La bona i millor notícia que ha capgirat la història i li ha donat una nova i definitiva orientació ha estat la Resurrecció de Jesús, garantia de la nostra, la d’una humanitat salvada. Notícia que celebram i que ha omplert d’alegria tots els indrets del món comunicant l’esperança que perdura en el cor de cada persona i s’obre a cada poble. Així ha estat des del primer moment i així vol arribar a ser-ho avui, fins i tot allà on la realitat és més crua i la situació més degradada; és el món que cada dia contemplam, on la cultura de la mort atropella la dignitat humana, sobretot dels més febles i innocents. Com hem de cantar amb goig que la llum pasqual del Ressuscitat dissipa les tenebres i ho il·lumina tot de bell nou? En la nit santa de Pasqua anunciam que aquesta novetat és possible.

Amb la música exultant del Pregó pasqual, els cristians en atrevim a cantar que «la nit és clara com el dia, que llum o fosca són igual. Aquesta nit santa allunya el pecat, renta les culpes, fa innocents els caiguts, torna l’alegria als entristits, dissipa els odis, restableix la concòrdia, converteix les nacions». Com veis, un text que és una declaració d’amor, de reconciliació, de perdó, d’alegria i de pau per a tota la humanitat, fins i tot allà on la violència, la persecució i el pecat tenen tanta gent atrapada i subjugada.

Seguim pregant que la llum i la força de la Resurrecció actuïn a Palestina i a Gaza, a Israel, a Ucraïna, a Rússia, a Haití, al Sudan, a Nigèria, a Nicaragua i a tants altres indrets on sembla no haver-hi sortida i on encara creix més l’ambient de destrucció i de mort. Què hem de fer perquè la llum de Crist i el goig pasqual arribin a tots els racons de la humanitat, començant per tot el que tenim més proper i quotidià, més inhumà i conflictiu? Aleshores pensam que «és saludable recordar-se dels primers cristians i de tants germans al llarg de la història que van estar carregats de joia, plens de coratge, incansables en l’anunci i capaços d’una gran resistència activa» (EG 263). Aquesta és la vertadera memòria que ens manté vius i actius perquè sabem que «l’entusiasme per anunciar Crist deriva de la convicció de respondre a aquesta esperança» (EG 265).

Vivim i actuam perquè creim que Jesús és viu i sabem que «el vertader missioner, que mai no deixa de ser deixeble, sap que Jesús camina amb ell, parla amb ell, respira amb ell, treballa amb ell; percep Jesús viu amb ell enmig de la tasca missionera» (EG 266). Tenim una paraula a dir i moltes accions a fer, fruit de la confiança en la Paraula que prové de Déu, que és viva i eficaç, i de la força de la Resurrecció que transforma el més íntim de la persona humana. Jesucrist no és només un bon exemple del passat, Ell viu i per la força de la resurrecció és una garantia que el bé pot vèncer el mal, l’amor a l’odi, la gràcia al pecat i la vida a la mort. Amb Ell sempre es pot i aquesta és la seguretat que tenim, que ens manté ferms i fidels i que, per damunt de tot, ens fa confiar.

Visquem la Pasqua sembrant brots de vida, recuperem la joia de l’Evangeli, llegim-lo, meditem-lo, descobrim-hi el relat de la nostra vida i acostem-nos a Jesús, viu, company de camí que ens acull, ens mira, ens parla, ens il·lumina, ens estima i ens convida a rebre’l com a aliment en l’Eucaristia, perquè tinguem vida. Fent-ho així i amb els ulls nets de la fe, veurem en Ell moltes altres persones, de prop i de lluny, que duen l’empremta de la seva presència i demanen que les mirem amb la mateixa mirada de Jesús i les tractem amb la tendresa, els detalls i els mateixos gestos seus. És l’exercici de la caritat que no s’acaba mai. La llum de la Resurrecció haurà il·luminat la nostra vida. Us desig una bona i santa Pasqua allargada en el temps. Al·leluia!

VÍDEO