“Facem que tot tengui gust d’Evangeli”. Amb aquestes paraules vàrem iniciar la Quaresma amb la celebració presidida pel bisbe Taltavull el Dimecres de Cendra a la Seu de Mallorca. Un camí que ens condueix a la Pasqua. Com cada any, va dir el bisbe, “la Paraula que Déu ens dirigeix va al gra, no hi ha rodejos per entrar en matèria. La conversió que demana és una crida a la sinceritat amb un mateix, una honradesa de cor, situar-se davant l’única veritat de la pròpia vida i fer balanç”.

La Quaresma és un temps de reflexió, penediment, conversió i penitència, que ens porta a viure el misteri de la Pasqua de Crist, el misteri de la seua mort i resurrecció. A més del sentit de preparació dels catecúmens per al baptisme, va adquirir un sentit penitencial per a tots els cristians vers el segle V, i a partir del segle XI, l’Església de ritu romà imposa les cendres a l’inici d’aquest temps.

La Quaresma simbolitza el període de 40 dies que Jesús va passar en el desert i que precedeixen la Setmana Santa. Es caracteritza per promoure el dejuni, l’abstinència, el recolliment i la pregària.

Durant la celebració Mons. Sebastià Taltavull va imposar la cendra als canonges i preveres concelebrants i als fidels que hi varen participar, donant inici a aquest temps de preparació per a la Pasqua. I va explicar durant la seva homilia que “el temps de Quaresma és un itinerari de conversió personal, de refer actituds interiors desencaminades que han de retrobar el seu nou encaminament en la voluntat de Déu. L’evangeli de Mateu que hem llegit ens hi predisposa. Són disposicions interiors que mostren una ànima neta, transparent, íntegra, no pendent de reconeixements exteriors ni aplaudiments, sinó només la sinceritat davant Déu”. A continuació el bisbe va manifestar tres voluntats, la primera que la caritat no estigui subjecta al què dirà la gent, “ni tocs de trompeta ni alabances fictícies”. La recompensa, la dona Déu quan s’ha fet el bé en secret, sense propaganda, va dir. La segona, que la pregària “quedi neta de tota hipocresia. Tancat amb pany i clau, pregar en el silenci de la pròpia vida, allà on només Déu i jo ens podem entendre, sense mediacions que obstaculitzin la relació i dificultin el diàleg”. I la tercera, que el dejuni “no sigui ocasió d’ostentació ni d’orgull ni enganyem la gent enganyant-nos a nosaltres mateixos”.

Així mateix el bisbe es va referir a la situació d’Ucraïna, a les víctimes mortals, ferits i el quasi milió de persones que han hagut de sortir de ca seva cap a l’exili cercant refugi. “A l’arrel hi ha un pecat que crea constants víctimes innocents, un pecat contra el qual hem de lluitar amb l’amor” va dir. I va recordar les paraules del papa Francesc demanant que les parts implicades “facin un examen de consciència davant Déu i s’abstinguin d’accions que provoquin més sofriment a les poblacions i desacreditin el dret internacional”.

“Tots estam implicats en aquest conflicte que agafa dimensions globals i per això també demana de part de tots un gest valent de conversió, cadascú des de la responsabilitat que li pertoca. La pau, l’hem de construir cada dia des del propi lloc amb paraules de vida i fets de germanor. Amb una intensificació de la pregària, amb més sobrietat i austeritat de vida, amb més voluntat de compartir, afavorint més espais de diàleg i bona entesa entre uns i altres, amb un esperit decidit de reconciliació i de perdó”, va concloure el bisbe Sebastià.