Participants en la trobada nacional de col·legis diocesans, a les portes de la Basílica de Santa Teresa, minuts abans d’assistir a la Missa Jubilar per l’Any Teresià

El dilluns 15 de maig, representants dels diferents centres educatius de distints punts del país es reuniren a Àvila en la que ha estat la tercera trobada organitzada per la Comissió Episcopal per a l’Educació i Cultura de la Conferència Episcopal (després de les  anteriors de València el 2021, i Bilbao el 2022). De la diòcesi de Mallorca, hi participà Andreu Mir, director general de la Fundació Ramon Llull de Col·legis Diocesans.

Segons les dades de la darrera memòria anual d’activitats, l’Església a Espanya compta més de 300 col·legis diocesans, en els quals reben una educació integral gairebé 147.000 alumnes. L’objectiu d’aquestes trobades és que els col·legis diocesans puguin posar en comú els seus projectes educatius i continuar amb un treball conjunt entre ells. “Aquests centres sentien la necessitat de veure’s i treballar junts, i de plantejar-se els problemes que tenen en comú, cercant-hi solucions. Era com a sentir que havíem de ser més presents, més conscients, fer millor la tasca dels col·legis diocesans. I per això, començàrem a reunir-nos”, explica Mons. Alfonso Carrasco Rouco, president de la Comissió Episcopal per a l’Educació i la Cultura.

El també bisbe de Lugo destacava la importància i la riquesa d’aquest tipus de trobades. La d’aquest 2023 tracta d’aterrar en la identitat dels col·legis diocesans. “La identitat és la identitat catòlica, la voluntat d’oferir una educació en què la fe cristiana ajudi a donar forma a la persona. Però també hem de plantejar-nos què significa que siguin diocesans”.

També es treballà sobre els problemes comuns que generen a tots els centres els canvis de lleis. “I un altre tipus de circumstàncies que se’ns presenten: si a la diòcesi hi ha prou gent per a completar el professorat del centre, si hi ha menys alumnes, o les qüestions relacionades amb l’administració pública, que ajuden de vegades i unes altres creen dificultats”, destacava el prelat de Lugo.

Sobre les darreres lleis (en consonància amb les darreres manifestacions d’Escoles Catòliques i de la mateixa Conferència Episcopal), els col·legis diocesans consideren que la valoració que la llei fa dels centres d’iniciativa social no és l’adient. “No pot pensar-se únicament en aquests centres com a subsidiaris de l’Estat, que és el que diu la llei. En cap cas l’Estat és l’educador principal: és el que té la majoria dels mitjans i ha d’ajudar, però els educadors són els pares, són les famílies, és la societat”, assenyala Mons. Carrasco, qui destaca així mateix com a negatiu de la llei “algunes línies de desenvolupament que tendeixen a limitar la vida dels col·legis concertats” (molts dels diocesans ho són).