El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, ha presidit avui la Missa Crismal a la Seu, un dels aplecs diocesans més nombrosos, en el qual participen pràcticament la totalitat dels preveres mallorquins, seglars i religiosos i religioses.

És la missa on té lloc la consagració del Sant Crisma i la benedicció dels olis dels catecúmens i dels malalts. A més, es considera una de les principals manifestacions de la plenitud sacerdotal ja que, a partir de la reforma litúrgica posterior al Concili Vaticà II, un dels ritus inclosos en aquesta celebració és el de la renovació de les promeses sacerdotals.

El bisbe, Mons. Sebastià Taltavull, ha començat la seva homilia amb tres paraules que defineixen l’assemblea d’avui: Elecció, la consagració i la missió dels preveres. “El Senyor ha pensat en cadascú de nosaltres i ens ha elegit, ens ha consagrat i ens ha enviat. És tot el contrari de pensar en una vida d‘autoreferencialitat, de replegament sobre un mateix i quedant a la intempèrie amb totes les conseqüències negatives que suposa aquest aïllament. Per tant, estimats preveres, germans meus, cridats al compliment de la voluntat de Déu en la nostra vida, al desarrelament dels propis projectes per abraçar de manera total i definitiva allò que Déu disposa quan ens elegeix, quan ens fa seus per la unció baptismal i sacerdotal i quan ens envia a ser fidels comunicadors de la seva Paraula i bons pastors del poble que Ell estima”.

“Per això, -continuà el Bisbe- rebent la unció hem estat enfortits interiorment per a participar en la missió pròpia de Jesús, tal com Ell mateix la defineix després de llegir Isaïes a la sinagoga de Natzaret i aplicar a la seva persona el compliment de l’Escriptura; així ha deixat ben clar quines persones i quins col·lectius de pobres són els destinataris de la seva entrega com a comunicador de la Paraula i com a pastor: la Bona Nova als desvalguts, la llibertat als captius, el retorn de la llum als cecs i als presos, la curació als cors adolorits, la llibertat als oprimits, el consol als qui estan de dol, fins a proclamar l’any de gràcia del Senyor”. I explica que “Jesús ho fa amb plena comunió amb Déu, el seu Pare, conscient de la missió que li encomana i confiant-nos a nosaltres la participació activa en aquest mateixa missió de portar-ho a terme avui”.

Mons. Taltavull, ha acabat fent menció a la notícia coneguda avui de l’assassinat d’un missioner a Burkina Faso, “notícia que s’afegeix a les altres marcades per la persecució, la violència, el menyspreu, més els atemptats contra la vida”. Respecte això, i fent una invitació al coratge i a l’esperança, ha afirmat que “la passió i mort de Jesús s’està repetint en moltes germanes i germans nostres. La nostra missió és local, però també oberta i universal, i es troba en la via de comprometre’s amb la urgència de resoldre tot el que atempta contra els drets humans. La vertadera caritat ho engloba tot i la missió de Jesús ens afecta a tots, tant amb el deure de realitzar-la com amb el goig de compartir-la. Que l’Eucaristia -signe de comunió i participació- ens hi ajudi avui i sempre donant-nos la força del Ressuscitat”.

Després de l’homilia, en lloc de pronunciar-se el Credo, el bisbe ha convidat els sacerdots presents en la celebració a prometre solemnement “unir-se més de prop a Crist, ser els seus fidels ministres i conduir els altres a Ell, renovant la seva consagració a Crist i dedicació a l’Església”.

Una altra manifestació del relleu que té aquesta missa és que els textos de la celebració presenten un marcat caràcter catequètic sobre el sacerdoci. Després, arriba el moment de la consagració del Sant Crisma i la benedicció dels Sants Olis.

El Crisma és l’oli amb el qual són ungits els nous batejats, són signats els que reben la confirmació i són ordenats els bisbes i sacerdots. A part d’aquests sagraments, s’empra en la dedicació de les noves esglésies i la consagració dels nous altars. El Sant Crisma representa la gràcia de l’Esperit Sant, i està compost per una mescla d’oli d’oliva i de perfums, per la qual cosa, com diu sant Pau en la seva Segona Carta als Corintis, ens ajuda a “desprendre la bona olor de Crist”. Aquest destaca entre els altres dos per la brillantor que els perfums li donen a l’ungüent. A diferència dels Sants Olis, el Sant Crisma no es beneeix, sinó que es consagra, per la qual cosa porta el segell del do de l’Esperit Sant.