La Fundació Social La Sapiència ha fet pública la seva Memòria 2024, un document que recull l’activitat de l’entitat durant l’any passat i que mostra l’atenció a un total de 502 persones en situació de vulnerabilitat. Aquesta xifra suposa un increment respecte de 2023, quan es varen atendre 459 persones en els diferents serveis de la Fundació.

En la seva carta de presentació, el bisbe Mons. Sebastià Taltavull, president de la Fundació, subratlla que “les persones que toquen a les nostres portes necessiten ser acollides, escoltades, ateses; els hem de comunicar esperança”. També adverteix que l’envelliment de la població de carrer i l’augment dels problemes de salut mental obliguen a replantejar l’atenció i a oferir respostes més especialitzades i permanents.

Segons el director de la Fundació, Antoni Moyà, la Memòria posa en relleu la necessitat de continuar adaptant-se a un context social canviant, amb persones usuàries de cada vegada més dependents i amb perfils més diversos, que exigeixen una atenció més especialitzada i prolongada en el temps. A més, s’ha detectat un augment significatiu de persones en situació administrativa irregular, cosa que complica la seva inserció social i laboral.

Pel que fa als serveis concrets, a la Casa de Família (Acollida i Inserció Social, AIS), es varen atendre 121 persones el 2023 i 114 el 2024, un descens de 7 usuaris, però amb un temps d’estada més llarg i més complexitat de casos. En canvi, els grups d’inserció ocupacional i sociolaboral varen créixer: el programa Activa’t va passar de 112 persones ateses el 2023 a 118 el 2024, i Enfeina’t va registrar 11 participants el 2024, amb 6 insercions laborals efectives. Un projecte innovador va ser el de peó agrícola del projecte Bellver, on varen seguir el programa formatiu 62 persones. També destaca la posada en marxa del Casal de Binissalem, que en el seu primer any d’activitat va acollir 29 persones. En termes de personal, es va mantenir estable amb 115 treballadors a jornada completa i 63 monitors de programa.

En la seva reflexió final, Moyà assenyala que les dades no són només estadístiques, sinó històries de vida i processos personals. La Memòria 2024 posa l’accent en la necessitat de garantir la continuïtat dels serveis, millorar la coordinació amb altres recursos socials i mantenir la qualitat de l’atenció en un context de creixent complexitat social.