És un goig poder felicitar-nos i tenir motius per fer-ho. El primer motiu neix del Jubileu que estam celebrant i que ens convida a ser «pelegrins d’esperança», justament en un moment en què la necessitam més que mai, quan tantes ombres omplen de fosca pobles i ciutats, famílies senceres, gent innocent que cau davall la violència de les bombes, on troben la mort, la desesperació, la fam, l’exili, la soledat. És el llarg divendres sant d’un Jesús constantment clavat a la creu, que obre els braços i a través nostre vol acollir una humanitat que necessita ajuda, solidaritat, perdó, reconciliació i sobretot justícia, amor i pau. Jesús pateix amb tots els qui pateixen. Jesús mor amb tots els qui moren.

Com hem de parlar d’esperança i felicitar-nos davant tot el que en la humanitat estam vivint?

Com hem de manifestar la nostra alegria per aquesta primavera pasqual que canta l’Església i tota la creació, i fer-la contagiosa a tot el nostre entorn més proper?

Com hem de pronunciar paraules d’ànim i coratge davant un futur per a molts incert i ple d’interrogants, especialment per als joves i persones desocupades, ciutadans sense habitatge, migrants cercant hospitalitat i un refugi digne, persones majors que esperen companyia i vèncer així tants moments de soledat?

Què hem de fer perquè celebrar Pasqua sigui font de vida, d’alegria i d’esperança?

Tenim un mandat que ens ve de la Paraula de Déu i ens diu que «hem d’estar sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui ens demani raó de la nostra esperança, i ho hem de fer suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència» (cf.1Pe 3,15-17). També ens diu la mateixa Paraula que «aquesta esperança la posseïm com una àncora segura i ferma» (He 6,17-19). Més encara, «l’esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos el seu Esperit, ha vessat el seu amor en els nostres cors» (Rm 5,5).

En efecte, ho dic amb paraules del papa Francesc, «l’Esperit Sant, amb la seva presència perenne en el camí de l’Església, és qui irradia en els creients la llum de l’esperança: Ell la manté encesa com una flama que mai no s’apaga, per a donar suport i vigor a la nostra vida. L’esperança cristiana, de fet, no enganya ni defrauda, perquè està fundada en la certesa que res ni ningú no podrà separar-nos mai de l’amor de Crist. Vet aquí per què aquesta esperança no cedeix davant les dificultats: perquè es fonamenta en la fe i es nodreix de la caritat, i d’aquesta manera fa possible que seguim endavant en la vida» (cf. SnC 3).

 Tenim molts motius d’esperança, motius per felicitar-nos i desitjar-nos una bona i santa Pasqua que no duri només un dia ni unes setmanes, sinó sempre. La nit fosca del divendres sant ha de cedir el pas a la nit i al dia lluminós de Pasqua, ja que, per la resurrecció, Jesús ha vençut la mort, el pecat i tot mal i ha obert per a tothom sense distinció el camí esperançat de la Vida per sempre. La esperança no es fonamenta en béns materials, sinó en la promesa de Déu. En un món marcat per la incertesa, la por i el desànim, l’esperança cristiana ofereix fortalesa i consol, els quals, units a la pregària, a l’amor i a la confiança, creen constantment gestos de caritat cap als més necessitats d’afecte i de salut, sembrant-hi l’amor que no acaba mai, i són sempre font de felicitat. Pasqua és la raó de fons! El meu desig per a tots d’una bona i santa Pasqua plena d’esperança en Crist Ressuscitat!

+ Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe de Mallorca