Avui dimarts, 31 de maig, representants de la Plataforma ciutadana, apolítica i plural per a la presència digna de la matèria de religió a l’educació pública de les Illes Balears han explicat el document argumentat que, amb les corresponents firmes de suport, aquests dies han registrat a les institucions i que lliuraran a la Delegació del Govern i al Parlament de les Illes Balears. En representació de la Plataforma ciutadana hi han assistit, Bernat Mestre i la portaveu, Margalida Canyelles.

La plataforma apolítica i plural REL-I-PÚBLICA és un moviment ciutadà de mares/ pares / tutors legals i ciutadania que des del 2020 vetlla “per la qualitat i humanització de l’Educació Pública, pel respecte dels Drets de la Infància dins el Sistema Educatiu i el Dret fonamental d’elegir dels Infants, una Educació integral, oberta a totes les capacitats i coneixements inclòs el religiós concretat en la matèria de religió, actualment discriminada i trepitjada pel Sistema Educatiu de la LOMLOE que s’inclina, il·legítimament, per imposar a una ciutadania plural el laïcisme com un únic sistema de creences amb interessos purament polítics i ideològics de control, reaccionaris i antireligiosos que vulneren clarament Drets Humans Fonamentals i Constitucionals, perjudicant directament el desenvolupament integral dels infants”.

En el seu escrit, la Plataforma recorda al conseller d’Educació i Universitat, Martí March, així com al president del Parlament de les Illes Balears i a tots els grups polítics, que “un Estat aconfessional o laic no està adscrit a cap confessió i per tant no segueix cap confessió, ni cap Sistema de Creences. Com a tal, no pot imposar ni tan sols la laïcitat, en el sentit d’agnosticisme o indiferentisme amb la pretensió de substituir la presència social de les diferents religions immerses dins la nostra Cultura i Societat Civil”. Així mateix, recorden que “l’Estat Aconfessional o laic, ha de crear i regular un espai de llibertat, complir la Constitució en matèria educativa i la Declaració dels Drets Humans (1948) actualment tutelats en els sistemes jurídics de les societats obertes, on puguin conviure pacíficament i de forma respectuosa totes les creences, religioses o no, amb reconeixement dels seus drets i obligacions, de manera respectuosa i respectada. L’Estat és servidor dels ciutadans i no aquests de l’Estat, en tal cas no seríem ciutadans o ciutadanes sinó súbdits”.

La Plataforma es demana “si es respecta el dret de les famílies a no elegir l’assignatura de religió pels seus infants, per què no es respecta el dret de les famílies (o alumnes) que independentment de la creença o no creença religiosa, consideren aquesta matèria educativa part essencial del desenvolupament integral dels seus infants? O és que no tenen totes les famílies i alumnes els mateixos drets i dignitat humana?”. I ha recordat que el document té el suport des del primer moment de mares/pares/tutors legals i ciutadania amb pluralitat de creences (atea, gnòstica, religiosa, etc.), i des de diferents àmbits educatius i professionals.

La Plataforma denuncia al seu escrit que la nova llei educativa a les Illes Balears “diu que vol millorar la societat i construir un món més just”, però el mateix sistema educatiu, afirmen, “és font d’injustícies, de conflictes, d’intolerància i desigualtats entre les famílies i els infants”. I ho expliquen amb quatre arguments:

1. “A partir del moment que elegim la matèria de religió i trobam problemes a l’hora de matricular els nostres infants a alguns Centres i Instituts reaccionaris i poc respectuosos amb els nostres drets i llibertats”;
2. “A partir del moment que la volen posar fora de l’horari escolar mentre els altres alumnes se’n poden anar a casa”;
3. “A partir del moment que la LOMLOE diu que l’assignatura és avaluable però no és computable com les altres matèries a efectes de mitjana d’expedient acadèmic, ni per demanar beques, devaluant-la i humiliant-la totalment”;
4. “A partir del moment que a la LOMLOE la matèria de religió no té una alternativa digna, com ara valors ètics tan necessaris en aquests moments i dignificada per la Filosofia, i se substitueix per Atenció educativa, que tal com es presenta, fins i tot pot forçar-nos a les famílies a matricular-nos d’aquesta alternativa quan veim els nostres infants negats de les mateixes oportunitats, minvats dels mateixos privilegis respecte als altres i discriminats injustament si agafen religió”.

La portaveu de la Plataforma ha considerat que “la LOMLOE i la seva aplicació a les Illes Balears suposa un miratge ideològic que prioritza interessos polítics i no interessos vertaderament educatius que no responen ni protegeixen els nostres drets, sinó que els vulneren limitant les nostres responsabilitats i deures”. Per tal motiu, el document recull tres sol·licituds concretes:

1) “Que es dignifiqui novament l’assignatura de religió a la nova llei educativa de la LOMLOE i la seva aplicació a les Illes Balears, que tengui la seva corresponent assignatura alternativa (valors ètics o Història de les religions per exemple), que sigui computable com les altres matèries curriculars a efectes de mitjana d’expedient acadèmic; que compti per a demanar beques i que estigui dins l’horari lectiu dels Centres Públics d’Educació Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat sense cap tipus de discriminació de les abans esmentades”.

2) “Que l’Estat i la nova aplicació de la Llei educativa de la LOMLOE a les Illes Balears compleixi amb el seu deure, sigui humil i garanteixi l’exercici dels nostres Drets i deures exposats al llarg d’aquest document i que es deixi de polititzar l’educació de forma irresponsable quan llurs preocupacions fonamentals han de ser l’interès primordial de l’infant i el seu desenvolupament integral, com marca la Convenció dels Drets de l’Infant”.

3) “Que es compleixi amb els Acords de Cooperació entre les Confessions religioses i l’Estat, establint ponts de diàleg respectuosos, creatius i competents per arribar a un consens educatiu de qualitat, integral i holístic obert a tots els coneixements, amb garanties de futur, pel bé dels nostres Infants i per la continuïtat de la vida. En cas contrari haurem de prendre les mesures legals necessàries per a defensar els nostres Drets i responsabilitats, com a mares i pares, tutors legals que valoram la vida dels nostres infants, la nostra història i cultura dins un món i una societat plural que respectam”.

En definitiva, la Plataforma Rel-i-Pública ha traslladat la seva petició i inquietud ciutadana a la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca de les Illes Balears, a la Junta del Personal Docent de Mallorca i a la presidenta del Govern de les Illes Balears, Sra. Francina Armengol, “amb la confiança que s’actuï amb seny, humilitat, responsabilitat i saviesa humana, d’acord amb els Drets que ens emparen legalment”.