L’exposició sobre els plànols que dissenyà l’arquitecte madrileny Juan Bautista Peyronnet per a la restauració de la Catedral de Mallorca ja és oberta al públic al claustre de la Seu. La mostra temporal ha estat organitzada per la Càtedra Seu de Mallorca de la Universitat de les Illes Balears.
Amb el títol ‘Els inicis de la restauració monumental a Espanya: els plànols de J. B. Peyronnet per a la Catedral de Mallorca (1854)’, l’exposició mostra els deu dissenys que l’arquitecte Peyronnet va presentar al Ministeri de Gràcia i Justícia per a intervenir a la Seu.
La mostra va ser inaugurada pel Degà-President de la Catedral, Mn. Antoni Vera, i pel director de la Càtedra Seu de Mallorca i professor de Història de l’Art de la UIB, Andreu Villalonga, que n’ha estat el comissari.
Vuit d’aquests plànols han estat publicats en diverses ocasions i, fins i tot, foren restaurats per l’Institut de Conservació i Restauració de Béns Culturals del Ministeri de Cultura entre 1987 i 1991. Arran d’aquesta intervenció, foren exhibits en una exposició organitzada per la Catedral i el Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (1991), que es va complementar amb un cicle de conferències en el Centre Cultural Sa Nostra.
Malauradament, els dos dissenys restants, que representaven las secció interior de la Catedral reformada i l’alçat del campanar, s’havien extraviat i, per tant, no havien pogut ser estudiats, no pogueren restaurar-se ni formar part de l’exposició. Bàsicament, l’opinió era que s’havien perdut irremeiablement.
No obstant, els dos plànols varen ser localitzats en dates relativament recents per l’Arxiu Capitular de Mallorca i s’han pogut catalogar. En l’actualitat, estan pendents de restauració.
Aprofitant l’avinentesa del desenvolupament del projecte d’investigació Estudio diagnóstico comparado para la conservación del patrimonio artístico religioso en las islas de Mallorca y Menorca finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i executat per investigadors del Grup de Conservació del Patrimoni Artístic Religiós de la UIB, la Càtedra Seu de Mallorca ha organitzat aquesta exposició dels deu plànols traçats per Peyronnet, essent la primera vegada en que el conjunt complet és exhibit des de que foren presentats a l’Exposició Universal de París el 1855.
Seguint les recomanacions de l’informe de restauració lliurat per l’Institut de Conservació i Restauració de Béns Culturals, els dibuixos han estat digitalitzats, exposant-se fotografies en alta resolució per tal de no afectar a la conservació d’uns béns patrimonials fràgils.
La Càtedra Seu de Mallorca ha finançat la restauració virtual dels dos plànols recuperats per l’Arxiu Capitular de la Catedral i que han estat intervinguts pel conservador-restaurador de béns culturals Joan Gual Amengual.
Sobre els rerefons històric i els antecedents del projecte, la Catedral de Mallorca havia anat arrossegant greus problemes estructurals des de finals d’època medieval, quan encara es trobava a mig construir. Al llarg del temps, la major part de les voltes de les naus varen haver de ser reparades, algunes, fins i tot, s’esbucaren i hagueren de reconstruir-se íntegrament. A més, la façana principal, erigida a partir de 1503, no disposava d’entitat suficient per a contrarestar l’empenta dels arcs formers de la nau central, provocant un desplom progressiu del frontis que, a mitjans del segle XIX, arribà als 130 cm.
La situació estructural de la Seu era límit, i encara es va empitjorar la matinada del 15 de maig de 1851, quan es va produir un greu terratrèmol, el de major intensitat registrat mai a l’illa, que va enderrocar part d’una de les torres extremes de la façana.
El Capítol de canonges de la Catedral decidí que era imprescindible actuar i va encarregar a l’arquitecte Antoni Sureda el desmuntatge parcial de la façana. Aquesta iniciativa, però, es trobaria envoltada de polèmica a causa de la normativa aleshores vigent. Finalment, la Comissió Central de Monuments encarregà la tasca a Peyronnet que, aleshores, exercia de professor d’estereotomia a l’escola d’arquitectura de Madrid.
La construcció de la nova façana era la tasca més urgent de la reforma i suposava una operació tan complexa que es va allargar fins el 1888. Peyronnet, que va morir el 1875, no la pogué veure acabada. Tot i que el seu disseny fou durament criticat dins el context local, s’ha imputar a la perícia tècnica de l’arquitecte madrileny haver aconseguit revertir els problemes estructurals de la fàbrica.
La segona fase de la intervenció, la reforma interior del temple, no es va arribar a executar tal i com l’havia proposada Peyronnet, però no es va perdre del tot, ja que va servir de full de ruta al procés de restauració litúrgica i reforma interior empresa a principis del segle XX pel Bisbe Pere Joan Campins i l’arquitecte Antoni Gaudí.
Càritas activa una campanya per a respondre a l'emergència provocada per les greus inundacions a València i Albacete
Càritas lamenta la pèrdua de vides humanes que s'han produït en les últimes [...]
Cope Balears anuncia els guardons Populars 2024
Xavier Bonet, director de Cope Balears, ha proclamat avui en directe a “Herrera [...]
Missatge de condol i solidaritat amb el poble de València i Albacete
Mons. Sebastià Taltavull, en nom de tota l'Església de Mallorca, ha traslladat avui [...]
Diumenge 10 de novembre se celebra el Dia de l’Església Diocesana, amb el lema “I si allò que cerques és en el teu interior?”
La diòcesi de Mallorca celebrarà el diumenge 10 de novembre el Dia de [...]