L’Església celebra el diumenge 26 de maig, solemnitat de la Santíssima Trinitat, la Jornada Pro Orantibus, que aquest any porta per lema, «Contemplant el teu rostre, aprenem a dir: “Faci’s la vostra voluntat!”».

La Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada ha elaborat els materials per donar suport a la celebració d’aquesta Jornada. A més, ha organitzat dues ponències per a les tardes del 22 i el 24 de maig, que es podran seguir en línia, de les 16.30 a les 17.45 hores, des del canal de YouTube: www.youtube.com/c/CatólicosenRed. Dimecres 22 estarà a càrrec de José Antonio Guerrero, sj i divendres 24 intervindrà Pilar Avellaneda, O. Cist.

Quin és el missatge dels bisbes?

Els bisbes de la Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada recorden que, un any més, la celebració litúrgica de la solemnitat de la Santíssima Trinitat “ens ofereix l’ocasió de recordar amb gratitud a les nostres pregàries aquells que s’han consagrat enterament a viure a la llum del misteri etern. Ells i elles són «els que resen»”.

I són els que resen, expliquen, perquè han fet de l’actitud orant —que és inherent a la fe, però es modula de diferents maneres segons els carismes— regla i mesura de totes les coses: les internes i les externes, les personals i les comunes, les decisives i les passatgeres, les del cor i les del món”.

Travessar els murs d’un monestir permet comprovar que la realitat es regeix per una llei que “sorgeix de les entranyes de l’Evangeli. Contemplar per assentir la veritat i la bondat i la bellesa del Déu que es revela cada instant”.

Les dues Maries, icones perennes per als consagrats contemplatius

Els bisbes assenyalen com a icones perennes per als consagrats contemplatius a les dues Maries, la germana de Betània i la mare del Senyor. Totes dues estan “a prop del Senyor en tota circumstància, fins i tot allà on imperen les tenebres del dolor i el sense sentit: a la tomba del germà mort o a la creu del fill agonitzant”.

Totes dues “representen exemples eximis de la vocació contemplativa a l’Església” per elles “es compleix aquest pelegrinatge interior per on la visió humil del Senyor en tot temps i lloc acaba traduint-se en un camí esforçat de discipulat”.

I en la seva història, “coneixem la veritat profunda del seguiment del Senyor per a tots, ja que comprenem que qui posa els seus ulls en Crist amb serenitat i sinceritat no pot deixar de mirar allò que ell mira i de caminar per on ell camina. Una mirada i un camí l’horitzó últim del qual és el Pare, que surt sempre a la trobada dels homes —tantes vegades ferits i perduts— perquè entrem en la seva voluntat”.

«Contemplant el teu rostre, aprenem a dir: “Feu-vos la vostra voluntat!”», lema d’aquest any

Pel que fa al lema d’aquest any, els bisbes ressalten que també es podria dir des de la perspectiva inversa: «Fent la teva voluntat aprenem a contemplar el rostre». Es tracta, expliquen, “d’un moviment amb cadència d’anada i de tornada que, justament perquè apel·la als dos pols de l’experiència (el receptiu i l’actiu, el do i la resposta), fa créixer la fe cap a cotes cada cop més intenses de relació amb Déu i oblació fraterna”. Allò que el Senyor espera de nosaltres i del món, matisen, “ens interpel·la vivament quan contemplem la seva santa faç, així com la seva imatge nafrada i ressuscitada ens assalta en la realitat concreta cada vegada que intentem obrar segons la seva voluntat”.

En mirar-nos al rostre de Crist, “com la vida contemplativa fa i ens convida a fer, deixem per un moment de considerar el nostre propi interès per acollir el voler del Pare”. I voler del Pare no és sinó que l’home visqui d’acord amb la glòria del rostre del seu Fill”.

Per això, els bisbes conclouen el missatge amb una invitació a entrar “al misteri a través de la contemplació obedient o de l’obediència contemplativa”. I fem-ho de la mà dels «que resen», tants homes i dones que, al llarg dels segles i a l’amplada del món, han lliurat la seva vida a aquesta vocació orant de lliurament radical. En la seva existència transfigurada a la llum del Ressuscitat trobem —avui i sempre— un motiu esperançat d’acció de gràcies i un agulló viu que ens esperona cap a una obediència cada vegada més gran en la pròpia vivència de la fe”.

Campanyes