Els dies 13 i 14 de febrer se celebrà en el Conservatori Superior de Música de les Illes Balears el I Congrés EDUCA ILLES 2026, impulsat i organitzat pels Col·legis Diocesans de Mallorca i Menorca. La trobada nasqué amb la voluntat d’esdevenir un espai de referència per a la reflexió pedagògica i la formació del professorat a les Illes Balears, oferint un fòrum estable de diàleg en un moment de canvis educatius i socials profunds.

El congrés reuní nombrosos docents i professionals de l’educació amb l’objectiu de promoure una mirada educativa amb sentit, fonamentada en l’evidència científica i centrada en la persona. Al llarg de les dues jornades s’abordaren qüestions clau com l’aplicació de la neurociència a l’aula, el valor de les arts en l’aprenentatge, la importància de la seguretat emocional en la infància i els desafiaments que planteja la irrupció de la intel·ligència artificial dins l’àmbit educatiu.

Entre els ponents destacats, David Bueno reflexionà sobre la relació entre neurociència, arts i educació, subratllant com el coneixement del funcionament del cervell pot ajudar a millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge. Carlos Magro centrà la seva intervenció en la necessitat d’educar amb sentit en un context marcat per la transformació digital i la intel·ligència artificial, convidant a integrar-hi la tecnologia sense perdre’n de vista la dimensió humana. Per la seva banda, Pepa Horno insistí que la seguretat emocional és base imprescindible per al desenvolupament integral de l’alumnat. En la segona jornada, César Bona posà l’accent en el valor de l’acompanyament educatiu i en la importància d’establir límits clars durant la infància, advertint que l’absència d’aquests pot generar frustració en la vida adulta.

Mons. Sebastià Taltavull, que és el president de la Fundació Ramon Llull de Col·legis Diocesans, durant la seva intervenció, va convidar els docents a aprofundir en el significat i l’impacte de la intel·ligència artificial en el món educatiu, no només des d’una perspectiva tècnica sinó també antropològica i espiritual. Inspirant-se en reflexions del físic i poeta David Jou, va subratllar que els avenços en intel·ligència artificial ens obliguen a replantejar-nos preguntes fonamentals sobre la pròpia identitat: què som biològicament, intel·lectualment i espiritualment. En aquest sentit, va remarcar que l’educació no pot limitar-se a incorporar eines tecnològiques, sinó que ha d’ajudar a discernir el seu sentit i la seva transcendència en la formació integral de la persona.

El Bisbe també va recordar les paraules del papa Francesc i del papa Lleó XIV sobre la necessitat d’un desenvolupament responsable de la intel·ligència artificial, sempre al servei de la dignitat humana i mai en competència amb ella. Va advertir dels riscos d’una aplicació acrítica de la tecnologia, especialment quan pot afectar drets fonamentals o conduir a una desresponsabilització en àmbits sensibles. Finalment, va animar els docents a continuar exercint la seva tasca amb vocació i esperança, destacant que, malgrat els desafiaments actuals, el moment present és també ple de possibilitats per educar amb sentit, límit i humanitat.

La cloenda comptà amb la presència de la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, i el conseller d’Educació, Antoni Vera, els quals subratllaren la necessitat d’equilibrar el progrés tecnològic amb el benestar de l’alumnat i reivindicaren una educació basada en el respecte, la integració i la cultura.

El congrés, que incorporà, per tant, un component solidari, destinà íntegrament l’import de les inscripcions —15 euros per participant— a projectes d’ajuda a la infància: una part a Càritas, per als seus programes d’inserció i acompanyament infantil, i l’altra a un projecte de pediatria oncològica de l’Hospital Universitari Son Espases. D’aquesta manera, EDUCA ILLES 2026 uní reflexió pedagògica i compromís social, reforçant la seva vocació de servei a la persona i a la comunitat.