Ahir, 18 de juny, tingué lloc a l’edifici Sedes Sapientiae, de la Conferència Episcopal Espanyola, la presentació de l’Enchiridion Theologicum Lullianum, un llibre que ha estat editat per la Biblioteca de Autores Cristianos (BAC). A l’acte, hi participaren Mons. Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca; Armand Puig i Tàrrech, president d’AVEPRO, l’Agència de Verificació i Promoció de la qualitat de l’ensenyament a les universitats i facultats eclesiàstiques de la Santa Seu; Mn. Jordi Gayà, editor de l’obra; Júlia Butinyà Jiménez, traductora; i Juan Carlos García Domene, director de la Biblioteca de Autores Cristianos.

El llibre, que recull el pensament teològic i filosòfic del beat mallorquí, és el resultat dels treballs de la causa de canonització i de doctorat de Llull, impulsada per la Diòcesi de Mallorca i que ha coordinat Jordi Gayà Estelrich, editor de l’obra. El corpus lul·lià és conformat per 280 obres i opuscles, escrits en llatí, català i àrab. La selecció Enchridion Theologicum Lullianum s’adreça a donar mostra detallada de tot l’aparat teològic que vertebrà de principi a fi el seu quefer literari: la invenció de l’Art, la ruptura amb el discurs apologètic tradicional, les virtuts com a centre de la pròpia antropologia —a les quals dedica els textos més voluminosos—, el recurs al sermó com a gènere literari, etc. Una selecció amb la qual es pretén aprofundir en la doctrina teològica de Ramon Llull i posar-lo, de bell nou, en el lloc principal que li correspon dins la història de la teologia medieval.

El Bisbe de Mallorca subratllà en la seva intervenció que “si volem presentar Ramon Llull com a referent de santedat, l’hem de fer conèixer, hem de llegir més, investigar més i escriure més sobre ell” i reconegué que durant la lectura de l’obra descobrí “un home creient, enamorat de Jesucrist, missioner a perifèries gens fàcils i que s’esforça en el diàleg”. Sobre aquesta darrera qüestió, destacà que Llull és “el primer teòleg que es refereix a l’islam en termes de diàleg”.

El prevere Mn. Jordi Gayà posà en valor com “es prengué la teologia molt seriosament, per fer realitat una teologia adherida al present i vinculada al laic, ja que ell ho era”. Això sí, admeté que “l’obra de Llull és difícil d’apreciar, perquè la seva teologia en alguns aspectes s’allunya de la teologia escolàstica”. “El principal interlocutor que té davant és el musulmà i entén que els seus dos articles principals han de ser la trinitat i l’encarnació. Tota la resta ha d’estar emmarcada, per ell, entorn d’aquesta cúspide”, afegí, subratllant la importància que el pensador mallorquí li dona a l’art (lògica). Des d’aquí, va fer una crida a “acostar Ramon Llull a la gent”.

Armand Puig apuntà que “Llull no és un teòleg només, sinó que és interdisciplinari, dialoga amb altres ciències i amb el món musulmà, per això és actual”, i es mostrà convençut que, a més, és “un confessant que afirma el credo, no d’una manera ambigua, sinó com una opció precisa per unir teologia i missió, pensament i praxi”. De la mateixa manera, n’elogià la capacitat d’unir raó i fe. Per la seva banda, Júlia Butinyà Jiménez afirmà que l’obra representa el “Llull més complet” i en referència a la necessitat de configurar una Europa unida, conclogué que “la modernitat de Llull, la trobam en la seva defensa dels interessos comuns i no dels particulars”.

Jordi Gayà Estelrich, editor d’Enchridion Theologicum Lullianum, és el rector de la Unitat Pastoral d’Alcúdia, i un referent mundial com a expert en la vida i l’obra del Beat. Cursà estudis en el Seminari de Mallorca i a la Universitat de Friburg de Brisgòvia (Alemanya), on s’interessà pel lul·lisme i fou col·laborador del Raimundus Lullus Institut. Es doctorà en teologia (1975) amb una tesi sobre la teoria lul·liana dels correlatius (1979). Ha editat l’Ars Notatoriae, l’Astronomia de Ramon Llull. És secretari d’Estudios Lulianos i de l’Institut d’Estudis Baleàrics i professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca.