La Diada, històrica i mariana, és la fita més principal de Lluc. Un any més aquest fet quedà constatat amb l’experiència viscuda per milers de persones al redós de la nostra Moreneta estimada i de la seva Santa Casa. Entre els passats dies 11 i 14, un ample programa d’actes litúrgics, culturals i de lleure mantingué en constant animació el Santuari. El capvespre del primer dia, a la plaça dels Pelegrins, hi fou enlairada la bandera dels colors blau i blanc, que anuncia la joia d’aquesta festa. Prèviament, la insígnia havia estat acompanyada en un alegre cercavila animat pels Xeremiers de Lluc, un estol de pagesos, un bon nombre de persones que s’hi feren presents i els característics i eixerits capgrossos. Acte seguit a la Basílica, s’iniciava el tridu preparatori i s’hi celebrava l’Eucaristia. En el transcurs d’aquesta, es donà gràcies a Déu pel temps que mossèn Malachy ha estat al Santuari com a vicari, i es presentà mossèn Vicenç Miró, que el rellevarà en el mateix servei.

El divendres 12 de setembre, s’evidenciava prou que el poble de Mallorca tenia en compte que era el dia de la festa gran de la Mare de Déu de Lluc. El nombre de visitants augmentà considerablement, les misses celebrades i el cant diari de la Salve veieren incrementada la participació de fidels. Era ben notable també el tràfec registrat en el cambril per a la Santa Figura. Semblava que aquesta oferís un somrís més expressiu que mai en veure’s envoltada de tants i tants de fills que s’acostaven a visitar-la. Al vespre, durant la solemne celebració de l’Eucaristia, prengué relleu la benedicció d’una nova creu processional, ofrena de l’artista plàstic Ernesto Rodríguez Nogueira.

Amb les activitats organitzades el dia següent s’emfatitzà de manera remarcable el prodigi que explica l’origen de Lluc: la trobada de la Mare de Déu i la seva veneració per part del poble mallorquí. El matí hi hagué una visita cultural centrada en aquest fet. Tot visitant diversos punts d’interès del Santuari, com ara el retaule major de la basílica, el cambril, la sagristia, la plaça del Bisbe Campins i el pujol dels Misteris, la gent pogué conèixer la història d’aquest succés i el seu escenari, els personatges que en foren protagonistes (el pastoret i el monjo) i les característiques de la nostra Moreneta que fou descoberta. Al capvespre d’aquest mateix dia s’havia de celebrar un dels actes més entranyables i significatius de tot l’any a Lluc, com és la “Commemoració de la Trobada”.

Prèviament la colla de Xeremiers Orats, de Pollença, feu un cercavila per anunciar-ho a tothom. Just davant el frontis de la basílica i mirant el pujol beneït per la presència de Maria, estrenaren una nova peça del seu repertori que han titulat “Verge de Lluc”. L’autor és Joan Vanrell i n’ha fet la transcripció Joan Miquel. Llavors, una gran repicada de campanes advertia de l’inici de la processó que, resant el Sant Rosari, pujaria fins al cim del mateix Pujol. Aquesta pregària anava alternant les reflexions de cada misteri fetes pel bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull, les antífones ave-marianes cantades pels blauets i les respostes dels fidels… De retorn, la imatge de la Mare de Déu fou escortada, a més de tots els presents, pels membres i les notes musicals de l’Agrupació Verge de l’Esperança de Palma, que volien fer una ofrena amb motiu del trentè aniversari de la seva creació. Com marca la tradició, aquest acte acabà a la Basílica amb el cant solemne dels Goigs del segle XVII (Puix rebem tants grans favors).

A partir de les 21.30h, la plaça dels Peregrins era testimoni d’una gran animació amb motiu de la tradicional revetla. Els grups Balladors de Lluc i Estol Porrerenc tingueren cura de mantenir elevat el nivell de gresca i bon ambient que es feu palès durant tota la vesprada. Comparegueren colles de balladors d’arreu de Mallorca i el Santuari, amb generosa abundància, no deixava d’oferir bunyols i vi dolç a tots els presents. Al punt de mitjanit, un altre moment carregat de sublimitat s’apoderà de l’entorn. Tothom compareixia davant la Mare de Déu de Lluc per dedicar-li el cant de la primera Salve del nou dia i acabar la jornada amb un calorós plegamans a la Dolça Moreneta. En aquells moments, ja dels punts més allunyats a la Santa Muntanya, es posaven en marxa esbarts de pelegrins que a trenc d’alba es concentrarien al Santuari. La Pujada de la Part Forana, que enguany assolia la quaranta-quatrena edició, tingué ressò de multitud i mobilitzà unes cinc mil persones. Totes foren rebudes a la zona de la Font Coberta i de Ca s’Amitger per l’equip de preveres i diaca que serveix el Santuari, per membres de l’Escolania i per representants del Consell de Mallorca i de l’associació d’Antics Blauets. L’organització d’aquest esdeveniment, per primer cop, ha estat conjunta entre aquestes dues darreres institucions. A mesura que la gent anava arribant, era obsequiada amb xocolata desfeta i ensaïmades, les típiques mides de la Mare de Déu i banderes de Mallorca.

La jornada que anomenam de la Diada de Lluc va transcórrer entre la missa dels pelegrins en el recinte de l’Acolliment, presidida pel Bisbe de Mallorca, l’ofrena de flors, aliments per als més desfavorits i beques per a la Fundació La Sapiència, que presentaren els diversos pobles representats en aquell aplec. La música tradicional i els balls mallorquins a la plaça, la celebració solemne de l’Eucaristia a la Basílica, presidida pel P. Prior del Santuari, amb el cant dels Blauets i el ball de l’oferta…, i les innombrables pregàries i mostres de devoció a la Mare de Déu de Lluc, que és Reina de Mallorca.