Mans Unides, organització de l’Església catòlica a Espanya, presenta la campanya 2022 sota el lema “La nostra indiferència els condemna a l’oblit”. Enguany, amb la seva campanya anual número 63, l’entitat que lluita contra la pobresa que pateixen els pobles més exclosos del planeta treballarà sobre l’Agenda 2030 i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, amb la voluntat que siguin un instrument eficaç perquè els drets de tot ésser humà es facin realitat. A la roda de premsa celebrada avui a la Casa de l’Església de la diòcesi de Mallorca, hi han assistit el Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, i la delegada diocesana de Mans Unides Mallorca, Xisca Artigues.

Amb el lema “La nostra indiferència els condemna a l’oblit”, ha explicat Xisca Artigues, “volem alçar la veu davant la indiferència creixent que s’està instaurant en el nostre món, ja que constitueix un dels desafiaments més grans de la nostra institució i volem denunciar-lo en aquesta campanya. Si no reaccionam, sense la nostra mirada, atenció i ajuda, els més pobres del planeta seran oblidats i es faran invisibles. Que la pobresa i la fam no siguin invisibles depèn de tu. Volem despertar consciències anestesiades perquè no quedi enrere ningú, perquè no és possible construir un món diferent amb gent indiferent”.

Com sabem, el nostre món s’ha vist copejat per la pandèmia de la COVID-19 que ha canviat la realitat que ens toca viure. Per això, ha dit la delegada “volem dedicar el primer any d’aquest nou període a trobar-nos amb aqueixa nova realitat que pretenem canviar. És urgent detenir-nos-hi amb una nova mirada, que estableixi, amb honestedat i justícia, les diferents causes que continuen impedint que milions d’éssers humans puguin viure una vida vertaderament digna. Només des del reconeixement d’aquesta realitat tindrem possibilitats de participar en la seva transformació”.

A la roda de premsa s’ha posat de manifest la desigualtat en tres aspectes: la discriminació en les oportunitats de vida i el gaudi dels drets; el seu caràcter permanent i estructural; i el profund deteriorament de les condicions de vida dignes de tot ésser humà.

En aquest moment trobam més països desiguals: després d’un any i mig de coronavirus, hi ha hagut un increment de la riquesa mundial, paradoxalment. Sobretot a l’Amèrica del Nord i Europa, amb un 12,4 % y 9,2 %, respectivament, i a la Xina, amb un 4,2 %. Altrament, l’Índia en perdé un 4,4 % i l’Amèrica llatina un 11,4 %; més persones desiguals: fins a 400 milions de nous pobres amb menys d’1,90 dòlars al dia, sense recursos per a dur una vida digna. Més del 70 % de la població mundial fa front a una desigualtat de cada vegada més gran en termes d’ingressos i riquesa. Segons el Banc Mundial, es preveu que el nombre de persones que viu en pobresa extrema arribi als 745 milions a la fi de 2022, és a dir, 100 milions més d’ençà que començà la pandèmia. Mentre que les 26 persones més riques del món posseeixen tanta riquesa com la mitat de la població mundial; un retorn a les desigualtats més bàsiques: com el dret a la pròpia vida, a la salut o a l’alimentació. Així, als països més empobrits del Sud, la desigualtat d’oportunitats en l’accés als mitjans de vida unida a l’absència de mecanismes públics d’ajudes, ha delmat poblacions senceres a països com Haití, Bolívia, Mali, Burkina Faso, Nigèria, la República Democràtica del Congo, el Sudan del Sud, Etiòpia, Iemen, la República Centreafricana o el Txad.

La comunitat internacional, amb el seu projecte Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, ha marcat el full de ruta: “Estam decidits a acabar amb la pobresa i la fam en tot el món d’aquí a 2030, a combatre les desigualtats dins els països i entre aquests, a construir societats pacífiques, justes i inclusives, a protegir els drets humans i promoure la igualtat entre els gèneres i l’empoderament de les dones i les nines, i a garantir una protecció duradora del planeta i els seus recursos naturals”.

Mons. Taltavull ha volgut donar les gràcies a les persones que “encara en una situació econòmica difícil, fan aportacions pels projectes que desenvolupa l’Església mitjançant entitats com Mans Unides”. I ha volgut tractar la qüestió de fons, la sensibilitat i la solidaritat amb fets i projectes concretes, en contraposició al “individualisme i la indiferència globalitzada” i ha dit “volem fer extensiva una globalització del bé i activar la capacitat de generositat de la gent”.

Mans Unides Mallorca és una de les 72 delegacions a Espanya, que disposa d’un equip de 6.344 voluntaris i 71.159 socis col·laboradors que contribueixen als projectes que des de l’organització nacional s’impulsen. El 2020, es finançaren 506 projectes a 53 països d’Àfrica, Amèrica i Àsia. S’ajudaren directament 2.324.176 persones i s’assoliren 42.128.315 euros de recaptació.

L’organització proposa el Dia del Dejuni Voluntari, divendres 11 de febrer, com a gest de suport als més de 800 milions de persones que passen fam, Mans Unides proposa donar l’import del menjar, del cafè o de l’aperitiu del dia a la lluita contra la fam en el món. A la nostra diòcesi, celebrarem una eucaristia per la Jornada Nacional de Mans Unides, diumenge 13 de febrer, a les 10.30h a la Catedral de Mallorca, on es llegirà el manifest d’enguany. Les parròquies de tot Espanya celebraran aquesta Jornada Nacional amb una col·lecta extraordinària, convidant els assistents a aportar la seva col·laboració per fer costat al treball de l’ONG.

S’Adjunta el butlletí de premsa, el cartell i el fulletó de la campanya.