El cor sap on es troba el seu tresor

El cor sap on es troba el seu tresor

L’evangeli ens situa davant d’una de les opcions -qui sap- més difícils per a un cristià. Jesús ha alertat sobre la hipocresia de voler servir dos amos al mateix temps: Déu i els doblers, tot mirant d’harmonitzar la vivència religiosa amb la cobdícia sense límits. Certament, això no és possible des del punt de vista cristià. Som massa fràgils per no deixar-nos arrossegar per la temptació de donar als béns i a la riquesa el màxim valor en la vida. Deu ser una cosa important quan Jesús mateix ens diu amb tota la claredat i radicalitat: «Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida» (Lc 12,15). Amb tot, el nostre cor sap on es troba el seu tresor i aquesta tendència condiciona totalment la nostra vida i l’orienta cap a Déu o la manté allunyada d’Ell i aferrada als béns materials.

Cada dia es posa en evidència el testimoni de moltes persones. En el marc de la Visita Pastoral, anant a veure els malalts i la gent gran a casa seva o a residències per a majors, m’he adonat una vegada més on aquestes persones tenen posat el cor, ja que reps una lliçó d’humanitat rere l’altra i de relativització de tot allò que és material. Una dona que havia rebut la Unció dels Malalts ens feia una valoració entusiasta del sagrament i com li havia aportat una gran força interior, la qual, a la vegada era una manifestació de salut espiritual que influïa en el seu estat d’ànim. Junts donàvem gràcies a Déu per tot el que suposava en la seva vida i, sobretot, per l’alegria amb què ens ho transmetia.

Tot això significa el valor de fer-se ric als ulls de Déu. L’autèntic creient es fixa més aviat en la confiança, en la sensatesa del cor, en la misericòrdia, a fer que la vida sigui alegria i goig per la prosperitat que el Senyor concedeix. Aquí es posen en relleu uns valors i unes actituds que ens fan descobrir una nova dimensió a la vida, la dimensió que prové de la fe i de l’experiència de la proximitat de Déu, font de tot bé. Crist Ressuscitat és el referent que ens explica tot això i ens ho fa realitat. És per la nostra fe en Ell que coneixem la nostra identificació amb Ell, la que obre un nou horitzó a la nostra vida i li dona una orientació decisiva. L’encontre amb Crist, la nostra identificació amb Ell, ens condueix a una nova forma de comportar-nos en relació amb tota casta d’aspiracions humanes. Heus ací el nostre treball de superació personal, de renúncia a béns fins i tot legítims, de despreniment de molts objectes superflus, d’una nova organització econòmica pel bé de tots, de solidaritat efectiva, de fets significatius de compartir.

Tota crisi econòmica que inclou el patiment dels més pobres i les poques perspectives de solució que s’albiren, ens porten a ser més crítics encara amb una mena d’organització social basada només en criteris d’eficàcia material i buida de valors espirituals i morals. La riquesa existeix no per a ser acumulada per uns pocs, sinó per a ser compartida, ja que «l’amor al diner és l’arrel de tots els mals» (1Tm 6,10). L’activitat econòmica i el progrés material han de ser posats sempre al servei de la persona i del bé comú de tots.

Sants del dia

15/08/2022

Pàgina traduïda per Google

Campanyes