El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, ha presidit avui horabaixa la Missa Crismal a la Seu, un dels aplecs diocesans més nombrosos, en el qual participen pràcticament la totalitat dels preveres mallorquins, seglars i religiosos i religioses.

La missa de consagració del Sant Crisma i la benedicció dels olis dels catecúmens i dels malalts es considera una de les principals manifestacions de la plenitud sacerdotal. I és que un dels ritus inclosos en aquesta celebració a partir de la reforma litúrgica posterior al Concili Vaticà II és el de la renovació de les promeses sacerdotals.

Durant la seva homilia, el bisbe Mons. Taltavull ha descrit la celebració d’avui com “un gest significatiu de comunió, la nostra Església de Mallorca, unida a les altres Esglésies del món, celebra haver rebut de l’Esperit Sant la unció que la capacita per curar els cors adolorits i proclamar un temps d’amnistia general, on el diàleg, la misericòrdia, la reconciliació i la pau s’hi hauran fet presents. La força interior de la vida eclesial avui és especialment significada per la unció amb l’oli sant, unció que ens recorda la dignitat profètica, sacerdotal i reial del poble dels redimits. Unció que introdueix a la vida cristiana en el cos dels catecúmens com a força per a vèncer els embats del mal. Unció que és consagració per a la missió de tot batiat i de forma especial en el sagrament de la confirmació i de l’orde sacerdotal. Unció que arriba als malalts, a fi que sentin alleujament dels dolors del cos i protecció de l’esperit. Tot en el marc d’una Església que prega i convida a la pregària centrada en Jesucrist per a comunicació del seu Esperit.”

Sobre el sacerdoci, el bisbe ha dit “Deixem, idò, que parli l’amor”. I ha explicat que “Aquesta manera de fer té que veure directament amb el sentit i la força de la unció baptismal pel sacerdoci comú de tot cristià i pel sacerdoci ministerial, del qual avui en aquesta Missa Crismal en feim especial esment. Per això, referint-me a nosaltres, estimats germans preveres, la unció rebuda i la unció encomanada a fer-la present en el poble cristià ens compromet a una presència marcada per la proximitatamb gust d’Evangeli, fruit de la proximitat a Déu i al ministeri episcopal com element de cohesió i comunió eclesial.”

“Més que receptes o teories, necessitam eines concretes amb les que confrontar el nostre ministeri, la missió encomanada i la seva quotidianitat” ha explicat el Bisbe, referint-se al que ha dit el papa Francesc sobre la pastoral de proximitat: La proximitat a Déu, “com a proximitat de les proximitats. Un prevere -també tot cristià- és convidat abans que res a cultivar aquesta proximitat, que és intimitat amb Ell. És l’empelt que ens manté dins d’un vincle de fecunditat i que ens ajuda a suportar amb serenitat situacions contradictòries”. La proximitat al bisbe, amb els preveres i entre ells “la vull veure en una unitat, formant part d’un cos que viu relacionant-se”. Proximitat al poble, “enriquida per les proximitats anteriors i que és la posada en pràctica de la unció rebuda i la missió encomanada. La vida sacerdotal es deu als altres, al Senyor i a les persones encomanades per ell. Aquest estil de proximitat és de compassió i de tendresa perquè és capaç de caminar no com a jutge o amb actituds prepotents, sinó com el Bon Samarità que reconeix les ferides del seu poble, el patiment viscut en silenci, l’abnegació i sacrifici de tanta pares i mares per tirar endavant les seves famílies, i també les conseqüències de la violència, de la corrupció i de la indiferència que al seu pas intenta silenciar tota esperança”.

Després de l’homilia, en lloc de pronunciar-se el Credo, el bisbe convida els sacerdots presents en la celebració a prometre solemnement unir-se més de prop a Crist, ser els seus fidels ministres i conduir els altres a Ell, renovant la seva consagració a Crist i dedicació a l’Església.

Una altra manifestació del relleu que té aquesta missa és que els textos de la celebració presenten un marcat caràcter catequètic sobre el sacerdoci. Després, arriba el moment de la consagració del Sant Crisma i la benedicció dels Sants Olis.

El Crisma és l’oli amb el qual són ungits els nous batejats, són signats els que reben la confirmació i són ordenats els bisbes i sacerdots. A part d’aquests sagraments, s’empra en la dedicació de les noves esglésies i la consagració dels nous altars.

El Sant Crisma representa la gràcia de l’Esperit Sant, i està compost per una mescla d’oli d’oliva i de perfums, per la qual cosa, com diu sant Pau en la seva Segona Carta als Corintis, ens ajuda a “desprendre la bona olor de Crist”. Aquest destaca entre els altres dos per la brillantor que els perfums li donen a l’ungüent. A diferència dels Sants Olis, el Sant Crisma no es beneeix, sinó que es consagra, per la qual cosa porta el segell del do de l’Esperit Sant.

Per una altra banda, els Sants Olis són dos: el dels catecúmens i el dels malalts. Tots dos es beneeixen. L’Oli dels Catecúmens significa purificació i fortalesa, per això s’imposa just abans del Baptisme, que és l’alliberament del pecat. En canvi, l’Oli dels Malalts serveix per a impartir el sagrament de la Unció dels Malalts, que té la força de donar sanació a aquell que està malalt i perdó i gràcia a aquell que està a punt de morir.

Homilia de Mons. Sebastià Taltavull