Dia 27 de novembre, la basílica de Sant Francesc acollí la solemne concelebració de l’Eucaristia que presidí Mons. Sebastià Taltavull. Hi concelebraren el reverendíssim P. Provincial del Tercer Orde Regular, diversos frares franciscans, canonges de la Seu, el rector i altres professors del Seminari Diocesà, i el postulador de la Causa de Canonització del Beat, Mn. Gabriel Ramis.

El Bisbe va començar la seva homilia afirmant que “pels qui se senten cridats pel Senyor a anunciar l’Evangeli, els límits geogràfics de la nostra illa de Mallorca ni qualsevol frontera no han estat mai una dificultat per a sortir-ne i anar a trobar altres pobles, altres cultures per donar-hi a conèixer Jesús. Així ho va entendre i ho va viure el nostre beat Ramon Llull en la seva expansió humana, cristiana, poètica i intel·lectual que brollava del seu cor d’amic en relació amb el seu Amat, perquè tothom el conegués, l’estimàs i el seguís. Va entendre bé aquestes paraules de Jesús: vosaltres sou els meus amics”.

“De la mà del beat Ramon Llull -continuà Mons. Taltavull-, del seu testimoni de fe, de la seva pregària, avui ens sentim plens celebrant un any més la seva festa, que és nostra, de tots. Aquest anunciador infatigable de la fe aquí i a terres llunyanes, ens anima a fer el mateix i a obrir el cor a Déu que ens parla constantment, que ens inspira per a tota obra bona. Ens ha fet el do de la saviesa i de la intel·ligència perquè, com Ramon, les posem al servei, al servei de l’anunci de la Paraula i de l’edificació del Regne, i tot, «mantenint-nos en el seu amor», com ens ha dit Jesús a l’Evangeli”.

També va mencionar el fet que “escoltant la Paraula de Déu i el testimoni eloqüent i humil de Llull, podem sentir novament la crida de l’elecció que Déu també ha fet de cadascú de nosaltres, a viure allò que el Sínode ha experimentat quan ha sabut entrar en la conversa en l’Esperit per a fer-ne el pas necessari a un estil pastoral que posi tota la nostra persona al servei de l’anunci de l’Evangeli, sense regatejar temps, ni esforç, ni tampoc aquelles exigències o interessos personals que podrien ser un fre perquè la Paraula de Déu fos comunicada. Ramon Llull ens mostra la cara bona de la vida, fent-nos veure que Déu, que és Amor, hi és i inspira tot el que deim i feim. Aquest haurà de ser l’estil que haurem d’aprendre a posar-nos aquí, a la nostra Diòcesi, quan a principis d’any nou ens posem a treballar junts el Pla de pastoral que durant tant de temps hem estat preparant”.

La schola de la basílica, amb acompanyament de l’orgue, tingué cura d’animar el cant litúrgic. Entre l’assemblea, a més de persones vinculades i habituals al convent, hi eren presents tots els seminaristes, els terciaris franciscans, religioses de diverses congregacions i membres d’entitats acadèmiques i culturals d’empremta lul·liana. Acte seguit, tots els presents desfilaren per la capella de la Puritat de Nostra Dona per venerar el sepulcre i la relíquia del Mestre Il·luminat.