La Parròquia de Santa Creu de Palma va acollir el divendres 8 de novembre la nova creació de l’artista José María Sicilia, la Missa de Difunts Demasiado Tarde. Es tracta d’un projecte de col·laboració entre el Bisbat de Mallorca i El Instante Fundación en el qual han treballat durant l’any 2024 amb l’objectiu de possibilitar un diàleg entre l’art contemporani i la fe, ajuntant modernitat i tradició. Aquest procés creatiu s’ha duit a terme per part de l’artista amb l’acompanyament constant del Bisbat de Mallorca, pel que fa a temes litúrgics i teològics de l’obra. La missa fou presidida pel bisbe Mons. Sebastià Taltavull.

La creació del Sr. Sicilia s’emmarca dins la llarga tradició de composició de Rèquiems de tota la història de la música sacra, fent una passa més i englobant-la dins el concepte d’art total. Amb aquest objectiu, no sols ha compost els texts no litúrgics de la missa i s’ha rodejat de col·laboradors per a la composició de la música, sinó que ha realitzat elements litúrgics com són la casulla que va vestir el rector de Santa Creu, Mn. Nadal Bernat, les campanes que van prendre part en la celebració i les projeccions que es van poder observar en alguns moments de la missa.

El Instante Fundación, responsable de la producció artística, comptava amb la música que era a càrrec de David del Puerto, Javier Arias Bal i Jesús Rueda. La resta de l’equip musical estava compost pel llibretista J. M. Fernández-Shaw, l’escenografia de José María Sicilia, els cors dirigits per Carles Ponsetí, Studium i Escolania dels Blauets de Lluc. La soprano solista fou Cristina Van Roy, la mezzosoprano Serena Pérez, el tenor Antoni Aragón, el violí José Manuel Álvarez, l’orgue del cor, Agustí Aguiló, i l’orgue major, Bartomeu Manresa. La soprano a càrrec de la intervenció exterior, Cova Villegas. Luis García era el responsable de la llum i les projeccions.

La idea originària de l’obra se centra en la resurrecció, prenent-ne com a analogia un diàleg entre una eruga i una papallona. I des d’aquesta idea va fer el Bisbe la seva homilia. «Vita mutatur, non tollitur (Pref. I de Difunts)». “Una convicció de fe: «La vida no es destrueix, tan sols es transforma»”, va dir, i ho professam “en aquesta celebració d’avui, plena de contingut bíblic, plena d’art, plena de llum, plena de poesia, plena de música, i plena d’esperança en la vida que ens ha regalat per amor el Déu Creador, una vida que no s’acabarà mai, eterna, i que ja ara uneix el cel i la terra”.

Homilia del Bisbe

Mons. Taltavull va explicar el fonament d’aquesta fe: “El fonament és Jesucrist, Ell, que ha passat pel glop amarg de la mort i l’ha superat amb la resurrecció. En Ell s’ha donat i es dona en nosaltres, el primer, la transformació que -des dels ritmes de la natura- és un fet indiscutible: ens ha dit Ell mateix, ho hem escoltat a l’Evangeli: «Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit». Aquí hi ha una metamorfosi, una transformació, un canvi que progressa des de la mort i va cap a la vida. Com succeeix en el procés natural de metamorfosi en el diàleg fecund entre l’eruga, la crisàlida i la papallona, o -com hem vist amb freqüència enmig del camp- el refloriment espectacular de la vegetació sobre un cos que ha estat enterrat a la terra”.

“Aquesta visió aporta molta llum a la vida present i a la manera com la vivim -incidí el Bisbe-: venim de la fosca i caminam cap a la llum, venim del no-res i caminam cap a la vida. Una visió que no s’enfanga en el pessimisme i en la desesperació, sinó en l’esperança i el desig de plenitud, de realització plena. Contemplant Jesús, que és el centre i la raó d’aquesta celebració i de tota celebració cristiana, però sobretot en aquesta perquè és l’Eucaristia en la qual s’hi fa present d’una manera real, podem projectar des d’Ell tota l’orientació de la nostra vida”.

El Bisbe, per acabar, va recordar un text de sant Agustí que explica el seu moment de metamorfosi, de conversió, de transformació projectada al futur, “però iniciada ja aquí, entre allò que ja un és i el que arribarà a ser”. “La clau, va dir, és i serà sempre l’amor, i pregar és això: començar a tastar allò que un dia serem i viurem per sempre”. “Per això hem vingut aquí, continuà: perquè la visió que ens dona la Paraula de Déu ens netegi els ulls i ens doni una nova manera de veure i de viure, però jo hi he de posar la mirada d’amor de Déu. I l’aliment de l’Eucaristia, que és Jesús mateix, Ressuscitat, que se’ns dona, sigui també avui el nostre aliment quan anem a combregar. Em conforta pensar que «la mort no és una llum que desapareix, sinó una llàntia que s’apaga quan apareix la claror del nou dia»”. “Aquest nou dia, finalitzà el Bisbe, aquest per sempre, sigui el que ja començam a viure i, en esperança, és el que desitjam viure tots un dia amb Déu que és Llum i Amor, un amor que esdevindrà l’element transformador, la vertadera metamorfosi ja d’ara i per sempre. Un amor que no passarà mai”.