El Bisbat de Mallorca ha presentat avui, al Palau Episcopal, la primera monografia dedicada íntegrament a l’estudi d’aquest edifici emblemàtic, una obra que, en paraules del bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, és “un somni de fa temps que ara es fa realitat” i que permet saldar “un deute amb la cultura i amb la societat mallorquina”. El Palau Episcopal és, després de l’Almudaina, l’edifici civil més antic de Mallorca que manté el seu ús original des del segle XIII, ja que des de la reconquesta medieval ha estat residència ininterrompuda dels bisbes de Mallorca.

El volum, coordinat pel Vicari de Patrimoni, Mn. Francesc Vicens i dirigit científicament pel Dr. Marià Carbonell, constitueix el primer estudi exhaustiu sobre el Palau Episcopal, abordant-lo des de perspectives històriques, arquitectòniques, artístiques i arqueològiques. Fins ara —tal com ha recordat el Dr. Marià Carbonell— sobre l’edifici només existien “dos paràgrafs que no arribaven a una pàgina”, publicats per l’Arxiduc Lluís Salvador a finals del segle XIX. En aquest sentit, Mn. Francesc Vicens ha afirmat que “aquesta obra és la pedra fundacional de la bibliografia del Palau”, expressant el desig que obri el camí a nous estudis.

Un edifici viu des del segle XIII

Durant la seva intervenció, el bisbe Taltavull ha destacat que “El Palau és molt més que un conjunt de pedres i obres d’art; tot el que conté té sentit i explicació”, ha afirmat el bisbe, subratllant que es tracta d’un edifici viu, que al llarg dels segles ha anat adaptant-se a les necessitats pastorals i administratives de la diòcesi. A més de residència episcopal, actualment acull l’Arxiu Diocesà i dependències del Museu d’Art Sacra, així com nombroses reunions, trobades i activitats pastorals.

En aquest sentit, el bisbe ha recordat que la missió episcopal, en paraules del papa Francesc, consisteix a “fomentar la comunió missionera” i a estar davant, enmig o darrere el poble segons les necessitats. El Palau, ha dit, contribueix a aquesta missió, essent espai de trobada, acollida i servei.

Un conjunt imponent i complex

Per la seva part, el Dr. Marià Carbonell ha explicat que el llibre ofereix una anàlisi completa de l’edifici, des dels seus orígens al segle XIII fins a l’actualitat, reconstruint la seva evolució històrica i arquitectònica. L’estudi permet entendre la seva configuració irregular, resultat de les transformacions i ampliacions que han anat adaptant l’edifici a les necessitats pastorals i administratives de cada època. A més, la monografia aprofundeix en l’estudi arqueològic del conjunt, en la lectura dels seus espais més representatius —com la sala dels Bisbes— i en l’anàlisi dels elements artístics i pictòrics que conserva, així com en la seva estreta relació amb la Catedral, amb la qual forma una unitat històrica i simbòlica. La complexitat arquitectònica de l’edifici respon als canvis històrics i a les transformacions en l’organització de la diòcesi, fet que ara es pot comprendre millor gràcies a aquesta investigació exhaustiva.

Carbonell també ha volgut agrair la tasca del dissenyador Ramon Giner, així com la implicació de tots els especialistes de reconeguda trajectòria que han participat en l’obra com Marià Carbonell, Júlia Román, Miquela Sacarès, Antoni Pons Cortès, José Morata, Elvira González, Bartomeu Vallori i Bartomeu Bestard.

Bases per a la conservació i la divulgació

Mn. Francesc Vicens ha destacat que aquesta publicació no només tanca un buit historiogràfic, sinó que també obre una nova etapa. “Ara hem posat les bases teòriques; ara toca impulsar processos de restauració, reordenació d’espais i una cura encara més respectuosa del conjunt”, ha afirmat.

En aquesta línia, des de l’Àrea de Patrimoni Històric i Cultural del Bisbat s’està treballant per arbitrar un sistema estable de visites al Palau Episcopal. Fins ara, les visites es feien de manera puntual i amb poca demanda, però la voluntat és estructurar-les millor i fer més accessible a la societat. Es preveu seguir un model similar al que ja s’ha aplicat amb bons resultats al convent concepcionista de Sineu, amb obertures en horaris concrets i organització guiada. Tot i que el projecte encara es troba en fase d’estudi, la intenció és que el Palau sigui cada vegada més un espai obert i compartit, fidel a la seva funció històrica i al servei del poble.

Amb aquesta publicació, el Bisbat de Mallorca ofereix per primera vegada una visió completa i actualitzada d’un dels edificis més emblemàtics del cristianisme a l’illa, contribuint tant al coneixement històric com a la seva preservació i projecció futura.