La Festa de l’Estendard té lloc el 31 de desembre a Palma i commemora la conquesta de la ciutat per part del Rei Jaume I el 1229 després de segles de dominació àrab. La seva celebració es remunta al mateix segle XIII, per la qual cosa és considerada com una de les festes civils més antigues d’Europa.

L’acte va començar amb la cerimònia de col·locació de l’Estendard Reial de la Conquesta de Mallorca i la Cimera del Rei Martí I a la plaça de Cort. Les autoritats polítiques, en processó, es van dirigir a la Seu per assistir a la solemne missa presidida per Mons. Sebastià Taltavull, en què van participar també els tamborers de la Sala, els cossiers i els cavallets.

El Bisbe va destacar durant la seva homilia el “fenomen de la migració”, afirmant que “s’ha situat ben al mig de la nostra capacitat d’acollida. És cert que també, com tot, presenta els seus problemes, les interferències culturals i els comportaments que s’han de regular, però també el mateix ens passa a nosaltres quan les relacions humanes estan deteriorades; quan hi ha desigualtat d’oportunitats; quan hi ha violència, maltractes, agressivitat i crispació; quan hi ha tantes persones sense ocupació ni possibilitat d’habitatge, especialment els més joves que desitgen poder tenir un futur digne. Fa pocs dies, en una carta que vaig rebre, el papa Francesc deia que «és necessària una sana cultura migratòria: el migrant ha de ser acollit, acompanyat, promogut i integrat. La meva pàtria té una població feta de migrants, i això ens enriqueix. Jo també som fill de migrants». Pens que és important i necessari, avui més que mai, davant d’aquest fenomen, que tots -cadascú des de la seva responsabilitat- facem l’esforç de posar-nos d’acord per a fer realitat aquesta «sana cultura migratòria». Treballem-hi entre tots, perquè tots hi tenim una part de responsabilitat, ja que afecta la convivència”, va proposar el Bisbe.

I va continuar: “Estam en la línia dels drets humans, drets individuals i drets dels pobles, ja que aquesta acollida de Jesús demana ser verificada en molts nivells de la vida personal i social, que és allà on es demostra la veritat de la nostra identitat personal i com a poble. Tant els migrants com els qui ens visiten per unes hores o uns dies, tenen el dret de trobar en nosaltres un poble amb identitat que es concreta en els aspectes de la vida familiar, social, ecològica, econòmica, cultural i religiosa…, viscut tot inclòs en una sana laïcitat. Tot cohesionat per unes tradicions i uns costums sense devaluacions i que volem transmetre amb fidelitat, amb molts valors adquirits i que ens fan molt de bé; tot cohesionat per una llengua que forma part d’aquesta transmissió, ja que, com a vehicle per entendre’ns, volem que es donin totes les facilitats i suport perquè sigui apresa en bé d’una major integració, i promocionada perquè pugui ser espai de comunicació que uneix mentalitats i cors molt per damunt d’intencions d’exclusió. A Jesús, ho hem llegit avui a l’Evangeli, són els seus que no l’han volgut rebre, són els de casa seva que no l’han acollit (cf. Jn 1,10-11). Que no sigui així entre nosaltres, sinó que siguem els primers a fer-li cas i fer de l’herència que hem rebut una memòria viva que inclogui a tots, esborrant per sempre tot enfrontament, discriminació, divisió i exclusió, per a mantenir-nos ben identificats i units perquè quedi assegurada la veritat de la nostra forma de viure i d’acollir-nos, d’estimar-nos”.

Per acabar, va fer referència a la Jornada Mundial de la Pau de dia 1r de gener, i que també inicia l’Any del Jubileu, que es desenvoluparà sota el lema de «Portadors d’esperança». Va exposar el missatge del papa Francesc per aquesta Jornada Mundial de la Pau i com a camí d’esperança, diu “que l’esdeveniment jubilar ens convida a emprendre diversos canvis per afrontar l’actual condició d’injustícia i desigualtat, recordant que els béns de la terra no estan destinats només a uns privilegiats, sinó a tothom. Proposa 1) Que els països més benestants facin tot el possible per condonar els deutes d’aquells països que no estan en condicions de retornar el que deuen. 2) Un compromís ferm per promoure el respecte a la dignitat de la vida humana, des de la concepció fins a la mort natural. 3) Que s’elimini la pena de mort a totes les nacions. 4) Que s’utilitzi un percentatge de diners emprats en els armaments per a la constitució d’un Fons Mundial que elimini definitivament la fam i faciliti en els països més pobres accions educatives adreçades a promoure el desenvolupament sostenible, contrastant el canvi climàtic. S’ha d’eliminar tot pretext que pugui impulsar els joves a imaginar el propi futur sense esperança. El futur és un do per a superar els errors del passat, per a construir camins nous de pau”.