La Festa de l’Estendard té lloc el 31 de desembre a Palma i commemora la conquesta de la ciutat per part del Rei Jaume I el 1229 després de segles de dominació àrab. La seva celebració es remunta al mateix segle XIII, per la qual cosa és considerada com una de les festes civils més antigues d’Europa.

L’acte va començar amb la cerimònia de col·locació de l’Estendard Reial de la Conquesta de Mallorca i la Cimera del Rei Martí I a la plaça de Cort. Les autoritats polítiques, en processó, es van dirigir a la Seu per assistir a la solemne missa presidida per Mons. Sebastià Taltavull, en què van participar també els tamborers de la Sala, els cossiers i els cavallets.

Durant l’Eucaristia, es va conèixer la notícia de la defunció del papa emèrit Benet XVI, per la qual cosa el Bisbe va oferir la Missa per ell i va iniciar la seva homilia recordant la figura del papa Benet. A més, en acabar la celebració, el Bisbe va fer un respons pregant per ell.

El Bisbe, avançant en la seva homilia, va tractar temes sensibles per a la societat com la violència de gènere, el suïcidi o les víctimes de la guerra a Ucraïna. Va explicar com “en aquests moments, és el desplaçament dels refugiats d’Ucraïna i d’altres països en guerra que mostren fins a quin punt la violència està infectant persones i institucions i provocant una desfeta humana i social sense precedents” i va afegir: “el drama creixent de la violència de gènere i el progressiu augment dels suïcidis són expressió d’una societat que té necessitat d’ajuda urgent i regeneració de sentit”.

Continuant, en relació amb el “regal d’un Déu que s’ha fet proper i ha reconegut la dignitat humana fent-se humà com nosaltres” ha explicat com “l’Església, des dels seus inicis, ha mantingut viva aquesta memòria que li dona cohesió i que -oferint-la per a ser compartida- posa en relació i diàleg amb la societat en la qual està immersa”. En aquest sentit ha afirmat que és un repte per als seguidors de Jesús “el fet que els transmissors de la memòria rompin la seva cadena de transmissió, bé perquè han renunciat a la seva identitat o voluntàriament se n’han deslligat. Això ho estam vivint quan som testimonis de moltes renúncies d’identitat tant a nivell religiós com secular. Queda clar que el desarrelament de la tradició deixa el subjecte orfe d’instruments, perquè ha romput amb un món de símbols, de valors, de referents ètics, socials i estètics. «Aquesta ruptura deixa el subjecte nu, completament despullat i desprotegit davant les seves experiències del futur» (ibíd.) Jo encara hi afegiria el desconcert del present quan domina la cultura de la disgregació”.