La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) presenta la Memòria anual d’activitats de l’Església catòlica a Espanya corresponent a l’any 2023. Un document que elabora l’Oficina de Transparència per a donar compte del destí dels 382.437.998 euros que han assignat els contribuents a l’Església catòlica marcant la X en la Declaració de la Renda de 2024 (exercici fiscal 2023).

Fidel al seu compromís amb aquests contribuents, i amb tota la societat, aquestes pàgines mostren també el veritable rostre de l’Església donant a conèixer la seva estructura i l’activitat que desenvolupa en el marc dels seus fins propis: anunciar, celebrar i viure la fe.

L’avançament en la recopilació de dades -330 indicadors- és ara mateix viable gràcies als avanços que s’han produït en aquests anys en els sistemes de comptabilitat i de rendició de comptes de les entitats de l’Església, el desenvolupament de codis de bon govern, o l’aplicació de les noves tecnologies en la gestió diocesana.

Com és habitual, la Memòria es publica amb l’aval d’un procés de revisió externa que signa PWC.

L’estructura

La Memòria d’activitats de l’Església es divideix en cinc parts: Introducció; L’Església catòlica a Espanya; Assignació tributària i repartiment; L’economia diocesana; i Annexos (es detalla tot el procés d’elaboració de la informació que conté aquesta Memòria).

Les dades

Quines persones formen l’Església catòlica? El capítol dedicat a l’Església catòlica s’obre responent a aquest interrogant. En aquest apartat es recullen, a més, les dades quantitatives sobre l’activitat de l’Església dividida en tres blocs: anunciar la fe, celebrar la fe i viure la fe.

Sobre aquestes dades es pot dir que són tots els que estan, però no estan tots els que són. Perquè, com s’aclareix en el document, “presentar en una publicació el total de l’aportació de l’Església en favor de la societat és una tasca pràcticament impossible”. Amb aquestes pàgines, “no s’esgota l’activitat de l’Església ni la seva aportació social”.

Aquesta Memòria presenta la informació sobre la qual es tenen dades certes i contrastables. 330 indicadors que sí que permeten mostrar una radiografia de l’Església a Espanya, que s’articula i fa present en 69 diòcesis territorials i en la diòcesi castrense.

Qui formen l’Església a Espanya?

– Milions de laics. Estan registrades 80 associacions i moviments laicals amb 407.563 laics associats; 81.080 catequistes; 36.686 professors de Religió.
– En la vida religiosa hi ha 32.531 religiosos/as. A més, són de clausura, 7.664 monjos i monges de clausura;
– 9.932 missioners;
– 957 seminaristes;
– 587 diaques permanents;
– 15.285 sacerdots i 119 bisbes.

Anunciar la fe:

– Els sacerdots van dedicar més de 26.962.740 hores en la seva labor en les parròquies. A través de l’activitat pastoral, s’encarreguen d’acompanyar als fidels en els moments essencials de la seva vida. Una labor que s’intensifica en l’àmbit rural, on se situen la majoria de parròquies del nostre país (11.437 parròquies rurals).

– La labor educativa: 1.498.182 alumnes estudien en els 2.536 centres educatius catòlics, que compten amb 135.311 treballadors. Aquests centres, suposen un estalvi de 4.604 milions d’euros a l’Estat. En l’assignatura de Religió estan inscrits 2.940.793 alumnes. En el curs 2023-2024 s’han incrementant 8.503 universitaris de grau en relació a l’any anterior (122.701 en total) en les 17 universitats d’orientació catòlica, on estudien el 58% dels alumnes de grau d’universitats privades presencials.

– Missions: 9.932 missioners/as i 537 famílies en missió anuncien la fe en els 1.123 territoris en missió pels cinc continents. Destaca que el 56% són dones i un 57% són consagrats i consagrades. En 2023, el Fons “Nova Evangelització” va augmentar el nombre de projectes finançats, 258 per valor de 2.521.856 euros.

– Patrimoni cultural: A més de la seva finalitat litúrgica, evangelitzadora i pastoral, l’activitat que genera es xifra en un impacte total en el PIB d’Espanya de 22.620 milions d’euros. Pertanyen a l’Església 3.161 Béns d’Interès Cultural (BIC) i existeixen 283 museus diocesans. Les diòcesis espanyoles van destinar, en 2023, 66.773.094 euros a 573 projectes de construcció, conservació i rehabilitació.

Celebrar la fe:

– En 2023, van acudir regularment a missa 8.2 milions i es van celebrar 9.5 milions d’eucaristies en les 22.921 parròquies, 87 catedrals o 639 santuaris.

– Sacerdots, consagrats/as i seglars van dedicar 45.555.429 hores a l’activitat celebrativa de l’Església.

– Els sagraments: el nombre de batejos amb 152.426; confirmacions, 107.153; matrimonis, 33.500; i uncions de malalts, 26.120

• 418 Celebracions i festes religioses a Espanya: (Setmana Santa, romiatges, Corpus Christi, etc.) compten amb la declaració d’interès turístic tant nacional com internacional

• 97 Festes religioses d’interès turístic nacional: (Setmana Santa de Ponferrada, Granada, Almeria…).

• 46 Festes religioses d’interès turístic internacional: (Setmana Santa de Cieza, Valladolid, Zamora, Romiatge de la Rosada…)

• 167 Festes de Setmana Santa declarades d’interès turístic

• Altres dades: 14.576 entitats religioses catòliques i 5.332 confraries amb més d’un milió de membres confrares

Viure la fe:

L’Església lidera iniciatives en àrees clau com la promoció de l’ocupació, la defensa de la vida i la família, i el suport a dones en situació d’exclusió.

En 2023, l’Església Catòlica va gestionar 162 centres per a la promoció de la dona i el suport a víctimes de violència, brindant assistència a més de 38.000 beneficiàries.

Amb 874 capellans i 18.581 voluntaris actius, la pastoral de la salut va acompanyar a 98.447 pacients en hospitals i 65.516 en domicilis cada mes. En l’àmbit penitenciari, l’Església va gestionar 1.069 programes dins i fora de la presó, fomentant la seva reintegració social i econòmica dels beneficiaris. En aquesta línia, la xarxa de 230 centres dedicats a la defensa de la vida i la família va atendre a prop de 85.000 beneficiaris, oferint suport integral a mares en situacions vulnerables, famílies en crisis i menors en risc.

En matèria d’immigració, l’Església Catòlica a Espanya continua sent un suport essencial per a les persones en situació de vulnerabilitat. Durant 2023, es van atendre més de 120.000 persones en 132 centres dedicats a l’acolliment i acompanyament de migrants i refugiats. Aquests espais van brindar serveis clau com a orientació social, accés al mercat laboral i habitatge, assistència jurídica, i acompanyament en els centres d’internament per a estrangers.

El compromís

La Memòria d’activitats neix després de la signatura, en 2006, del vigent sistema d’assignació tributària entre la nunciatura apostòlica i el Ministeri d’Afers exteriors i de Cooperació. A partir d’aquest moment, l’Església rep per al seu sosteniment únicament el que els contribuents decideixen assignar-li anualment en la seva Declaració de la Renda a través del 0,7% de la seva quota íntegra.

Des de llavors, la CEE compleix amb el compromís que va adquirir amb l’Estat de millorar la memòria justificativa que ja es realitzava amb el sistema de finançament anterior. Però, a més, vol que aquest compromís es faci extensiu amb cadascun dels contribuents que cada any dipositen la seva confiança a l’Església posant la X en la seva Declaració.

Per això, des que es va presentar la primera Memòria l’any 2009 (corresponent a l’exercici fiscal de 2007) ha anat augmentant la informació que contenien aquestes pàgines passant de 77 indicadors o dades, a més de 300.

L’Església catòlica ajuda a prop de 4 milions de persones a l’any amb la seva activitat social i assistencial

–Aquesta labor inclou l’activitat de Càritas i Mans Unides a través de menjadors socials, residències de majors, centres per a víctimes de violència, assistència a immigrants o, més recentment, l’ajuda desplegada amb motiu de la DANA a València.
–Cada euro invertit a través de l’assignació tributària es multiplica per quatre en valor social aconseguint els 1.428 milions d’euros anuals.

L’Església Catòlica és un dels principals pilars del teixit social a Espanya. Així ho reflecteix la Memòria Anual d’Activitats presentada per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que destaca que, en 2023 (últimes dades publicades), més de 8.800 centres socials i assistencials, gestionats per diòcesis, parròquies i organitzacions com Càritas i Mans Unides, van oferir suport a més de 3,8 milions de persones (90.000 en comparació amb l’any anterior).

Aquesta labor inclou l’activitat de Càritas i Mans Unides a través de menjadors socials, residències de majors, centres per a víctimes de violència, assistència a immigrants o, més recentment, l’ajuda desplegada amb motiu de la DANA a València, on l’Església ha mobilitzat a prop de 600 voluntaris per a acompanyar i atendre necessitats immediates d’alimentació, higiene i neteja, a més de canalitzar l’ajuda que va arribar des de diferents llocs i mitjans; en total 42.809.752 milions d’euros amb els quals espera atendre més de 20.000 persones.

CADA EURO DE L’ASSIGNACIÓ TRIBUTÀRIA ES MULTIPLICA PER QUATRE

En el document, elaborat per l’Oficina de Transparència de la CEE, l’Església dona compte del destí de, entre altres partides, els 382 milions d’euros que han assignat els més de 8,5 milions contribuents a l’Església catòlica marcant la X en la Declaració de la Renda de 2024 (exercici de 2023) que estima que, per cada euro invertit a través de l’assignació tributària es multiplica per quatre en valor social, aconseguint els 1.428 milions d’euros anuals.

L’Església lidera iniciatives en àrees clau com la promoció de l’ocupació, la defensa de la vida i la família, i el suport a dones en situació d’exclusió. En 2023, l’Església Catòlica va gestionar 646 centres per a la promoció de la dona i el suport a víctimes de violència, brindant assistència a més de 38.000 beneficiàries. A més, més de 2.800 programes van ajudar a persones en risc d’exclusió, incloent-hi l’acompanyament espiritual i humà a través de 96 cases d’acolliment.

Amb 874 capellans i 18.581 voluntaris actius, la pastoral de la salut va atendre 98.447 pacients en hospitals i 65.516 en domicilis cada mes. En l’àmbit penitenciari, l’Església va gestionar 1.064 programes que van beneficiar a més de 10.000 persones, fomentant la seva reintegració social i econòmica. En aquesta línia, la xarxa de 230 centres dedicats a la defensa de la vida i la família va atendre a prop de 85.000 beneficiaris, oferint suport integral a mares en situacions vulnerables, famílies en crisis i menors en risc.

En matèria d’immigració, l’Església Catòlica a Espanya continua sent un suport essencial per a les persones en situació de vulnerabilitat. Durant 2023, es van atendre més de 120.000 persones en 132 centres dedicats a l’acolliment i acompanyament de migrants i refugiats. Aquests espais van brindar serveis clau com a orientació social, accés al mercat laboral i habitatge, assistència jurídica, i acompanyament en els centres d’internament per a estrangers.

En l’àmbit pastoral, els sacerdots van dedicar més de 27 milions d’hores a acompanyar espiritualment als fidels, especialment en les 11.437 parròquies rurals, “on se situen la majoria de les parròquies al nostre país i on l’acompanyament dels sacerdots i agents de pastoral es fa encara més necessària”.

UN ESTALVI A L’ESTAT DE 4.604 MILIONS D’EUROS

El document també posa en valor l’impacte econòmic que genera l’Església a Espanya i estima que impacta de manera directa en la generació de 2.375 milions d’euros de PIB i que, per cada euro de despesa de l’Església, amb la finalitat de complir la seva missió pastoral, social i cultural, es generen 1,65€ en l’economia espanyola.

L’avaluació de l’impacte socioeconòmic de l’Església a Espanya elaborat per Deloitte que exposa el document, destaca al mateix temps el seu paper com a motor de generació d’ocupació, contribuint directament a la creació de més de 52.000 ocupacions i més de 34.000 indirectes. Una xifra que abasta des de personal educatiu i sanitari fins a treballadors en iniciatives socials i culturals.

L’activitat que desenvolupa l’Església en l’àmbit educatiu també impacta en l’economia del nostre país. El document calcula que el sistema catòlic, amb més de 1,4 milions d’alumnes i 2.536 centres, genera un estalvi estimat de 4.604 milions d’euros a l’Estat (un 9% més en comparació amb el mateix període de l’any anterior) per l’eficiència en la gestió de la despesa en els centres i la baixa dotació dels concerts en comparació amb l’ensenyament públic.

L’Església catòlica estalvia a l’Estat 4.600 milions d’euros i crea gairebé 90.000 ocupacions

–Les dades de la Memòria Anual d’Activitats confirmen el paper de l’Església Catòlica com a creadora de riquesa
–Per cada euro de despesa en les seves activitats es generen 1,65€ en l’economia espanyola.
–La despesa de l’activitat de l’església diocesana és de 1.428 milions d’euros, 4 vegades més en relació a l’aportat per l’assignació tributària.

L’activitat de l’Església Catòlica a Espanya va molt més allà de l’espiritual. Així ho reflecteix l’última Memòria Anual d’Activitats, publicada avui per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que estima, segons les últimes dades, que impacta de manera directa en la generació de 2.375 milions d’euros de PIB i que, per cada euro de despesa de l’Església, amb la finalitat de complir la seva missió pastoral, social i cultural, es generen 1,65€ en l’economia espanyola.

A més de l’impacte econòmic de l’Església a Espanya, l’avaluació de l’impacte socioeconòmic de l’Església a Espanya elaborat per Deloitte recollida en el document, destaca el seu paper com a motor de generació d’ocupació contribuint directament a la creació de més de 52.000 ocupacions i més de 34.000 indirectes. Una xifra que abasta des de personal educatiu i sanitari fins a treballadors en iniciatives socials i culturals.

L’activitat que desenvolupa l’Església en l’àmbit educatiu també impacta en l’economia del nostre país. El document calcula que el sistema catòlic, amb més de 1,4 milions d’alumnes i 2.536 centres, genera un estalvi estimat de 4.604 milions d’euros a l’Estat (un 9% més en comparació amb el mateix període de l’any anterior) per l’eficiència en la gestió de la despesa en els centres i la baixa dotació dels concerts en comparació amb l’ensenyament públic.

DESCARREGAR MEMÒRIA