El grup sinodal Mare de Déu del Socors, constituït per més de 80 fidels de l’església del Socors, meembres de la comunitat educativa del col·legi Sant Agustí i germans de la Confraria Creu de Calatrava, començà a caminar el proppassat 17 de febrer.

Jaume Martorell, laic coordinador de l’àrea de pastoral i catequesi del Bisbat de Mallorca i responsable de la fase diocesana del Sínode dels Bisbes, transmeté als presents l’entusiasme del moment que viu l’Església en aquesta convocatòria eclesial. Recordà les orientacions del papa Francesc per a evitar temptacions que puguin ennigular l’horitzó d’esperança sinodal i el tarannà que hem de mantenir per a fer fecunda la nostra responsabilitat.

A continuación el P. Rector del Socors presentà el secretari del grup, Lluís Francisco Morell, que coordinarà la síntesi final de les aportacions del grup. A tots els assistents se’ls entregà el material de feina i el calendari de trobades.

Es pregà al principi i al final de la trobada, encomanant a l’Esperit Sant les tasques del Sínode en tota l’Església i encomanant a la dolça Mare del Socors el nostre camí sinodal.

En el col·legi Sant Agustí s’ha constituït un grup de més de 60 alumnes, Grup sinodal Sant Agustí, que treballaran unes catequesis adaptades, acompanyats pels seus respectius catequistes i monitors.

El dilluns 7 de marzo, tingué lloc una nova sessió general d’aquest caminar. El grup fou convidat a anar posant en comú reflexions entorn de qüestions relatives a la ubicació de l’Església enfront del món d’avui, a la capacitat d’escolta de l’Església sobre les inquietuds de l’home del nostre temps i a la litúrgia i el seu paper en la vida de l’Església.

Va ser un exercici d’escolta respectuosa dels germans, d’opinions no sempre coincidents, de matisos, d’inquietuds, de preocupacions… Aquesta és l’església del carrer, la que lluita i treballa, la que s’esforça per ser enmig del món testimoni veridíc i creïble de la fe que confessam, de l’evangeli que creim i intentam viure entre llums i ombres. Preciós exercici de comunió i participació plural i enriquidora. A tots: pastors, fidels, comunitats, se’ns exigeix donar més i donar amb més claredat, perquè el rostre de l’Església sigui transparència de l’evangeli. És veritat, sempre entre les llums de les nostres fidelitats i les ombres dels nostres límits i carències; però hem de ser vehicles de misericòrdia, de compassió i tendresa i, sempre, veu dels qui no en tenen, perquè soni a evangeli vertader.