En una conjuntura ben favorable, encara sadolla de gaubança pasqual i del goig que sempre aporta celebrar el mes de Maria, el passat dia 18 de maig, l’ermita de Sant Honorat acollí la festa de la Mare de Déu de la Panada. Un any més, l’entorn d’aquest lloc idíl·lic del puig de Randa s’omplí de devots i cavallers. Enguany entre ells, es comptà amb la presència del senyor Francesc Salleras i Juan, veritable impulsor i protector d’aquesta devoció que enguany arriba al quaranta-cinquè aniversari. L’advocació de la Panada ens remet a l’alegria de veure ressuscitat Aquell que és el Pa viu baixat del Cel i l’Anyell que fou immolat per la nostra salvació. L’acte central de l’aplec el constituí la solemne celebració de l’Eucaristia, presidida pel P. Miquel Mascaró, superior de la comunitat de Missioners dels Sagrats Cors que custodien l’ermita i la imatge mariana.

Seguidament, en un mateix acte s’hi combinaren la lectura de diversos poemes dedicats a la Mare de Déu, un reconeixement agraït al senyor Salleras per la seva tasca i alguns parlaments. Entre aquests cal destacar el de l’antropòloga Veronica Matta, que encapçalava una delegació vinguda per a l’ocasió des de Sardenya per tal de refermar lligams fraterns i culturals entre Mallorca i aquesta altra illa de la Mediterrània on les panades són presents en la gastronomia i a poc a poc hi va prenent força aquesta mateixa devoció a Santa Maria de la Panada. La festa seguí a la placeta i a l’hort de l’ermita amb festa i balls. Una vegada més tot animat per l’agrupació de Balladors de la Riba i els Xerebiols de sa Pobla. Com de costum, tothom va brufar amb crespells de Pasqua i vi dolç, enaltint el nom de la mateixa marededeu i el de sant Roc, patró dels cavallers.

Ja al capvespre, la jornada es completava amb el trasllat de la Mare de Déu de la Panada al monestir de la Visitació de Santa Maria, de Palma. A les 6, hi fou rebuda per la comunitat de religioses Saleses, familiars, veïns, amics i un bon nombre de cavallers que també la van voler acompanyar. La campana conventual no deixava de repicar anunciant la joiosa arribada i les mateixes monges li dedicaven càntics marians. La primera a venerar-la fou Sor Maria del Carme Salleras, V.S.M., padrina de la imatge i que, per mor de la clausura que ha observat durant més de 60 anys, encara no havia tingut mai ocasió de poder-la veure en persona. Es llegí un sonet que ella mateixa li havia dedicat, es repartiren estampes de recordança il·lustrades amb una pintura que havia fet de la figura i tots els que hi eren presents, s’hi atansaven per felicitar-la a ella i a totes les seves germanes de religió. En aquest monestir hi va romandre fins al dimarts dia 20 de maig. Després d’una missa en acció de gràcies fou retornada de bell nou a l’ermita de Sant Honorat. Des d’allà vetla per tots nosaltres i espera la visita de tots els seus devots i seguidors.