Avui divendres, 23 de setembre, s’ha celebrat a la Seu una Missa d’acció de gràcies pels 50 anys de vida sacerdotal de Mons. Sebastià Taltavull. Una Eucaristia en la qual han participat prop de 50 preveres de la Diòcesi i una gran quantitat de religiosos i religioses, de fidels laics i laiques.

L’ordenació sacerdotal del Bisbe va tenir lloc a la Catedral de Menorca el dia 23 de setembre de 1972, sagrament administrat pel bisbe Miquel Moncadas, mallorquí. Des d’aquell moment fins avui ha servit les Esglésies de Menorca, les d’Espanya des de la Conferència Episcopal, la de Barcelona i, en l’actualitat la de Mallorca (avui fa cinc anys de la publicació del seu nomenament com a bisbe, quan ja duia un any com a administrador apostòlic).

Mons. Taltavull ha destacat en primer lloc el seu agraïment al Senyor, que ha fet extensiu a tots amb qui ha compartit l’activitat pastoral i l’amistat, “vosaltres, als qui he anat trobant al llarg d’aquests cinquanta anys”.

Ha començat l’homilia recordant les paraules del bisbe Miquel Moncadas, en l’homilia de la seva ordenació sacerdotal quan va fer unes referències poètiques a la missió dels preveres: “una provenia del llibre de Saint-Exupéry, El Petit Príncep, quan diu que «l’essencial és invisible als ulls», i l’altra era la fermesa expressada pel servent de Déu Mn. Miquel Costa i Llobera contemplant Lo Pi de Formentor. Tot un simbolisme que, d’una part ens remet al valor de la interioritat i, de l’altra, a la necessitat de l’audàcia capaç de treure mel de tota flor i de veure en la natura, patrimoni de tots, la bellesa d’una abraçada de Déu a la humanitat.”

El Bisbe ha volgut també posar en el context històric i social els anys 70: “eren els anys de la primera onada postconciliar que ens obria a la il·lusió de grans canvis en l’Església que s’avançava a les innombrables transformacions en el món que vindrien a nivell cultural, social i polític.” I ha explicat com “el cor se’ns eixamplava quan vèiem que des del Concili Vaticà II tota l’Església s’obria a una espiritualitat encarnada en el món que Déu estima i se’ns proposava un retorn a l’Evangeli i a l’estil de les primeres comunitats cristianes”.

“Al llarg de 50 anys”, ha continuat Mons. Taltavull, “han estat moltes les responsabilitats que se m’han demanat i aquest és un moment per a donar gràcies a Déu per la confiança obtinguda, però també una ocasió de revisió sincera de com ha estat la meva resposta. Conscient de la meva feblesa i dels meus pecats, el meu examen de consciència em duu a demanar perdó i confiar en la misericòrdia de Déu”.

Sobre l’aprenentatge després de 50 anys de ministeri sacerdotal, ha dit: “se’m demana mantenir encesa la flama del do rebut per la unció sacramental i la imposició de les mans del bisbe, veig que es tracta de renovar una vegada més la resposta a la crida, a la vocació també rebuda com a do. He après que no es tracta de ‘fer’ de capellà a hores, sinó de ser una sola cosa amb Jesús sempre, amb el cultiu d’una amistat en la qual Ell mateix té la iniciativa (vosaltres sou els meus amics si feis allò que us dic). Ben igual ho diria de qualsevol cristià, que ha de mantenir encesa la flama del baptisme.”

I ha acabat animant a tots “que revifem la flama dels dons sacramentals que hem rebut i rebem al llarg de la nostra vida, donant resposta cadascú i junts, amb esperit sinodal, amb el goig de la comunió i l’amistat, conscients de la missió que se’ns ha confiat. Entre tots podem fer l’Església que el Senyor vol i que ha de ser resposta a les necessitats i als reptes del moment fascinant, encara que no fàcil, que vivim”.