Envoltat de fervor i multitud, el passat dia 19 d’octubre, tornà a desfilar pels carrers de Palma el Carro Triomfal de Santa Catalina Tomàs. De bon matí, a diversos punts estratègics de Ciutat, ja es podia notar la categoria d’aquella festa. A la llotja principal de l’edifici de Cort, enmig de domassos, lluïa entronitzada una reproducció de la vera efígie de la santa que es conserva en el monestir jerònim de Sant Bartomeu d’Inca i en “el sagrat” de l’església parroquial de Sant Jaume, tot ple de murta, s’hi aixecava un altar en el seu honor. El frontis de l’església de Santa Magdalena era ornat amb les banderoles honorífiques que s’empraren a Roma l’any 1930, amb motiu de la Canonització i, per iniciativa particular, foren moltes les cases que lluïen tapissos amb estampes i banderoles de la Santa. El paper de “la Beateta” d’aquest any commemoratiu del 450è aniversari del seu Trànsit, ha recaigut en la nina Lidia Fernández García, neboda de la mare priora del monestir de Santa Magdalena. Fou presentada en el transcurs d’un acte celebrat a la vetlla, estructurat a partir de la catequesi adreçada als infants i que enguany ha dirigit mossèn Bartomeu Villalonga, rector de la Unitat Pastoral de Santanyí. En aquests moments “la Beateta” passà a ocupar el trono que té reservat a l’església canonical, envoltada de la pròpia munió d’angelets.

El dia més popular del calendari tomassià s’anava introduint amb el repicar de campanes, el so de les xeremies i la música tradicional. A les 10h del matí, sortí una cercavila que recorregué l’entorn de Santa Magdalena, amb acompanyament d’un estol de balladors i molta gent. Es feren diverses aturades a la plaça del mateix monestir, a l’arc de triomf aixecat en el passeig de la Rambla i a l’altar de Sant Jaume. Durant el trajecte, “la Beateta” i la seva cort foren objecte de l’afecte i el reconeixement de tothom. Una hora després el bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull, presidí la missa solemne en honor de Santa Catalina. Hi eren ben representades les autoritats i el Poble de Déu que omplia la nau. No hi faltaren els cants de la comunitat de Canongesses Regulars Lateranenses, la música de l’orgue, el ball de l’oferta, la processó d’ofrenes en què participà la família Fernández-García i, en acabar, una llarga desfilada per venerar el sepulcre de Santa Catalina. Després, en el claustre del monestir, la festa seguí amb més ball de pagès i el tradicional refresc.

A les 18.30h, tot era a punt per iniciar la gran colcada. El Carro Triomfal es mostrava més bell que mai, gràcies a la restauració a què ha estat sotmès recentment i al profús ornat de flors blanques que lluïa. Precedit per la Policia Muntada, els Tamborers de la Sala, diverses carrosses de temàtica tomassiana i molts de carretons, nombrosa representació de Valldemossa i de molts altres pobles de l’illa, agrupacions de ball de bot, figures festives, els genets de la Confraria de Sant Jordi, banderes i estendards, el Joc de Ministrils del Consell de Mallorca recuperat per a l’ocasió…, l’històric carruatge imperial s’obria pas entre la multitud acaramullada a les voreres del trajecte que havia de recórrer: plaça de l’Hospital, costa de la Sang, la Rambla, carrer de la Riera, plaça de Weyler, plaça del Mercat, carrer de la Unió, plaça de Joan Carles I, avinguda de Jaume III, carrer de Bonaire, carrer del Bisbe Campins, via Roma i plaça de Santa Magdalena.

Es feren dues aturades notables. Primerament davant el Teatre Principal, on l’esperava la tribuna d’autoritats, flanquejades per heralds i macers. L’Església, aquí era representada pel vicari general de la Diòcesi, mossèn Josep Adrover. En aquest punt el president del Consell, Llorenç Galmés, feu entrega a “la Beateta” d’una placa commemorativa i un obsequi d’agraïment. La nina el va correspondre presentant-li un defensiu de Santa Catalina Tomàs fabricat de forma artesanal i reproduint models antics. Aleshores el Cor de Petitons del Principal cantà les cobles de Sor Tomasseta i, després, els ministrils interpretaren La Balanguera.

El seguici continuà el seu recorregut i quan el Carro triomfal entrava a la plaça del Mercat, les campanes de Sant Nicolau esclafiren en una festiva i enèrgica repicada de salutació. El carruatge, tal com mana la tradició, fou arrambat a l’anomenada Pedra de Santa Catalina, que roman adossada a la part exterior de l’absis d’aquesta església i el rector, des de la finestra superior i amb l’ajuda d’un cordill, l’obsequià amb la típica rutlla de confits. Aquest punt emblemàtic de la història tomassiana, enguany també recuperava l’ornamentació antiga. S’hi aixecà un altre altar que donava prestància a la Pedra i a sobre d’aquesta una pintura de la glorificació de la Santa, signada per A. Font, l’any 1916. Tot el frontis era guarnit amb domassos i amb una col·lecció de gallardets antics, també restaurats, que recorden les dates principals de la biografia de la Santa: naixement (1533), professió religiosa (1555), trànsit (1574), beatificació (1792) i canonització (1930). La colcada del Carro Triomfal finalitzà a l’església del monestir de Santa Magdalena amb la veneració del sepulcre de Santa Catalina Tomàs i l’ofrena floral per part dels participants a la festa.