El proppassat pont de la Puríssima, Lluc esdevingué un dels llocs més visitats pels mallorquins. Aquesta realitat es feia constatable, principalment durant les hores diürnes, a la gran plaça dels Pelegrins i als seus voltants, on fàcilment s’hi respirava l’ambient de multitud.

Per tal de contribuir a l’entreteniment de famílies, hostes, pelegrins i excursionistes, l’equip del Santuari havia preparat un complet programa d’activitats lúdiques i culturals: tallers per a infants, música en directe, visites guiades a la reserva forestal de la Vall de Josafat, a la col·lecció de betlems del Museu de Lluc o a la cimera del pujol de la Trobada, un mercadet prenadalenc amb gran varietat de productes artesans, gastronòmics, de decoració o objectes de regal.

A tot això cal tenir present la intensa activitat que també es registrà a la Basílica. Constantment s’anaven formant coes de gent per passar a venerar la nostra Moreneta i, a més de les habituals celebracions i els actes de culte, prengué un relleu especial la vetla de pregària que omplí per complet el Cambril la nit anterior a la festa de la Concepció Immaculada. Ja el dia de la solemnitat, la munió de gent tornà a ocupar la totalitat del temple per la missa major cantada per l’Escolania del Santuari, i els corredors de l’hostatjaria es convertiren en un veritable betlem vivent on s’hi barrejava el rigor per la indumentària tradicional mallorquina amb escenes i vells oficis, molts de ja desapareguts. Tota aquesta posada en escena, que fou admirada per centenars de persones, era possible gràcies al bon fer del col·lectiu de joves Arrels de l’Antigor. Els membres de la Santa Família, situats a l’anomenat passadís dels Papes, varen rebre la visita de pastorets i pastoretes, dels Reis d’Orient i dels Blauets de Lluc, que obsequiaren el Sant Minyó amb una selecció del seu repertori nadalenc.

Cap al capvespre, la immensa majoria anava deixant el Santuari per retornar als seus llocs d’origen. Tots ho feien complaguts per aquells dies viscuts a prop de la Mare de Déu i prometent que, si Déu ho vol, retornarien. Si bé el bullici que havia predominat durant uns dies donava pas al silenci i a la quietud, Maria no minvava gens la seva voluntat d’intercedir per tots aquells que s’acosten a Ella i demanen la seva protecció.