El Museu Bíblic de Mallorca, també anomenat Museu del Seminari Conciliar de Sant Pere de Mallorca, fou creat el 1913 sota la direcció del bisbe Pere Joan Campins Barceló i del prevere, rector del Seminari i arqueòleg, Mn. Bartomeu Pascual Marroig, futur bisbe de Menorca (1875-1967).

El Museu nasqué amb l’objectiu d’il·lustrar sobre l’estudi de la Bíblia, així com de donar a conèixer l’entorn cultural i històric de la Sagrada Escriptura. La major font de la col·lecció es deu a l’erudit Mn. Bartomeu Pascual Marroig, que, apassionat per l’Antic Testament, participà en excavacions arqueològiques a l’Orient Pròxim i que, en agraïment a la seva labor, rebé a principis del segle XX nombroses peces que avui fan part dels fons del Museu.

Els inicis del Museu començaren a l’anomenada Sala Bíblica del Seminari (1910), la qual el 1914 fou anomenada Museu Bíblic. El Museu pertany al Bisbat de Mallorca i els seus fons són patrimoni de l’Església.

El centenari museu hostatja 750 peces originals i es divideix en cinc seccions diferents, encara que totes estiguin reunides conjuntament a la mateixa sala:

1. Ciències naturals, on s’exhibeix una mostra d’un herbari de Palestina i les peces que es remunten a l’època del Neolític.

2. Egiptologia, que consta d’una mòmia egípcia, col·leccions de segells, ungüentaris i papirs.

3. Mesopotàmia: maquetes i taules cuneïformes.

4. Israel: història de l’antic Israel, vitrina de la Bíblia, maquetes de ciutats de l’època i materials relacionats amb la vida de Jesús de Natzaret

5. L’Església primitiva.

El Museu té una finalitat didàctica, educativa i alhora catequista, pastoral, en què es mostra d’una forma visual la història de l’Orient Pròxim Antic i la seva relació amb el món de la Bíblia, l’Antic Testament i el Nou Testament. El Museu només pot ser visitat pel públic mitjançant cites concertades que són guiades, i també col·labora anualment en la jornada de portes obertes que es realitza el Dia Internacional dels Museus.

IDENTIFICACIÓ DELS PAPIRS EGIPCIS

La Dra. Marina Escolano-Poveda, egiptòloga, professora a la Universitat de Liverpool, ha participat de forma ininterrompuda en excavacions arqueològiques des dels 16 anys, i als 20 anys passà a formar part de l’equip arqueològic de la missió de l’Egypt Exploration Society i la Durham University a l’antiga capital egípcia de Saïs (actual Sa el-Hagar, Egipte), dirigida per la Dra. Penelope Wilson, de la qual al seu torn esdevingué directora adjunta en la campanya de 2009.

La professora Escolano-Poveda es posà en contacte per primera vegada amb el Museu Bíblic de Mallorca el 04/12/2009 a través del gerent del Museu, Gerardo Jofre, a qui coneixia de feia anys per ser coordinador de la secció Egipte i la Bíblia de la web Amigos de la Egiptología. La primera visita al Museu Bíblic de Marina Escolano-Poveda es produí el gener de 2010 amb motiu de la conferència que impartí a Palma el 16/01/2010 sota el títol “Más allá de la piedra de Rosseta”. Aleshores la professora Escolano pogué veure per primera vegada la col·lecció de papirs del Museu i li cridaren molt l’atenció. El director, el Dr. Francesc Ramis Darder, i el gerent del Museu, Gerardo Jofre González-Granda, li oferiren el seu estudi i publicació, tenint en compte que fins el moment es mantenien inèdits, i no havien estat estudiats anteriorment.

El 3 d’agost de 2011, la professora Escolano tornà novament a Mallorca amb l’objectiu de visitar novament el Museu per continuar els estudis que realitzava sobre els papirs. La visita d’Escolano al Museu se centrà a avançar a la Direcció els resultats lingüístics obtinguts fins a la data en l’estudi de la col·lecció de papirs egipcis, així com les seves observacions en relació amb el sarcòfag i la mòmia. Així mateix, Escolano-Poveda prengué bona nota de detalls de la grafia dels papirs i n’inspeccionà el suport.

El 22 de desembre de 2014, la professora Escolano-Poveda tornà a visitar el Museu, en aquell moment continuava els seus estudis d’Egiptologia a la Universitat John Hopkins, Baltimore (EUA). El 26 d’abril de 2015, impartí una comunicació en el congrés de l’American Research Center in Egypt (ARCE) sobre el papir hieràtic del Regne Mitjà del Museu Bíblic de Mallorca.

El 28/04/2015 la professora Escolano informà el Museu dels resultats de la seva investigació sobre els fragments hieràtics, i la presentació d’aquests en el congrés de l’American Research Center in Egypt, a Houston del 26/04/2015.

La professora Escolano confirma que els fragments formen part de dos textos, que ella identifica com A i B. En el congrés s’havia centrat en la presentació dels fragments del text A, que són aquells que presenten signes més clars, distribuïts en columnes organitzades de forma espaiada. La distribució del text en columnes verticals indicava sens dubte que es tractava de textos pertanyents a la primera meitat del Regne Mitjà, i els seus continguts eren obres literàries.

A més, informa que aquests fragments daten dels inicis de la segona part de la XII dinastia. La seva investigació l’havia portada a identificar-los amb el Conte del Pastor, que es conserva de forma incompleta al papir de Berlín P. Berlín 3024. Un descobriment de molta importància per a l’estudi de la literatura egípcia d’època clàssica. En aquell moment es trobava investigant la possible correspondència del manuscrit de Mallorca amb el de Berlín. La importància d’aquell descobriment fou confirmada primer pel professor James P. Allen de la Universitat de Brown i uns mesos després pels professors Betsy Bryan i Richard Jasnow.

La professora realitzà una nova anàlisi dels papirs el juliol de 2015 amb l’objectiu de preparar l’edició facsímil de cada fragment. L’octubre de 2015 un equip del projecte DVCTVS s’encarregà de digitalitzar els fragments. L’equip era dirigit per Albert Nodar (Universitat Pompeu Fabra) i Sofia Torallas (U. de Chicago).

El juliol de 2017, la professora Escolano publicà l’article “New Fragments of Papyrus Berlin 3024: The Missing Beginning of the Debate between a Man and his Ba and the Continuation of the Tale of the Herdsman (P. Mallorca I and II)” a la revista Zeitschrift für Ägyptische Sprache und Altertumskunde 144, secció 1 (2017), pàgines 16-54. En aquesta publicació, identifica els fragments amb els noms «Papir Mallorca I i II». Els nous fragments aporten pistes desconegudes fins ara i importants per a comprendre ambdós poemes. Ambdós són els papirs egipcis més antics que es conserven a Espanya.

ELS PAPIRS MALLORCA

PAPIR MALLORCA I

El “Conte del pastor” és un text literari del qual només se’n conserva un fragment. Compost a principis de la dinastia XII, conta l’encontre d’un pastor amb una deessa. Tradicionalment, aquest conte havia estat interpretat com una història de seducció en què una deessa cerca els favors sexuals d’un pastor en un context d’aiguamolls. La professora Escolano-Poveda proposa en el seu article una nova interpretació, en la qual la deessa està en realitat interessada en el ramat i no en el pastor, i només intenta seduir-lo en la segona trobada, sempre amb l’objectiu que li doni un dels animals. Això explicaria per què entre totes dues trobades es produeix l’encreuament del bestiar i el conjur aquàtic, amb la finalitat de protegir els animals. El treball d’Escolano no ha estat només la transcripció, transliteració, traducció i comentari filològic, sinó que ha proporcionat facsímils detallats de cada fragment indicant les traces del pinzell de l’escrivà i la intensitat de la tinta. Ara, gràcies als fragments de Mallorca i a la investigació duta a terme per Marina Escolano-Poveda, el Museu no sols posseeix una detallada informació sobre aquestes peces, sinó que ha donat noves perspectives a dues obres úniques de la literatura egípcia.

PAPIR MALLORCA II

“La disputa entre un home i el seu Ba” és una obra anònima coneguda també com a “diàleg del desesperat de la vida amb la seva ànima”. El Debat entre un Home i el seu Ba, que ha estat considerat com la primera obra filosòfica de la història i, segons l’egiptòleg alemany Jan Assmann (Universitat de Heidelberg), l’obra més important de la literatura egípcia juntament amb el Gran Himne a Aten.

En el cas del Debat entre un home i el seu Ba, Marina Escolano-Poveda, gràcies a aquests fragments, ha descobert que l’home en realitat està malalt, probablement terminal, i és en aqueix moment entre la vida i la mort en què conversa amb el seu Ba. El Ba és un dels aspectes de l’ànima en l’antiga mitologia egípcia. En el text, l’Home i el Ba argumenten sobre el positiu i negatiu de la mort i la vida, i a la fi conclouen que no és encara el moment de la mort de l’Home, i que quan aquest arribi, tots dos es reuniran a l’altra vorera (la dels morts). L’absència del començament ha estat font de discussió entre els investigadors des que el text fou publicat per primera vegada per l’egiptòleg Adolf Erman el 1896, argumentant des que es tractava d’un home amb instints suïcides fins que el debat tenia lloc en el Més Enllà davant un tribunal diví. P. Mallorca II aporta en aquest sentit un indici essencial per a la resolució del problema. Els fragments sembla que contenen el marc narratiu que precedeix l’inici del debat, amb la frase “Aleshores l’home digué”. Això seria indicatiu que l’home, malalt terminal, es veu a les portes de la mort, moment en què el seu Ba es materialitza, i es planteja si ha de seguir vivint o no.

Campanyes