Amb una tradició ben consolidada, Pòrtol la “terra del fang”, celebra cada any la solemnitat de la Santíssima Trinitat. Els orígens de la devoció dels terrissers a aquest misteri fonamental dels cristians es remunten al moment de la Creació quan, segons que ens explica el Gènesi, Déu, talment un gerrer, creà l’home i la dona amb argila. Així, arribats els dies d’aquesta festa, tothom s’arremolina en el carrer que és conegut amb el mateix nom de la Santíssima Trinitat i, més concretament, davant la capelleta dedicada a les persones deífiques del Pare, el Fill i l’Esperit Sant.

Enguany les celebracions s’han escaigut el cap de setmana del 25 i 26 de maig. La vetlla anterior, com mana el costum, hi hagué música animada pel grup Nou Romancer, corregudes de joies, cucanyes i trencadissa d’olles. El diumenge de bon matí, tots els veïnats s’afanyaven a engalanar l’entorn de la capelleta i escampar murta per tot arreu. A les vuit del vespre s’hi concelebrà l’Eucaristia, presidida pel rector de la parròquia de la Mare de Déu del Carme de Pòrtol. Acte seguit, s’allargà la festa popular amb més música a càrrec dels components de Terra Rotja, ball pagès i un esplèndid refresc preparat pels mateixos estadants del carrer. L’assistència d’autoritats locals, entre les quals el batle i la regidora de Cultura, Ceràmica i Patrimoni, i la nombrosa participació, fan constatar l’arrelament d’aquesta fita.

L’ofici de la terrisseria en aquest punt del terme de Marratxí, s’hi establí a finals del segle XVII o principis del XVIII amb l’arribada dels esposos Bartomeu Amengual, de Santa Maria del Camí, i Catalina Oliver, de ses Olleries de Santa Eugènia. Ells foren l’embrió de la manufactura portolana i de les diverses nissagues que amb el temps han anat constituint la xarxa ollera de Pòrtol. Probablement de tots els obradors, el més antic sigui el de Can Vent i en aquest lloc, l’any 1899, Bartomeu Amengual i Nadal hi feu construir la capelleta de la Santíssima Trinitat. Aquesta, segons que explica l’investigador Biel Massot i Muntaner, fou visitada l’any 1916 per Miguel de Unamuno, el qual es commogué veient com els ollers s’hi adreçaven cada dia per resar tres “gloria patri” tot encomanant la tasca realitzada i demanant que les fornades dels estris de terrissa sortissin encertades. L’any 1997 els veïnats, en les mires posades en la celebració del centenari de la seva benedicció i animats per la senyora Catalina Cabot, recuperaren la festa de la Santíssima Trinitat, que, com es pot constatar, encara es manté ben vitenca.