Sota el títol “Impacte de les pantalles en la vida de l’adolescència i les seves famílies en situació de vulnerabilitat social: realitat i virtualitat”, Cáritas Española ha presentat aquest matí a Madrid els resultats d’una enquesta realitzada a 940 joves, pares i tutors en relació amb l’ús que fa de les pantalles la població entre els 12 i els 17 anys en situació de vulnerabilitat i exclusió social procedents de famílies acompanyades per Càritas ens els seus diferents programes i projectes.

L’informe, presentat per Natalia Peiro, secretaria generals de Cáritas Española, Daniel Rodríguez de l’Equip d’Estudis de Càritas i Carmen García, responsable del programa d’Infancia, Adolescència i Joventut, revela que la pràctica totalitat de l’adolescència i la joventut on té contacte diari amb les pantalles i el 96% compten amb mòbil propi. La joventut i l’adolescència enquestada declara que, de mitjana, va tenir el seu primer telèfon mòbil als 11,4 anys d’edat. Però els més joves assenyalen que la seva immersió a les pantalles va ser abans, als 10,5 anys.

“L’anàlisi d’aquestes dades desperta una doble alerta: per una banda, l’accés cada vegada més aviat a les pantalles i per una altra, que la majoria d’aplicacions, xarxes o pàgines on s’obre perfils són per a majors de 16 anys, un aspecte rellevant per enfocar l’educació que ha de donar-se des de la infància sobre l’ús responsable dels mòbils”, assenyala Daniel Rodríguez, de l’Equip d’Estudis de Càritas. A més de generalitzat i precoç, l’ús de les pantalles mostra evidents diferències de gènere. El percentatge dels nois que juguen diàriament, un de cada tres, triplica el de les noies i mentre que el 6% dels nois declaren no jugar mai aquest percentatge s’eleva fins a quasi la meitat (43%) entre les noies.

Elles prefereixen les xarxes, ells opten pels videojocs

Elles, en canvi, mostren major preferència per les xarxes social i malgrat que les diferències de gènere per temps d’ús no són tan marcades, sí que ho és el propòsit d’aquest. Les noies tendeixen a ser més actives a xarxes generant moltes més publicacions el que fa que tinguin un perfil molt més exposat mentre que ells tendeixen a assumir en major mesura el rol d’espectadors i jutges.

Donada l’absència de consens en la comunitat científica, l’estudi ha optat per assenyalar l’ús abusiu pel que fa a temps d’exposició a les pantalles sobrepassa les 6 hores diàries. En aquesta situació es troben un de cada 3 joves (36%). El risc d’ús addictiu es produeix quan es genera un efecte de dependència cap a les pantalles, que acaba interferint de forma negativa a la vida quotidiana i apareixen dificultats per a controlar el temps de dedicació d’aquestes.

“L’abús de les pantalles pot portar o no una addicció. Relacionem aquesta addicció amb les emocions que les pantalles desperten i considerem que es dona una conducta addictiva quant a l’ús, o l’absència d’aquest, genera certs nivells d’aïllament, ansietat, falta de control i dependència”, explica Rodríguez. En aquesta situació es troben un de cada cinc joves.

L’estudi revela que viure en l’espai de l’exclusió no implica un major risc d’addicció. El poder de les pantalles, per tant, atrapa per igual a aquella joventut amb famílies que travessen per dificultats com a aquelles altres més integrades.

Exemple a casa

No obstant això, l’exemple que la joventut rep a casa és la variable que més influencia té sobre l’addicció. Quan un jove conviu amb progenitors que fan un ús excessiu de les pantalles la probabilitat d’arribar a desenvolupar una conducta addictiva es multiplica per 1,7. En el cas de l’ús de videojocs sí que hi ha diferències importants entre la població en situació d’exclusió i el conjunt de la joventut.

L’adolescència en situació d’exclusió pateix el doble d’addicció als videojocs que la joventut en el seu conjunt i afecta el 12%. A més a més, l’addicció dels adolescents homes (21%) als videojocs quadruplica al de les noies (4,9%).

En els casos de l’ús addictiu, les condicions de vida i l’escassetat d’oportunitats sí que semblen un element diferencial entre la població en situació d’exclusió i el conjunt de la joventut. “Entre les causes que explicarien aquesta diferent afectació està la dificultat que la població en situació d’exclusió té per a accedir a un oci estructurat, bé per la falta de recursos familiar i per l’escassetat o absència d’oferta d’activitats accessibles en els seus barris”, explica Rodríguez.

Absències a classe i més suspensos

El 18% de la població adolescent en situació de vulnerabilitat social a més a més ha faltat algun dia a classe a l’últim mes sense motiu justificat. Un percentatge que s’incrementa fins al 23% quan hi ha addicció a les pantalles i fins al 28% quan hi ha un ús abusiu d’aquestes.

Per altra banda, també hi ha una relació directa entre nombre de suspensos i l’ús conflictiu de pantalles. Quasi la meitat de l’adolescència i joventut que abusa de les pantalles ha suspès 3 o més assignatures mentre que aquell percentatge s’eleva fins al 60% quan hi ha un ús addictiu.

“La conclusió és clara, l’adicció i l’ús abusiu estan estretament lligats a l’absentisme escolar i al nombre de suspensos”, subratlla Rodríguez.

Més conflictes familiars

Els progenitors, per la seva part, tenen clar que les pantalles tenen un efecte negatiu tant en els seus fills i filles com en les relacions familiars. Un de cada quatre adults afirma que l’ús de pantalles ha empitjorat l’actitud del seu fill o filla a casa. El 28% creuen que ha empitjorat la comunicació a casa. El 20% diuen ser conscients que els seus fills els enganyen respecte a l’ús que fan de les pantalles. El 17% pensen que els conflictes han incrementat a casa per causa de les pantalles.

De fet, només el 12% dels progenitors se senten preparats per afrontar l’educació digital dels seus fills i filles, mentre la majoria, el 53%, diuen necessitar suport o sentir-se desorientats. Així, els progenitors mostren gran interès per disposar de major informació i suport en com educar als seus fills i filles en l’ús saludable de les pantalles, ja que el 82% perceben en elles riscos tant en l’àmbit relacional com en l’àmbit educatiu.

“Tots (adults i joves) estem passant pel mateix, al mateix temps, per l’ús desmesurat de la tecnologia i l’aprenentatge continuat. La diferència és que, normalment, els adults ho vivim amb pors i amb inseguretats mentre que els joves sense pors. Per això, la infància, els adolescents i els joves són els més vulnerables entre els vulnerables i, especialment en aquests moments de canvis. Sobre què els està passant és a una velocitat tal que no està facilitant un marge d’adaptació i reflexió que les permeti entendre com se senten i com vertebren les relacions en aquests moments de canvi”, assegura Carmen García.

Autoregulació

El que és digital suposa a més per als joves noves formes de comunicació i relació que en alguns casos estan guanyant terreny sobre la comunicació més tradicional. L’11% de la joventut prefereix, sovint, parlar per WhatsApp abans que fer-ho en persona. Aquesta nova forma de comunicació té dos elements clau: la connexió permanent i la immediatesa.

Per la responsable del programa d’Infància, Adolescència i Joventut de Cáritas Española és necessari “acompanyar als adolescents, ajudar-los a generar valors a més d’educar-los a la pràctica de la paciència i a frenar la impulsivitat: la impulsivitat de no respondre a un missatge en “calent” i saber esperar per donar una resposta que, de cap manera falti el respecte i sapiguem que no ens anirem a penedir en un futur. En altres paraules, l’aprenentatge de la tan difícil autoregulació. Amb la clau sempre de no culpabilitzar i no jutjar”.

L’objectiu de l’informe, segons va precisar Natalia Peiro durant la roda de premsa, és que “arribi i sigui consultat no només per les 70 Càritas diocesanes sinó per totes aquelles persones i col·lectius interessats a apropar-se als universos simbòlics de la nostra joventut i adolescència”. “El nostre desig de donar veu als joves i a les seves famílies ha guiat aquest procés i això s’ha plasmat en el disseny de la investigació i les tècniques que s’han utilitzat. Perquè la vocació d’aquest estudi no és una altra que la d’aportar dades i elements per a una reflexió més àmplia que hem de fer-nos com a societat sobre com està afectant l’ús de les pantalles a la joventut i a l’adolescència actual”, va afegir.

Agenda – Pròxims esdeveniments

27 febr.
29 febr.
01 març
01 març
Festa de Jesús Natzarè
Església de Sant Ramon de Penyafort (Port de Sóller)
07 març
XERRADES QUARESMALS
Parròquia de Sant Agustí + Mapa de Google
07 març
08 març

Campanyes