“Tota la nostra atenció a la Paraula de Déu i als signes sacramentals en aquest inici de la Quaresma, temps d’austeritat i d’una major intensificació de la pregària i de la caritat”. Amb aquestes paraules va iniciar la seva homilia del Dimecres de Cendra Mons. Sebastià Taltavull a la Seu. Es tracta, va dir el Bisbe, d’un “temps que demana una forta dosi d’humilitat i d’autocrítica, personal i comunitària. Temps de revisió de moltes de les nostres formes de pensar i de fer, de reaccionar i argumentar. Temps, en definitiva, de deixar-nos interpel·lar per Déu mateix quan ens parla a través de la seva Paraula, a través de les altres persones i l’Església, a través dels esdeveniments i dels signes dels temps.”.

És important, va dir el Bisbe durant l’homilia, “el to d’austeritat que ha d’impregnar la nostra vida fins al punt de reconèixer la pròpia fragilitat, la d’un cos que és feble i necessita recuperar la fortalesa amb la qual pugui enfrontar-se amb qualsevol temptació o oferta de claudicació que se li presenti. Durant aquest temps, el Senyor ens pren amb Ell i ens convida a un compromís d’ascesi, de pujada interior que ens ajudi a superar el nostre obrar desencaminat, un lloc desert i elevat que ens distanciï de la mediocritat i de l’orgull que ens roben la dignitat amb què hem estat creats perquè fóssim sants, signes de l’amor de Déu enmig d’una societat que necessita recuperar-lo, quan el que ha fet ha estat distanciar-lo, fer-lo fora dels seus esquemes, dels seus costums, de la seva vida”.

I va explicar que el seguidor de Jesús “coneix la seva feblesa, reconeix el seu pecat, demana humilment perdó i no jutja ni condemna, estima i perdona” i incidí en el pecat d’omissió, “que probablement és el que solem tenir més oblidat i al qual no solem donar massa importància, i en té molta” en referència a la pregària “Jo confés” i la culpa de pensament, paraula, obra i omissió. “El pecat d’omissió”, va continuar el Bisbe, “forma part d’un mal que s’hauria de reconvertir en bé, perquè es tracta de no introduir una obra bona”, el temps de Quaresma no és un temps d’omissió, de no fer res, de deixar les coses com estan, relegades a la inèrcia de la mediocritat. És un temps especial que -com tot temps cristià- demana voluntat de canvi, de renovació interior, de revolució social en vistes a transformar les estructures de la nostra societat tenint com a primer referent la dignitat de la persona humana, els seus drets i els valors de l’Evangeli que ens ha portat Jesús”.

Així mateix el Bisbe es va referir al missatge del Papa Francesc per a la Quaresma, “facem d’aquest temps un temps privilegiat de recés, de trobada amb Déu en la pregària, de venciment personal a través d’aquell tipus de dejuni en forma de privació i renúncia que ens doni consciència de la pròpia condició humana, que necessita sobreposar-se a moltes ofertes supèrflues i vèncer moltes temptacions que prometen amb engany i mentida allò que no poden donar”, va dir.

Durant la celebració el bisbe Taltavull va imposar la cendra als canonges i preveres concelebrants i als fidels que hi varen participar, donant inici a aquest temps de preparació per a la Pasqua. La Quaresma és un temps de reflexió, penediment, conversió i penitència que ens porta a viure el misteri de la Pasqua de Crist, el misteri de la seva mort i resurrecció.