Que el dret a un habitatge sigui una prioritat política . És la reclamació que fan a Administracions i poders públics les entitats que formen part de l’Àrea de Pastoral Caritativa i Social de l’Església que atenen a les persones sense llar.  Recorden que quan no hi ha un sostre es vulneren altres drets fonamentals com el dret a l’aigua, a la higiene, a la seguretat, l’alimentació, l’ús de les tecnologies, a tenir una direcció per a les gestions. També a la salut física i mental. És la denuncia que fan aquestes entitats (la Fundació Social La Sapiència; Pastoral Penitenciària; Projecte Sojorn; Pastoral de la Salut; Justícia i Pau i Càritas Mallorca) amb motiu del dia de les persones sense llar el pròxim 29 d’octubre.

Les entitats socials de Pastoral Caritativa reclamen més protecció per a les persones que viuen una situació sense llar, més respecte i bon tracte, especialment per a les dones, un col·lectiu que va en augment  i que no compta amb recursos públics adients per atendre les seva situació de dona i sense sostre.

Una petició que es compartirà el diumenge 29 amb la lectura del manifest que es farà a la Seu en acabar l’eucaristia de les 10.30h,  i a les 19.30h a parròquia  de Santo Domingo (Inca) , amb la presència de participants de les diferents entitats. També està previst una paellada el pròxim  26 de novembre  a Binissalem  per a visibilitzar al col·lectiu de persones sense llar a la part forana.

Comparteix la teva xarxa

Precisament la falta de drets  i la desprotecció social que sofreixen aquestes persones és l’eix de la campanya  que ha llançat Càritas “Comparteix  la teva  xarxa. No deixis que es quedin fora de cobertura”,  on també es reclama a la societat que ampliï la seva mirada  i que es posi en el lloc  de les persones que viuen una situació diferent, persones que tenen un passat i un futur.

Des de les entitats, Teresa Riera, responsable del programa sense sostre de Càritas Mallorca, ha parlat que l’objectiu de la campanya es fer visible, denunciar i sensibilitzar que milers de persones i famílies sofreixen la vulneració dels seus drets sense que hi hagi una aposta perquè es modifiqui aquesta situació.

Des de el projecte Sojorn, Jaume Alemany ha apuntat que es una situació d’emergència que necessita d’unes mesures excepcionals  perquè no hi hagi persones al carrer. Hi ha d’haver flexibilitat a l’hora de demanar les exigències que necessita un habitatge per a dedicar-ho a l’acollida de persones, no es pot quedar gent al carrer quan hi ha  habitatges buits.

Per la seva banda Toni Moyà, director de la Sapiència, ha parlat d’una llista d’espera que augmenta i que el  perfil de les persones  és cada vegada de major edat , persones a les que no es  poden oferir per exemple un sostre amb una llitera perquè no hi poden accedir. També ha parlat de situacions de gent malalta, inclòs amb  malalties terminals que demanen poder tenir un sostre perquè no hi poden accedir a altres llocs.

Per la seva banda Concha Peralta, treballadora social de Casa de família ha parlat que el perfil de dona de les persones sense sostre es cada vegada més present , i que són dones molt vulnerables i desprotegides.

L’increment de dones que viuen una situació sense sostre  i que necessiten serveis públics més específics no és únic. Col·lectius com les persones majors o persones amb alguna problemàtica de salut mental , també necessiten  adaptar  els recursos que l’administració ofereix.

El ‘sensellarisme’ és un problema social que no sols aglutina a les persones en situació de carrer. El nombre de persones afectades per aquesta realitat varia en funció del grau d’exclusió residencial que es tingui en compte. D’acord amb la Tipologia Europea de Sense Llar i Exclusió Residencial (ETHOS) hi ha quatre categories: en situació de carrer, sense habitatge, habitatge insegur o habitatge inadequat. Les persones que són al carrer i les que van d’allotjament en allotjament són la cara més coneguda d’aquest fenomen. Les persones que viuen en barraques, caravanes, en assentaments o en habitatges cedits són la part més invisible del ‘sensellarisme’.

Més serveis per a col·lectius específics

Des de les entitats socials de l’Església entenen que es imprescindible continuar posant el focus al dia a dia de les persones sense llar, dels seus drets, de la protecció que necessiten i de la importància de posar recursos per a millorar l’atenció que necessiten i retallar  les exigències administratives per a poder acollir a persones que estan al carrer.