El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, va presidir ahir dijous 23 de maig, la festa de Jesucrist Gran Sacerdot que va tenir lloc en el Santuari de Lluc. Una trobada celebració que inclou l’homenatge als sacerdots que compleixen els 25, 50, 60 i 70 anys de la seva ordenació.

Després de l’acolliment dels preveres participants, tots ells van assistir a diferents reunions formatives. La jornada, l’objectiu de la qual és reforçar els vincles de fraternitat entre preveres, diaques, preveres religiosos i seminaristes, continuà amb la celebració de l’Eucaristia, presidida per Mons. Taltavull, i l’homenatge als sacerdots que han complert enguany un aniversari assenyalat de la seva ordenació.

Els sacerdots que celebren 70 anys són: Joan Font Lliteras i Pere Torres Siquier. 60 anys d’ordenació: Pere Cirer Ferragut, Joan Puigròs Sbert, Bartomeu Suau Mayol i Felip Guasp Nadal, Sebastià Feliu Amengual, SJ, Josep Amengual Batle, MSSCC, i Josep Antoni Martorell Pou, TOR, que no pogueren assistir. Antoni Garau Garau celebrà les noces d’or i Pablo Guerrero Pacheco, CR, ha complit 25 anys d’ordenació. “A tots ells, -va dir el bisbe-, especialment avui, la nostra pregària i felicitació, al mateix temps que ens unim a la seva acció de gràcies, amb el desig de compartir la fraternitat presbiteral i l’exercici del ministeri per la pròpia santificació i en bé del nostre poble, al qual hem estat enviats”.

Mons. Sebastià Taltavull va demanar a tots els assistents viure la festa “amb plena comunió entre nosaltres i amb tota l’Església i en actitud sinodal, que passi del nivell de declaració de bona intenció a experiència viscuda en el cor del presbiteri, sempre per al bé del nostre poble, que és el destinatari de la nostra acció pastoral”. Així mateix, va recordar que “la màxima prova de l’aliança, el major compromís com a Senyor, tot i les nostres infidelitats i ruptures, ens la dona Jesús, Sacerdot per sempre, quan en el moment de l’ordenació presbiteral, de la qual avui tots feim memòria viva i just fa un poc d’un mes en vam renovar les promeses, el bisbe, en el moment d’entregar-nos el pa i el vi per a l’Eucaristia, ens va dir: «Rep l’ofrena del poble sant per presentar-la a Déu. Pensa sempre el que faràs, reprodueix en tu el que commemoraràs, i conforma la teva vida al misteri de la creu del Senyor»”.

També va parlar de la institució de l’Eucaristia, dient que “interpretant anticipadament la mort de Jesús, representa la culminació de tota la seva vida, una vida donada en favor de tots els homes. És, per tant, l’explicació del misteri de l’Encarnació i, en definitiva, la clau de lectura de tota la història de la salvació, història de donació i de comunió. En el pa i el vi eucarístics hi ha alguna cosa més que la presència d’una vida com a do, que obliga necessàriament a prendre-hi part. Es tracta d’una presència dinàmica, que demana contínuament del creient la donació i la pèrdua de la seva pròpia vida en favor dels altres. La institució de l’Eucaristia és, a més, un gest d’esperança. El calze de mort serà transformat un dia en el vi nou begut amb goig en el regne de Déu. Aquest és el misteri de l’Eucaristia que fa l’Església i el misteri de l’Església que fa l’Eucaristia”.

I va continuar: “Quan l’Eucaristia constitueix el centre de la vida de les nostres comunitats i a la qual dedicam preparació, temps, esforç cada setmana, especialment els caps de setmana, també amb el patiment causat per les presses i dispersió que suposa per manca de preveres i molta realitat pastoral a atendre, seria bo que ens replantejàssim com acompanyar les comunitats sense estar estressats, servint de la millor manera, compromesos en la pregària, el discerniment en el zel apostòlic, obrint l’acció pastoral al camp del laïcat, ajudant a assumir les responsabilitats que li són pròpies.”