En el nostre planeta, 2.000 milions de persones (3 de cada 10 persones) -el 26% de la població- no disposen d’aigua potable i 3.600 milions -el 46%- manquen d’accés a un sanejament gestionat de manera segura, segons informes de la UNESCO de 2023. Així mateix, s’espera que aquesta escassetat empitjori en els pròxims anys, a mesura que s’agreugi l’escalfament del planeta i la crisi del clima.

El Dia Mundial de l’Aigua té com a objectiu principal crear consciència sobre, la cada vegada més descontrolada crisi mundial de l’aigua, la qual afecta milions d’éssers humans. És una data per a parlar i mostrar el compromís solidari amb aquesta part de la humanitat que pateix la falta de subministrament de l’aigua potable. És una jornada per a sensibilitzar-nos sobre una gestió sostenible i un ús responsable dels recursos hídrics. I és, definitivament, un dia per a demanar que els Estats i Governs que garanteixin —sobretot per a les comunitats descartades del Sud— el gaudi del dret fonamental a l’aigua i sanejament.

Són milions els éssers humans que, per la seva pobresa, no poden costejar-se sistemes de captació de l’aigua present en el seu entorn: aigua d’una deu, un riu, o una llacuna; aigües subterrànies o aigües de pluja.

Precisament és l’ésser humà el principal causant de la contaminació de l’aigua. Més del 80% de les aigües residuals resultants de l’activitat humana s’aboquen en els rius o en la mar sense cap mena de tractament d’aigua, la qual cosa provoca la seva contaminació.

Des de Mans Unides fem costat a les poblacions perquè tinguin accés a l’aigua per a consum humà amb diverses tècniques, i col·laborem en la gestió dels seus recursos híbrids, així com en la protecció dels ecosistemes relacionats amb el seu consum.

A través dels més de 130 projectes ONG (93 dels projectes s’han executat a Àfrica, 17 a Amèrica i 18 a Àsia), que s’han dut a terme en els últims 5 anys, Mans Unides promou la higiene i el sanejament bàsic i, sobretot, la formació per a la gestió de les infraestructures d’aigua i per a l’ús eficient d’aquest escàs bé.

A pesar que l’aigua és abundant, s’ha convertit en un recurs finit i el perill de no accedir a ella, la fa molt valuosa, i pot ser que acabi sent un actiu mercantil.

La crisi de subministrament posa de debò risc la vida de les poblacions del Sud, la seva salut, la seva seguretat alimentària i la seva capacitat de desenvolupament socioeconòmic. L’ONG de l’Església catòlica té clar que l’accés a l’aigua potable és essencial per al desenvolupament de les poblacions més desfavorides, que per la seva pobresa no poden costejar-se sistemes de captació d’aigua.

La crisi de l’aigua, un bé escàs per a la humanitat, no deixa de ser una conseqüència del seu ús indegut i balafiament per diferents factors com:

-La sobreexplotació pel seu ús en l’agricultura (72%) o en les indústries (16%) segons la FAO, 2023.

-La contaminació, especialment la provocada per la indústria i la presència de plàstics en mars, llacs i rius.

-El balafiament en el consum domèstic, sobretot de les societats més avançades.

-El vertiginós avanç de la sequera i la desertificació a conseqüència de l’escalfament global.

Crisi de governança de l’aigua, un recurs estratègic

És tal la importància de l’aigua per al desenvolupament i la pau mundial, que la mateixa ONU proposa l’«Aigua per a la Pau» com a lema del Dia Mundial de l’Aigua 2024.

La crisi de governança de l’aigua té a veure amb el perill que suposa per a la humanitat que l’aigua arribi a convertir-se en un actiu més del mercat, com ja ha succeït en el passat amb altres matèries primeres, imprescindibles per a l’alimentació i supervivència de la humanitat.

En els últims 20 anys, s’han registrat més de 1.000 conflictes per l’aigua, segons les dades del Pacific Institute, organització sense ànim de lucre que analitza la situació mundial de l’aigua.

Mans Unides, present a Àfrica, Amèrica i Àsia

Mans Unides secunda, al costat dels seus socis locals, multitud de projectes de desenvolupament en temes d’aigua als països del Sud, dels quals han pogut beneficiar-se més de mig milió de persones.

Aquests són alguns exemples:

ÀFRICA – MOÇAMBIC

Els llogarets de Nhantsembene i Nhanpequene, situades al sud de Moçambic, formen part d’una regió eminentment agrícola amb petites explotacions familiars, molt dependents de les pluges.

Les variacions del clima dels últims anys estan posant en risc aquestes collites, la qual cosa està agreujant els problemes de desnutrició que pateix gran part de la població infantil.

Molts homes, caps de família, emigren a Àfrica del Sud a la recerca d’oportunitats de treball, i al seu retorn ho fan amb greus malalties com a tuberculosis i SIDA, deixant així una població repleta de vídues i orfes.

A això se suma el fet que a penes un 3% de la població disposa d’aigua canalitzada. Els seus habitants recorren grans distàncies per a recollir aigua en una llacuna no salubre que es forma en la cada vegada més curta època de pluges, la qual cosa acaba provocant-los una gran quantitat de malalties intestinals pel seu consum.

Amb els homes fora del mapa de la regió, sigui perquè han migrat o perquè han mort, són les dones i els nens els que han de dedicar gran part del seu temps a proveir-se, la qual cosa agreuja el problema de l’absentisme escolar.

Per a revertir aquesta situació, la Parròquia de Nossa Senhora dones Mercedes, de la Congregació dels Pares Trinitaris, soci local de Mans Unides al país africà, va impulsar un programa integral d’obtenció d’aigua potable i de regadiu mitjançant l’excavació d’un pou, la construcció d’una torre amb dos dipòsits, la instal·lació d’una bomba solar i la canalització fins a les fonts de distribució, així com la instal·lació d’una cisterna que garantís el proveïment a tota la població.

D’aquesta iniciativa s’han beneficiat d’aquesta iniciativa més de 1.300 habitants dels barris de Nhansembene i Nhanpequene.

AMÈRICA – GUATEMALA

En el costat occidental de Guatemala, ens trobem amb el municipi indígena maia-mam de Sant Ildefons Ixtahuacán. La seva topografia, muntanyenca i accidentada, fa que les cases estiguin molt retirades entre si, amb distàncies de fins a 4 hores a peu i en pendent

Únicament el 30% de les famílies tenen accés directe a l’aigua, recaient en dones i nens el treball d’implicar-la des del punt d’accés més pròxim.

El problema de l’aigua ha empitjorat amb els efectes del canvi climàtic, arribant a provocar conflictes i tensions a la regió. Com a problema afegit, una part important de l’aigua disponible està contaminada.

Davant aquesta situació, l’Associació de Formació per al Desenvolupament Integral (AFOPADI), el nostre soci local a la regió va sol·licitar el suport de Mans Unides per a la construcció participativa d’una política municipal d’aigua.

Els primers passos de conscienciació van ser molt positius i el projecte ara se centra en millorar l’accés a l’aigua per part de la població, així com en la implementació tecnologies de magatzematge d’aigua.

També es vol enfortir l’organització comunitària, així com potenciar el rol de la dona en la gestió municipal, sempre amb una visió socioantropològica i local.

Quan estigui finalitzat, el projecte havia beneficiat a més de 4.000 persones, elevant-se a 50.000 beneficiaris de manera indirecta.

ÀSIA – ÍNDIA

En l’estat d’Assam, situat en el nord-est de l’Índia, els petits agricultors i jornalers viuen en condicions de pobresa, la qual cosa provoca que molts hagin d’emigrar a la recerca d’un futur millor.

Periòdicament, s’enfronten a una desgràcia terrible: les inundacions pel monsó. En ser terres baixes, sofreixen els desbordaments del riu Brahmaputra i els seus afluents. En 2022, mig milió de persones van veure com les seves cases quedaven enfonsades sota les aigües.

Aquestes inundacions van donar lloc a múltiples efectes com a pèrdua de collites, terrenys inutilitzats per a diverses temporades, impossibilitat de treball per als jornalers, així com un augment del nombre de mosquits —amb la consegüent aparició de la malària i el dengue—.

A més, les ja per si mateixes precàries infraestructures de sanejament deixen d’estar operativa: no es pot accedir a les bombes dels pous d’aigua potable, i els pocs lavabos existents queden negats.

En tractar-se de comunitats pobres, remotes i amb poca representativitat, el govern desatén les peticions d’ajuda. Amb l’ajuda del nostre soci local, creem infraestructures resistents a les inundacions, amb bombes d’aigua potable i blocs d’higiene i bany situats sobre plataformes elevades per a evitar la seva inundació i es van impartir cursos formatius per a estar informat i preparat davant futures inundacions, així com de manteniment de pràctiques higièniques.

Això beneficiarà directament a 10.000 persones.

Les paraules del Papa Francesc

El Summe Pontífex, en l’encíclica Laudato Si’, publicada en 2015, ja expressava la seva extrema preocupació per la possible mercantilització de l’aigua:

«Mentre es deteriora constantment la qualitat de l’aigua disponible, en alguns llocs avança la tendència a privatitzar aquest recurs escàs, convertit en mercaderia que es regula per les lleis del mercat. En realitat, l’accés a l’aigua potable i segura és un dret humà bàsic, fonamental i universal, perquè determina la supervivència de les persones, i per tant és condició per a l’exercici dels altres drets humans. Aquest món té un greu deute social amb els pobres que no tenen accés a l’aigua potable, perquè això és negar-li el dret a la vida radicat en la seva dignitat inalienable».

Material addicional (imatges i vídeos)

https://drive.google.com/drive/folders/11JG5Re3FmAHeccbNjwRmhcAWIfN3Y613

Més informació i gestió d’entrevistes

Hugo Pérez Marsol | 682 544 520| redaccion@manosunidas.org