Ahir horabaixa, a les 20 hores, va tenir lloc en la Catedral de Mallorca la missa funeral per la Sra. Antònia Anglada Mesquida, mare de bisbe Mons. Sebastià Taltavull. Van concelebrar el bisbe auxiliar de Toledo, Mons. Francisco César García Magán i Mons. Sebastià Ramis Torrens TOR, bisbe emèrit de Huamachuco (el Perú). A més, van acompanyar al Bisbe en l’altar major de la Seu prop de 130 sacerdots i diaques de la Diòcesi.

El bisbe va començar l’homilia agraint tots els missatges d’afecte i respecte que han rebut, tant ell, com els seus familiars més pròxims.

Després de donar les gràcies va explicar que va poder acomiadar-se de la seva mare, igual que els seus germans, «aquests dies, estant al costat de la nostra mare amb el meu germà i la meva germana, hem tingut el privilegi d’acompanyar-la en les seves últimes hores d’una llarga vida, més de cent anys complerts el dia de Pasqua».

A més, va recordar moments viscuts en família, amb la seva mare sempre present, «són molts els instants i experiències que han anat passant aquests dies pels nostres records, vivint de la seva companyia, tant si ens havia d’ajudar a fer els deures de classe quan érem petits, com si, ja de majors, gaudíem d’estar amb ella a casa, ja que sempre estava per a nosaltres. Aquesta unitat familiar ens ha ajudat molt perquè en ella hem vist el bon fer de moltes de les nostres decisions adultes quan cadascú ha orientat la seva pròpia vocació».

I continúa: «L’amor ha estat més fort que qualsevol contrarietat, com la que va viure fa 27 anys en la mort del nostre pare i la que va patir encara més en la mort de nostre germà Enric, aquest mes farà 7 anys. El manament de Jesús d’estimar-nos com ell ens estima, ha marcat l’itinerari d’una educació que, feta amb tota humilitat i senzillesa, ha marcat les nostres vides. Jesús ha manifestat plenament el seu desig que feim nostre: “Pare, vos me’ls heu donat, vull que estiguin amb mi allà on jo estic. Vull que vegin la meva glòria, la que m’heu donat per haver-me estimat ja abans de crear el món”».

Va acabar l’homilia recitant un poema del sacerdot Bernardo Velado Grana, operari diocesà, poeta i liturgista, ja mort, que ho va escriure després de la mort de la seva mare.