, com és tot el salm que Jesús dirigeix a Déu, el Pare. Ni una pregunta a Déu ni a nosaltres”. “En el rerefons de tota la pregària hi ha el «per què» més radical de la història” continua Mons. Taltavull, “per al qual els homes i les dones de tots els temps han cercat amb ànsia una resposta. Pregunta plena de misteri que segueix i seguirà plantejada sempre. Cadascú sap quan i com es presenta. ¿Quina sortida? També Déu ha de suportar que la nostra pregària sigui protesta, que el crit d’injustícia li sigui atribuït en un moment de reacció instintiva”.

El símbol de la creu ha estat el centre de la celebració d’avui. “És cert que la creu és el lloc de la màxima revelació silenciosa, però és igualment el lloc de la màxima irradiació de la Vida. Si la creu representa la nostra existència real o quotidiana -i per això sempre ens presideix- és també el lloc des d’on Déu amb les paraules de Jesús ha romput el silenci i ha vençut el sofriment i la mort: «Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va entregar l’Esperit» (Jn 19, 30). Aquesta expressió significa la mort de Jesús. Però vol dir també que Jesús, crucificat i, per això mateix, enlairat, dona l’Esperit Sant als creients. La identificació amb Crist és la proposta concreta que ens fa abraçar a l’arbre de la creu per proclamar als quatre vents i des d’aquesta abraçada el goig de la resurrecció”.

L’escenificació del Davallament, considerada la joia del teatre medieval mallorquí, prové d’antigues representacions de la Passió. Es fa abans d’aquest la col·lecta a favor dels llocs sagrats de Terra Santa recordant que la reina Sanxa de Nàpols (1284-1345), filla del rei Jaume II de Mallorca, costejà l’edifici actual del cenacle a Jerusalem. Per aquest motiu, l’acte compta amb representants de dues famílies de la noblesa mallorquina, Calaf i Quint-Forteza, que secularment han sufragat la celebració i per això hi tenen encara un paper protagonista juntament amb altres convidats. Vestits de frac i amb guants blancs, tots els representants de la noblesa pugen al presbiteri per seguir la cerimònia.

L’escenificació comença amb el Davallament de Crist de la creu. Es representa com amb martellades per la part posterior de la creu és desclavat. Subjectada dins una tela blanca o sudari, la imatge de Jesús és depositada sobre el llit fúnebre. La imatge de Jesús, seguida per la de la Mare de Déu Dolorosa, presideix una processó en què participen el clergat de la Seu i els representants de la noblesa mallorquina. La comitiva va precedida per unes banderoles, anomenades vexil·les, perquè incorporen els símbols de la Passió. La processó del sant enterrament recorregué el perímetre interior de la Seu i conclogué a l’altar major, on s’enterrà la imatge de Crist en un sarcòfag.

Homilia de Mons. Sebastià Taltavull

Agenda – Pròxims esdeveniments

15 jul.
Radio Maria. Santa Misa
Església de Sant Gaietà (Missioners dels Sagrats Cors)
29 jul.
Radio Maria. Santo Rosario
Monasterio de la Visitación. Salesas + Mapa de Google
03 ag.
Conferencia LA MIRADA SISTÉMICA, por Clara Ventura.
Xiringuito solidario Tabgha (PORTALS NOUS)
06 set.
XVII Peregrinación al Santuario de Lourdes
Santuario de Lourdes (Francia)

Campanyes