Un any més el Santuari de Lluc celebra amb goig i devoció la seva festa gran de la Diada. D’aquesta manera, la nit del 7 al 8 de setembre, uns 5.000 pelegrins procedents de 45 localitats diferents de la Part Forana, culminaren la seva marxa als peus de la Mare de Déu, tot desafiant llargues hores de caminar i la companyia d’una pluja moderada, però persistent. El primer en arribar al santuari fou el jove Marc Rigo de Felanitx, el qual havia pujat al Puig de Sant Salvador per iniciar el seu recorregut entorn de les 20h i finalitzar-lo a les 3.30h. Santanyí, concretament des del punt de Cala Figuera, i Esporles, a les 16h del mateix dissabte, foren els pobles on s’hi sentiren els primers trets de sortida. En el primer d’aquests grups hi feia part Llorenç Galmés, president del Consell de Mallorca. Tot i que alguns pobles de les zones del Nort tinguin una ruta alternativa per arribar al Santuari, l’aplec de tots els altres i l’inici de la marxa oficial es produí a Inca a les 4.30h.

Entorn de les 7h arribava el gruix més important de pelegrins, convertint la zona de benvinguda a la Font Coberta, en un veritable eixam humà. Tots eren rebuts per Mn. Marià Gastalver, prior del Santuari i el seu equip, per l’assoc. d’Antics Blauets que arribaren a oferir més de 600 litres de xocolata fosa i pels Blauets més matiners que repartien les tradicionals “mides de la Mare de Déu”. Llavors, la Basílica de Lluc que havia obert les portes a les 5h, esdevenia la meta del gran pelegrinatge, registrant-se una allau ininterromput de persones que anaven a venerar la imatge de la qual el poble mallorquí venera com la seva Reina i Patrona.

A les 9 del matí, el recinte de l’Acolliment del Centenari s’omplia de gent per celebrar-hi la missa dels pelegrins. En aquest moment les institucions i cada poble, presentà les ofrenes que portaven a la Mare de Déu. Aquest any s’havia demanat que se substituïssin les flors per aliments bàsics que llavors es podrien compartir amb la societat més desvalguda. Altre cop, les illes veïnes foren representades per una gent procedent de la ciutat de Maó, que aquell mateix dia també vivia la seva festa patronal en honor de la Mare de Déu de Gràcia. A les 11h del matí, la Basílica lucana es tornava a omplir per la celebració de la missa solemne que presidiria el bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull i en la que hi participà, com és habitual, l’Escolania de Blauets.

El pòrtic d’aquesta magna i multitudinària Diada, l’havia constituït un acurat programa d’actes religiosos, culturals i musicals. Aquest s’iniciava el dissabte anterior, dia 31 d’agost, amb la hissada de la bandera de Lluc a la plaça dels Peregrins i l’ingrés de tres noves Blauetes i quatre Blauets a l’escolania. El dijous començà, entorn de la Mare de Déu, el tridu de pregària de preparació per a la seva festa. L’activitat s’intensificà durant la vigília. Després d’unes cercaviles pel santuari amb acompanyament d’una nombrosa colla de xeremiers i de l’estol de caparrots de Lluc, s’organitzà el Rosari cantat pel Pujol dels Misteris. Aquest any, després de la restauració del quart monument i la reobertura del camí, altra volta es pogué completar tot el recorregut. Alternant avemaries l’Escolania i el poble, mentre el sol es colgava darrere el Puig Roig i el Galileu, s’arribà al cim de la muntanyola. En aquell punt sagrat de la història del Santuari, en un ambient de recolliment i emoció, es commemorà la Trobada de la nostra Moreneta de Lluc. Amb la seva imatge col·locada ja en el tabernacle, envoltada de flors i de la multitud que l’escortava amb torxes enceses, s’inicià el descens. La processó va recórrer les places del santuari, fins arribar a la basílica on fou rebuda amb repicar de campanes i els majestuosos acords de l’orgue. Les estrofes dels goigs a la Mare de Déu de Lluc, composts en el segle XVII (Puix rebem tan grans favors, de vostra Santa Figura…) esdevenien el colofó d’aquell entranyable acte.

A les 21:30h s’inicià la tradicional revetlla de la Diada, amb la participació d’una multitud de parelles i rotllades que es lluïen al ritme de dos grups de música mallorquina. L’ambient festiu s’animava i la germanor s’endolcia amb bunyols i tassonets de mistela, que es repartien amb pròdiga generositat. A les 12 de la nit, seguint els costums de la Diada altra volta tothom a dins la Basílica, per acabar la vetllada amb un darrer ball que els mateixos balladors ofereixen a la Mare de Déu i el cant solemne de la Salve Regina. Poc a poc el silenci s’ensenyoria del Santuari, donant una treva de poques hores pel descans. En no res els primers peregrins començarien a amuntegar-se al cambril de la Verge Maria de Lluc.