Ahir, tercer diumenge d’Advent, a les 17 hores, a la Catedral de Mallorca, va tenir lloc l’ordenació presbiteral de tres diaques de la diòcesi. La celebració va ser presidida per Mons. Sebastià Taltavull i concelebrada pel rector del Seminari, Mn. Francesc Vicens, i el canonge vicedegà de la Seu, Mn. Francesc Ramis Darder, a més d’un nombrós grup de preveres.

Es tracta de Pere Antoni Amer Canyelles, de 26 anys, natural de Pòrtol (Mallorca) i actualment destinat a la Unitat Pastoral de la Costa de Calvià; Joan Bausá Puigserver, té 28 anys, és de Palma i presta els seus serveis a la Unitat Pastoral de la Mare de Déu (Inca i municipis del voltant); i Juan Peregrino Ndong Asumu Mikue, de Guinea Equatorial, de 37 anys, destinat a les parròquies de la Unitat Pastoral de la Badia de Palma i Llucmajor.

Tots tres han finalitzat l’itinerari de formació que els capacita per a poder ser sacerdots, havent estat prèviament, tal com mana el dret canònic, ordenats diaques el passat mes d’agost.

Celebració a la Seu

El ritual de la celebració va començar, després de les lectures de l’evangeli, amb l’elecció dels candidats. Els diaques van ser presentats al Bisbe per aquells que han tingut cura de la seva formació, per tal que tots poguessin conèixer la seva decisió lliure d’acceptar la vocació rebuda de Crist i de l’Església.

El moment més solemne del ritual va ser quan, primer el Bisbe i llavors els preveres assistents, van imposar les mans sobre ells. Un gest que arrela en la més antiga tradició bíblica i que és el signe de la vinguda de l’Esperit del Ressuscitat sobre els nous preveres. Després de les lletanies i la pregària d’ordenació per part del bisbe, els nous preveres, van rebre la unció de les mans amb el sant crisma i el pa i el vi de l’Eucaristia, de la qual seran servidors, i foren revestits amb els ornaments presbiterals. El bes de la pau acabà el ritual i la celebració eucarística va finalitzar amb la benedicció sobre els ordenats.

Durant l’homilia, Mons. Sebastià Taltavull va explicar que, en aquesta festa, “celebram que el Senyor s’apropa i es fa present entre nosaltres, la qual cosa és causa d’immensa alegria per a vosaltres, Pere Antoni, Joan i Juan, i per a tot el Poble de Déu que peregrina a Mallorca i per a l’Església sencera que us acull i us envia com a missatgers de l’Evangeli, de la Bona Notícia que avui necessita el nostre món. En aquest sentit, sou els nous «Joan Baptistes» enviats davant del Senyor per a preparar-li el camí, seguint la indicació de l’Escriptura quan diu «Jo envii davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí». Com Joan Baptista, sou enviats a ser feels precursors de Jesús als ambients, persones i pobles on exercireu el vostre ministeri sacerdotal. Però també, com Joan Baptista, qualificat per Jesús com a més que un profeta, valent, auster, sincer i entregat a la causa del Regne que anuncia. Joan l’assenyalarà com Anyell de Déu que lleva el pecat del món i, al mateix temps –com hem llegit a l’Evangeli– és convidat a entendre la seva missió. Una missió que Jesús clarifica del tot quan apareix la crisi de pensar si Ell és o no el Messies esperat”.

També va fer referència a la paciència (que proposà sant Jaume en l’epístola d’ahir), “que com la del pagès que espera els fruits preciosos de la terra, ens ha de donar la fermesa necessària per a mantenir-nos vigilants i actius per a rebre el Senyor. La manera com es farà present l’hem de descobrir sobretot en l’exercici de la caritat pastoral, que serà la que ajudarà a mantenir els ulls ben oberts en veure que l’acció del Déu que salva arriba a les persones més pobres, més vulnerables i més necessitades. Es tracta de fer creïble allò que anunciam i la manera com vivim”.

Va continuar dient: “el que interessa en la vida de tot cristià –i més encara en la vida de tot prevere– és passar de la paraula al gest, moment en el qual la trobada amb Jesús culmina en el sagrament de l’Eucaristia. Així com en l’ordenació de diaques se us va entregar l’Evangeli, ara se us dirà: «Rep l’ofrena del poble sant per presentar-la a Déu. Pensa sempre el que faràs, reprodueix en tu el que commemoraràs i conforma la teva vida al misteri de la creu del Senyor». L’ofrena sacramental del poble i l’ofrena de la pròpia persona a imitació de Crist, que no va venir només a servir, sinó a donar la vida per a rescatar-nos de la mort, del pecat i de tot mal. Per això, us ungiré les mans amb l’oli sant perquè quedeu identificats amb Crist, l’Ungit, i us diré a cadascú aquestes paraules: «Que nostre Senyor Jesucrist, a qui el Pare va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, sigui sempre amb tu, perquè santifiquis el poble cristià i ofereixis el sacrifici a Déu»”.

I va recordar les paraules del papa Francesc de l’homilia de la missa crismal –que «al bon sacerdot se’l reconeix per com és ungit el seu poble; aquesta és una prova clara. Quan la nostra gent camina ungida amb oli d’alegria se li nota. La nostra gent agraeix que l’Evangeli sigui predicat amb unció, agraeix quan l’Evangeli que predicam arriba a la seva vida quotidiana, quan davalla com l’oli d’Aaron fins a les vores de la realitat, quan il·lumina les situacions límits, –les perifèries– on el poble feel està més exposat a les invasions dels qui volen saquejar la seva fe… I quan sent que el perfum de l’Ungit, Crist, arriba a través nostre, s’anima a confiar-nos tot el que volen que li arribi al Senyor».

Així mateix va afirmar que “no podem viure de la caricatura del nostre amor, pobres de nosaltres!, sinó de l’estil i la fermesa de l’amor de Jesús! Per això ens dirà: «El meu manament és que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat». En això hi va el sentit, la força, l’entusiasme i la fecunditat espiritual de la nostra forma d’estimar com a preveres, amb un amor universal com el seu. Som fruit de la seva elecció, som amics i no servents, som confidents perquè ens ho explica tot, som pastors cridats a estimar així fins a donar la vida, com Ell. Aquest és el sentit del ministeri presbiteral que es fa entrega sacramental en l’Eucaristia i servei en bé dels germans. El secret està en l’estil, en la forma d’estimar”.

Per acabar, va donar gràcies al Senyor perquè “ha fet que en un moment clau de la vostra vida us trobéssiu amb Ell i l’orientéssiu des d’una història d’amor projectada a perpetuar-

se, al llarg de tota la vida. Aquest és el goig i la felicitat que dona haver-se trobat amb Jesús i –com Maria, la seva Mare– dir-li un «sí» generós i incondicional a la seva elecció i a la invitació a seguir-lo”.

El Bisbe acabà amb aquesta pregària de l’Església: «Vós ens heu ensenyat que els ministres de l’Església no han de voler ser servits, sinó estar al servei dels germans. Feis-los actius i diligents en l’acció, humils en el servei i constants en l’oració» Amén.