Francesc Torralba és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i doctor en Pedagogia per la Universitat Ramon Llull (2018); amb ampliació d’estudis en les Universitats de Copenhaguen i Berlín. Actualment és catedràtic acreditat a la Universitat Ramon Llull i imparteix cursos i seminaris en altres universitats d’Espanya i d’Amèrica. Alterna l’activitat docent amb l’ofici d’escriure i divulgar el seu pensament.

La Delegació d’Ensenyament del Bisbat de Mallorca va organitzar els dies 15 i 16 de setembre, en el marc de les seves habituals jornades de formació per al professorat, unes ponències a càrrec del doctor Torralba en les quals va abordar el tema de la “intel·ligència espiritual”.

Què és la intel·ligència espiritual i quins beneficis té per als joves?

Les tesis de fons ens diuen que tot nen i tota nena té aquesta intel·ligència, que tots la tenim en estat potencial i que la podem desenvolupar en diversos graus. Interrogar-nos pel sentit de la realitat, valorar el que fem, meravellar-nos de les coses ens permet també valorar i examinar els vincles que tenim. I tot això ho podem ensenyar als nens, ensenyar a les nenes. I clar, el resultat de fer això és que tenim persones més profundes, més capaces, més analítiques, més crítiques, més resistents a la publicitat, més resistents als estímuls audiovisuals. En definitiva, persones més fortes interiorment i més profundes. I això és el que també volem dels nostres alumnes.

Com es pot cultivar la intel·ligència espiritual a l’aula?

La podem potenciar de diverses maneres. La podem potenciar a través del silenci, de la soledat, a través del diàleg socràtic, de la contemplació de l’art i la naturalesa, a través de l’audició musical, la podem desenvolupar a través de la lectura de grans textos, fins i tot a través de la celebració litúrgica. Un pot fer-se preguntes i elevar-se cap a una altra esfera de la realitat. Hi ha diversos mecanismes i canals, i no n’hem de refusar cap. Cada persona ha de trobar el seu. Per poder activar aquesta intel·ligència que segur que té, encara que en un estat molt potencial o inicial. Vivim en un món que es caracteritza molt per l’activitat, pel consumisme, pel pragmatisme i sobretot, per les presses i la immediatesa. I el que ens permet aquesta intel·ligència és prendre distància, analitzar com vivim, prendre distància de les nostres relacions. I això és indispensable a l’hora d’actuar lliurement a l’hora de desenvolupar el propi projecte de vida. Per això, aquesta formació, no la podem marginar, no la podem apartar, sinó que ha d’estar en el desenvolupament integral de tota persona humana.

Quins són els reptes de l’educació en l’actualitat?

Tenim molts desafiaments en el sistema educatiu. Però tenim, per exemple, tot el tema del desenvolupament de l’expressió oral. Hi ha molts de joves amb dificultats vertaderes d’expressar oralment pensaments, sentiments, emocions, desitjos. I també tenim el problema immens de la lectura. De cada cop ens trobem més nois i noies amb dificultats de concentració, de llegir a fons un text. Això són dèficits que hem de corregir, certament.

Quin ha de ser el paper de la religió?

En primer lloc, per interpretar el món, és a dir, un jove que creixi sense saber quin és l’univers religiós de la seva cultura, doncs no podrà interpretar ni l’art, ni la filosofia, ni l’arquitectura, ni l’escultura, ni la pintura, ni la música del seu univers cultural. Però també hi ha de ser, perquè és una dimensió de la persona. Nosaltres som animals religiosos, som animals que ens vinculem. Som animals que ens relacionem amb el sagrat de diverses maneres. Aquesta dimensió és fonamental per prendre consciència, és una matèria que ens ajuda a pensar com i de quina manera vivim. Per tant, hi ha de ser per raons culturals, però també per raons antropològiques.

Virtuts com l’esperança o la solidaritat es poden ensenyar a les escoles?

L’escola ha de ser una font de virtuts. Hem d’ensenyar de virtuts tan petites com la puntualitat a virtuts tan importants i rellevants com la prudència, la justícia, la temprança, la fortalesa, però també l’esperança. Hem de comunicar aquestes virtuts. Pensem que avui hi ha molts joves desencisats, molts joves desanimats, que no veuen futur, que estan angoixats mediambientalment. Necessitem virtuts perquè tinguin aquesta força, aquesta empenta, aquesta energia per a afrontar les contrarietats que es trobaran.