El passat 20 de juliol el Santuari de Lluc acollí un acte senzill i, alhora, significatiu que feia palès els llaços ecumènics que uneixen la nostra Església Catòlica amb el protestantisme. Aquest dia el matrimoni format pels pastors Carles Capó Inglada i Nathalie Capó Reverdin arribà a la Santa Casa per fer acte de donació d’una creu molt significativa per a la família Capó

Cal tenir present que la confessió protestant s’introdueix a Mallorca dins la segona meitat del segle XIX i, tot i haver sofert una forta oposició, s’estableix a Capdepera, Palma i Porto Cristo.

El pastor Carles Capó en aquesta donació actuà en nom propi i dels seus germans Alícia i Rubèn. Llur pare, Humbert Capó Pascual, que havia estat exiliat a França i empresonat durant el franquisme, havia rebut formació en el seminari de Madrid i exercí el càrrec de pastor de la comunitat mallorquina entre 1951 i 1967. A més de confiar-li altres responsabilitats com la de secretari general de l’Església Evangèlica espanyola i membre de l’assemblea fundadora del Consell Mundial d’Esglésies. Amb tot, va poder adoptar una perspectiva molt oberta a l’ecumenisme i amb una mirada atenta al diàleg cultural i artístic.

Dins aquell context va promoure la construcció de nova planta, cap a l’any 1960, de l’actual capella protestant de Palma, en el carrer Murillo. Per presidir les celebracions calia aportar una creu, i encomanà diversos projectes a artistes reconeguts. Entre aquests, es presentà la creu que ara resta exposada en el Museu del Santuari de Lluc. És atribuïda a Joan Palanqués, escultor mallorquí, molt actiu en el grup Tago, format aleshores per joves artistes contestataris que volien manifestar a través de l’art la seva protesta contra el règim i donar valor a la cultura local.

En no resultar seleccionada pel Consell de la Comunitat com a projecte final, el pastor Capó la feu col·locar primerament  a la sala de visites pastorals de Palma i posteriorment en el seu despatx a Madrid, com a director d’una escola protestant.

Veritablement ens trobam davant un exemple i testimoni d’ecumenisme. La creu no porta el Crucificat, ja que la teologia protestant se centra més en la Resurrecció de Jesús i no tant en el seu sofriment i mort. Però a la vegada ens mostra uns forats incidits amb unes fustes de tall rodó que penetren la mateixa creu i que volen representar el sofriment de Jesús a la creu.

D’ara endavant el Santuari de Lluc guarda aquesta peça i la mostra a tots els que s’hi acosten, com a senya de la generositat dels germans Capó que han tingut aquest gest de donació. Sens dubte el lloc, com un dels més visitats de tota l’illa, és l’ideal per conservar-la i exhibir-la. No oblidem que Maria és acollidora i ecumènica per naturalesa.

Campanyes