La UP de la Mare de Déu es va acomiadar del bisbe auxiliar de Barcelona i exrector de la nostra agrupació de parròquies en un sentit funeral que va celebrar el bisbe Sebastià Taltavull a l’església de Santa Maria la Major d’Inca, amb la presència dels capellans i diaques de la nostra agrupació. El temple es va omplir de famílies, joves i majors, que durant aquests anys s’han sentit profundament acompanyats humanament i en la fe pel rector i bisbe Toni. Tots els assistents s’uniren en la pregària per demanar al Senyor el descans etern del nostre amic i acompanyar a la seva família en aquests moments de dolor per la separació d’algú tan estimat.

Les paraules del bisbe Toni varen tornar a ressonar dins l’església en la veu del bisbe de Mallorca. Sebastià Taltavull va voler començar la seva homilia amb uns fragments del sermó que havia pronunciat Toni Vadell en el funeral del seu pare el mes de juny de l’any passat, poc abans de què se li diagnosticàs el seu càncer de pàncrees. Unes paraules que –apuntà Taltavull- semblaren premonitòries del que després havia de viure. Taltavull recordà que el bisbe Toni havia dit davant la mort sobtada del seu pare: ” El Senyor ens promet que eixugarà totes les llàgrimes de tota la humanitat, però a la vegada no ens n’estalvia cap […] No em vull anestesiar, pens que viure és mirar la vida de front, amb tot el goig i tot el dramatisme que comporta i des d’aquesta vida cercar”. En aquell moment, el bisbe Toni comparà la seva experiència amb el que havien viscut els apòstols amb la mort de Jesús. S’havien sentit atrets i el seguiren i en un moment determinat el pengen a la creu i digué: “No és també el que ens passa a nosaltres? Vivim moments tant preciosos i després ve la mort i ens demanam: quin sentit té?”. Una pregunta que afirmà que s’havia de mirar des de la resurrecció de Jesús: “aquest esdeveniment ens convida a una nova manera de viure la vida. Déu ens ho ha donat tot, es dona totalment a nosaltres. És la clau de la nostra vida. Podem mirar l’experiència des d’una totalitat, sense anestesiar-nos. Ens dona una vida plena, ressuscitada”.

El bisbe de Mallorca volgué repetir aquestes paraules per subratllar el que podem aprendre del nostre amic Toni. Taltavull assegurà que “ens ha donat una lliçó de fe ferma i valenta, sense tristesa”. I explicà que en el seu lema episcopal el bisbe Toni accentuà l’alegria en el Senyor, però també hi volgué remarcar la paraula “sempre”. Un “sempre” que feu carn en la seva malaltia ja que –afirmà Taltavull- “quan li varen comunicar que tenia càncer de pàncrees va dir que es va commoure al principi, però que mai va viure un moment de tristesa”. I continuà apuntant que, de fet, “va definir la seva malaltia com a un moment de Gràcia” i a l’hora d’afrontar-la va estar molt agraït a l’educació que havia rebut de la seva família, mestres, Esplai, grups i moviments laïcals i parròquies en què va treballar. I en aquest punt va destacar que la Unitat Pastoral de la Mare de Déu, que “era el somni de’n Toni”, també havia ajudat molt en la maduració de la seva vocació: “Ho vau fer voltros, aquí, a lo millor sense saber-ho. Podeu estar orgullosos de crear un bon ambient que va influir en la seva maduresa personal”.

A més de l’alegria, el bisbe de Mallorca destacà de Toni Vadell la força de l’amor al Senyor, l’esperança i el sentir-se elegit per Déu per donar servei a la seva Església “amb una missió molt concreta, tornar la vista als ulls que han tornat cecs, reforçat per la pregària constant, la celebració de l’Eucaristia i l’acció social”. Sebastià Taltavull es va demanar: “I com ho feia? Caminant al costat de tanta gent necessitada. Feia una catequesi que ajudi a enamorar-se de Crist i que estableixi vincles que creïn una comunitat nova”. El bisbe de Mallorca va animar a tots els presents a “sembrar” la Paraula de Déu, com ho feia en Toni, perquè “si no sembram no hi ha res que pugui créixer”. I va concloure convidant a “deixar que el seu exemple ens arribi al cor i ens converteixi”.

La celebració va estar acompanyada en el cant per una agrupació de cantaries dels diferents cors de les nostres parròquies i per l’Aventura de Jesús, que interpretaren els cants litúrgics i algunes de les cançons més estimades pel bisbe Toni. Els cors varen obrir la celebració amb el cant composat a propòsit per l’elecció episcopal, “Gaudete in domino”, i l’Aventura va interpretar “Preferisco il paradiso”, “Me basta” i “Queda’t amb nosaltres”. Al final de la celebració el rector de la UP, Carles Seguí, dirigí també unes paraules als assistents i familiars. El rector destacà que el bisbe Toni va donar la vida per transmetre la fe però que “això no ens estalvia el nostre treball personal”. I exhortà els presents a no voler posseir el record d’en Toni perquè “sorgirà una gran tristesa” i a més “no descobrirem la font d’on vivia”. I convidà a tothom “a mirar on ell mirava, a Crist i així descobrirem la fe que introdueix una perspectiva nova”. El rector conclogué assegurant que “en Toni no és mort, ara és més viu que mai”. I manifestà als seus familiars que a la UP de la Mare de Déu ara tenen la seva família augmentada.