Després de dos anys sense poder-se dur a terme per mor de la pandèmia, Lloseta ha pogut celebrar enguany, a la fi, la romeria del Cocó, que s’ha viscut amb molta intensitat i devoció. La festa va començar de bon matí, amb una processó que va partir de l’església parroquial fins a l’oratori, en la qual un grup d’al.lotes de la confraria de la Mare de Déu de Lloseta, portaren una rèplica de la talla romànica de la Mare de Déu. L’acompanyaren una comitiva formada pels celebrants, els xeremiers i gegants, les autoritats municipals i autonòmiques, així com nombrosos fidels.

Una vegada arribats al Cocó, es va celebrar l’Eucaristia a l’esplanada de l’oratori. Enguany la presidiren dos missioners de la Fraternitat de San Carlos Borromeo, el P. Nicola i el P. Jorge, que passaven uns dies de descans a Mallorca, ja que ells perteneixen a una comunitat que està a Alemanya. Després de la lectura de l’Evangeli de la trobada dels dos deixebles d’Emaús amb Jesús, el P. Nicola va assegurar que aquell episodi que “pareix una cosa del passat”, en realitat no és així perquè “Jesucrist continúa passant per les nostres vides també avui”. I apuntà que “tots necessitam Algú que passi per davant nosaltres i ens recordi perquè val la nostra vida perquè si no, ens quedam marginats a un racó del camí, com els deixebles d’Emaús”. El P. Nicola va remarcar que Jesucrist ha ressuscitat i que per això “l’hem de cercar i veure com està dins la nostra vida”. I va afegir que en això ens pot ajudar la Mare de Déu, a qui sempre ens podem dirigir en moments d’obscuritat i dir-li “no veig al teu fill, ajuda’m”. El celebrant va acabar l’homilia desitjant que en aquests dies de Pasqua “la presència de Jesucrist renovi la nostra ment”.

En acabar la missa, els celebrants, encapçalats pel rector Carles Seguí, les autoritats i els fidels varen entrar dins l’oratori per venerar la Mare de Déu. els que així ho varen desitjar també varen baixar al torrent i posaren els dits al “didalet”, el lloc on segons conta la llegenda un pastor va trobar la Mare de Déu. Els llosetins tenen la tradició de passar-hi tots els dits per evitar que els surtin padrastres. Esperem que la Mare ens cuidi durant tot l’any per ser alliberats de tot mal, sobretot de no veure el seu Fill en tota ciscumstància.