• Un terç de les llars amb tots els membres en atur (600 mil famílies) manquen d’alguna mena d’ingrés periòdic que permeti una certa estabilitat.
• La pandèmia ha destapat un nou factor d’exclusió social: la desconnexió digital és el nou analfabetisme del segle XXI.
• 1,8 milions de llars (gairebé la meitat dels quals estan en exclusió social) sofreixen l’apagada digital, cosa que significa que viuen la bretxa digital de manera quotidiana.
• La pandèmia ha augmentat la bretxa de gènere: l’exclusió social ha crescut més del doble en les llars que la seva sustentadora principal és una dona.
• La diferència entre la població amb més i menys ingressos ha augmentat més d’un 25%, xifra superior a l’increment registrat durant la crisi de 2008.
• Hi ha 2,7 milions de joves entre 16 i 34 anys afectats per processos d’exclusió social intensa.
• L’exclusió social en llars amb població immigrant és gairebé tres vegades major que en les llars espanyoles.
• Tres de cada deu famílies s’han vist obligades a reduir les despeses habituals en alimentació, roba i calçat.
• Les taxes més elevades d’exclusió social es donen al Sud i l’Est del país, juntament amb Canàries.

Sota el títol «Evolució de la cohesió social i conseqüències de la Covid-19 a Espanya», Càritas i la Fundació Foessa (Foment d’Estudis Socials i de la Sociologia Aplicada) han presentat aquest matí a Madrid la primera radiografia social completa de la crisi provocada per la pandèmia.

L’informe, presentat per Natalia Peiro, secretària general de  Espanyola, i Raúl Flores, coordinador de l’Equip d’Estudis de Càritas i secretari tècnic de FOESSA, alerta que la cohesió social al nostre país ha sofert un “xoc” sense precedents a conseqüència de la tensió que ha sofert l’activitat econòmica i l’ocupació a causa de la irrupció del SARS CoV-2.

Segons la recerca –duta a terme per un equip de més de 30 investigadors procedents de més de deu universitats i entitats de recerca social—, la precarietat laboral durant la crisi sanitària s’ha duplicat i arriba a gairebé 2 milions de llars que depenen econòmicament d’una persona sustentadora principal que sofreix inestabilitat laboral greu. Cosa que significa que en l’últim any ha tingut: 3 o més mesos de desocupació, 3 o més contractes diferents, en 3 o més empreses diferents.

“S’ha produït -assenyala Raúl Flores- un empitjorament de les condicions de treball que genera més treballadors pobres i treballadors més pobres i menys realitzats personal i socialment”. Al llarg de 700 pàgines, l’informe Foessa confirma a més que “el que empobreix a molts treballadors no sols és un salari insuficient, sinó moltes vegades treballar una jornada de 3 hores quan podrien i desitjarien treballar una jornada completa, o la temporalitat i estacionalitat dels contractes”.

Durant la crisi, la situació que el sustentador de la llar es trobi en atur de llarga durada ha aconseguit a 800 mil famílies i la desocupació total familiar, gairebé s’ha duplicat, és a dir hi ha gairebé dos milions de nuclis familiars on totes les persones actives estan en atur. I malgrat l’augment de la protecció social no s’ha aconseguit compensar aquesta situació i un terç d’aquestes llars (això és, 600 mil famílies) manca d’alguna mena d’ingrés periòdic, predictible, que permeti una certa estabilitat i capacitat de generar projectes vitals.

Tenint en compte que la principal font d’ingressos de les llars espanyoles són les rendes del treball, la crisi sanitària no ha fet més que aguditzar encara més la desigualtat. En termes de renda, l’informe elaborat a partir d’una enquesta a més de 7.000 llars, revela que la diferència entre la població amb més i menys ingressos ha augmentat més d’un 25 per cent, xifra superior a l’increment que va tenir durant la crisi de 2008.

Per a la secretària general de Càritas, “un dels aspectes diferencials d’aquesta crisi és l’aprofundiment de la bretxa de desigualtat en la nostra societat, on els grans damnificats per la Covid-19 són precisament les persones i famílies més fràgils i desfavorides, als qui no ha arribat les respostes públiques del denominat escut social”.

La bretxa digital, un nou factor d’exclusió
La pandèmia, a més, ha destapat un nou factor d’exclusió social: la desconnexió digital, el nou analfabetisme del segle XXI.

La recerca coordinada pels catedràtics Luis Ayala Cañón, Miguel Laparra Navarro i Gregorio Rodríguez Cabrero, revela que gairebé la meitat de les llars en exclusió social sofreixen l’apagada digital, cosa que significa que 1,8 milions de llars viuen la bretxa digital de manera quotidiana, alguna cosa que afecta especialment les llars conformades només per persones de 65 i més anys i a persones que viuen soles.

Aquesta apagada digital suposa dificultats serioses per a més de 800.000 famílies (4,5% de les llars) que han perdut oportunitats de millorar la seva situació a causa de qüestions digitals/ falta de connexió, de dispositius informàtics o d’habilitats digitals.

La pandèmia ha augmentat la bretxa de gènere
La pandèmia a més ha augmentat la bretxa de gènere. Aquesta crisi, en 2020, ha tingut més impacte en sectors més feminitzats, com el comerç o l’hostaleria, la qual cosa ha implicat una reculada major per a moltes dones en termes d’integració social.

Mentre que la tendència general en llars encapçalades per homes ha estat el descens de la integració plena a la precària, en llars encapçalades per dones ha prevalgut el descens de la integració precària a l’exclusió.

L’exclusió social en les llars encapçalades per dones ha passat del 18% en 2018 al 26% en 2021, un increment que multiplica per 2,5 el registrat durant el mateix període en el cas dels homes (que van passar del 15% al 18%).

“D’una banda, aquestes diferències de gènere han romàs absents de debats tant polítics, com mediàtics -apunta Raúl Flores- i, per un altre, al marge dels canvis en la conjuntura econòmica i social, el desavantatge acumulat per raó de gènere roman, alguna cosa que remet a qüestions de tipus estructural i que és important tenir en compte de cara a dissenyar polítiques públiques eficaces”.

Ser jove, un factor d’exclusió en si mateix
Ser jove és un altre dels factors d’exclusió que ha tret a la llum la crisi sanitària de la Covid-19. Segons els resultats que llança l’informe Foessa, a Espanya hi ha 2,7 milions de joves entre 16 i 34 anys afectats per processos d’exclusió social intensa i multidimensional que els impedeix realitzar projectes de vida per a transitar cap a la vida adulta.

En 2021 es van sumar més de 650.000 noves persones joves (16-34) a la situació d’exclusió, la majoria en situació d’exclusió severa. Són 500 mil persones joves més respecte a 2018 que estan afrontant situacions d’especial complexitat, la qual cosa fa un total de 1,4 milions de joves en situació d’exclusió severa.

A nivell generacional, la taxa d’exclusió de la població menor de 30 anys és una mica més de tres vegades superior a la de la població major de 65 anys i la taxa d’exclusió severa s’arriba a multiplicar per cinc entre tots dos grups d’edat.

“Hi ha un grup de joves -subratlla Flores- que ha experimentat ja dues crisis molt importants just en una fase essencial dels seus projectes vitals en els quals es planteja la transició a l’ocupació, a la vida adulta, l’emancipació o la construcció de noves llars: als quals tenien 18 anys en 2008 els ha aconseguit la crisi de 2020 amb 30 anys”.

La població immigrant, la més perjudicada en diversos fronts
Si el factor d’edat és una mica més nou, la nacionalitat d’origen segueix una tendència ja habitual i, per desgràcia, persistent. El 50,3% de les llars amb estrangers estan en situació d’exclusió social en 2021, és a dir, l’exclusió social en aquestes llars és gairebé tres vegades major que en les llars espanyoles.

No obstant això, resulta encara més determinant la incidència de l’ètnia en la intensificació de l’exclusió social, en 2021, el 70,5% de les llars gitanos es troba en exclusió social, xifra que triplica la del conjunt de les llars espanyoles.

La població immigrant a més ha sofert una taxa d’incidència de la Covid-19 gairebé 3 punts percentuals major que entre la població d’origen espanyol. Les raons són clares: unes pitjors condicions de vida, amb habitatges pitjor ventilats per les condicions de condicionament de l’habitatge i amb més amuntegament; així com menors recursos per a adoptar mesures preventives i una major exposició per les seves ocupacions.

“Aquest informe d’avui emfatitza -segons Natalia Peiro- com l’estructura social i econòmica, més enllà de la pandèmia, porta dècades generant, sostenint i naturalitzant el sofriment de situacions de pobresa i exclusió social que són una realitat quotidiana per a milions de persones i famílies. Una estructura social i econòmica que genera desigualtat, on qui s’ha quedat fora té gairebé impossible tornar a entrar”.

La desigualtat també té un impacte territorial
La crisi provocada per la pandèmia ha tingut un impacte diferenciat a nivell territorial a causa de les diferents estructures demogràfiques, el model productiu i la trajectòria de protecció social. La recerca permet observar la realitat de 10 de les 17 CCAA. De manera global, les taxes més elevades d’exclusió social es donen al Sud i l’Est, juntament amb Canàries. Es manté la tendència existent en l’anterior FOESSA de 2018.

Les diferències territorials de l’exclusió social a Espanya són entorn del 16% a Astúries o Euskadi, i del 29% a Canàries o Catalunya.

No obstant això, en atendre les dimensions de l’exclusió, trobem diferències territorials que indiquen on han de posar el focus algunes comunitats. En particular, l’exclusió de l’ocupació ha tingut més incidència a Múrcia, Andalusia o Canàries; l’exclusió del consum és més pròpia de comunitats com Madrid o Catalunya, mentre que l’exclusió del dret a l’habitatge es dona sobretot a Canàries o Catalunya.

Estratègies de les famílies per a sobreviure
Durant la pandèmia, les famílies han hagut de desplegar diferents estratègies per a no veure’s arrossegades per la marea. L’estratègia de reducció de despeses habituals en alimentació, roba i calçat aconsegueix a pràcticament a 3 de cada 10 famílies a Espanya, i es multiplica per dues entre les llars que sofreixen exclusió social.

Més de tres de cada deu famílies (34%) considera que la pandèmia ha tingut bastant o molt impacte en la deterioració de les seves relacions socials. L’aïllament, el distanciament social i l’aversió al risc de contagiar-se, expressades com a principals formes d’autocura, han influït en la contenció dels suports informals entre les llars.

Entre 2018 i 2021 ha disminuït el percentatge de persones que han ajudat o ajuden a altres persones i, en menor mesura, també el de persones que han tingut o tenen alguna persona que pugui ajudar-lo. Aquest afebliment dels vincles externs a la llar continua sent més acusat en les llars en exclusió severa i en llars monoparentals compostos per mares amb descendència.

Nivell d’activació alt entre les famílies desfavorides
Enfront de la imatge de passivitat que tenen les famílies en situació de vulnerabilitat, el nivell de “activació” és molt alt. Fins i tot en 8 de cada 10 llars desfavorits l’activació és forta, ja sigui perquè aconsegueixen treballar, perquè estudien o es formen per a millorar la seva ocupabilitat, o perquè participen de programes dels serveis socials o d’entitats del tercer sector com Càritas per a avançar en la seva sortida de la pobresa o l’exclusió.

“L’activació de les famílies en pobresa i exclusió és molt alta, incloses aquelles a les quals arriben les prestacions assistencials, demostrant així la falsedat del suposat efecte desincentivador del sistema de prestacions”, assenyala Raúl Flores.

Reptes i propostes
La crisi de la Covid-19 està deixant una profunda petjada que incideix en els llastos de la Gran Recessió de 2008-2013 que no van ser plenament resolts en el següent període de recuperació.

Enfront de situació, l’informe Foessa i Caritas Espanyola consideren necessari perfeccionar el sistema de protecció social a futur amb les següents propostes:
1. Mantenir de manera estable per al futur les mesures provisionals preses en el cas de la salut, l’habitatge o la protecció social amb les necessàries adaptacions a períodes d’estabilitat econòmica. El repte del sistema de protecció social és evitar que aquestes noves situacions de vulnerabilitat i intensificació de l’exclusió severa es transformin en cròniques.
2. Millorar la cobertura de l’Ingrés Mínim Vital, ja que suposa un notable avanç social per a corregir el desequilibri entre la protecció social de la població laboral estable i aquella que és precària o en situació d’exclusió social. De les 850.000 llars beneficiaris previstos inicialment, a setembre de 2021, només 315.913 llars, el 37% dels previstos inicialment. Una mitjana de 2 persones beneficiàries per cada 10 persones en situació de pobresa severa a Espanya.
3. Reimpulsar el model d’estat de benestar en el seu conjunt, amb una orientació clara cap a l’accés als drets com a canal per a la inclusió social i el “rescat” dels sectors més exclosos.
4. Implementar mesures que redueixin la hiperflexibilitat, millorant l’organització social del temps de treball també en les ocupacions de sectors exclosos, no qualificats, en ocupacions temporals i precàries – els sectors anomenats “essencials” de la neteja, l’hostaleria i les labors agrícoles entre altres -, i que posin fi a les situacions d’irregularitat.
5. Haurien de complementar-se, així mateix, els salaris escassos amb altres mesures redistributives, a manera d’estímuls a l’ocupació, bé a partir de prestacions complementàries per als treballadors de baixos salaris, bé com a deduccions fiscals reemborsables.
6. Entre els reptes pendents, també està el de garantir un sistema de salut públic de qualitat i el d’un canvi d’estratègia i paradigma en l’àmbit de l’atenció a persones en situació de dependència i amb necessitat de cures.
7. Posar en marxa polítiques enfront de l’exclusió residencial, ja que des de 2018 s’ha duplicat el percentatge de llars que resideixen en habitatges insalubres (fins al 7,2% en 2021) o en situació d’amuntegament (fins al 4% en 2021). A més, la COVID-19 ha fet empitjorar o tensionar la majoria dels indicadors d’accés i manteniment de l’habitatge. Gairebé es duplica el nombre de llars, passant de 1,1 a més de 2 milions, que van sofrir retards, o no van tenir diners suficients, per al pagament d’algun de les despeses relacionades amb l’habitatge, com el pagament del lloguer o la hipoteca.
8. Superar la bretxa educativa provocada per l’apagada digital. Les polítiques públiques hauran de posar els mitjans necessaris perquè totes les persones puguin superar la bretxa digital. De mitjana, en 2020 un 15% de les llars amb menors de 15 anys indiquen que les seves qualificacions són pitjors que en 2019. Un percentatge que augmenta de manera considerable en les llars més vulnerables: el 31% de llars en els quals viuen nens, nenes i adolescents (NNA) de minoria gitana i el 25% de llars del quartil més baix d’ingressos.
9. Avançar cap a serveis socials adaptats a les realitats socials del segle XXI. Davant els enormes reptes globals que afronten les polítiques socials com són, entre altres, l’envelliment de la població, la lluita contra l’exclusió social, la protecció de menors vulnerables i la integració de la població immigrant, precisem de serveis socials adaptats a les noves realitats socials.

 

Agenda – Pròxims esdeveniments

25 jul.
28 jul.
29 jul.
Radio Maria. Santo Rosario
Monasterio de la Visitación. Salesas + Mapa de Google
03 ag.
Conferencia LA MIRADA SISTÉMICA, por Clara Ventura.
Xiringuito solidario Tabgha (PORTALS NOUS)
06 set.
XVII Peregrinación al Santuario de Lourdes
Santuario de Lourdes (Francia)

Campanyes